El 9 de març de 2007 el Col·legi va presentar la sol·licitud d’inscripció i registre dels Estatuts en el Registre de Col·legis Professionals i de Consells Valencians de Col·legis Professionals, complint així la llei vigent en aquell moment. Aquests estatuts van ser aprovats en l’Assemblea constituent celebrada el 10 de febrer d’aquell mateix any.
Els Estatuts del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana van ser aprovats per Resolució de 17 de juliol de 2007, del director general de Justícia i Menor de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (DOCV nº 5577, de 14.08.2007).
Des de la seua creació els estatuts del Col·legi han patit dues modificacions. La primera va ser l’any 2010 quan l’Assemblea General celebrada el 24 d’abril va aprovar la modificació de l’article 4t canviant el domicili social del Col·legi (DOCV 6400, 18.11.2010).
La segona modificació va ser l’any 2013 arran de l’Assemblea General celebrada el 27 d’octubre de 2012 en la qual es va acordar modificar l’article 10è (Membres col·legiats) afegint la nova titulació: el grau en Informació i Documentació i els postgraus oficials relacionats amb Documentació a les titulacions necessàries per a poder ser membre col·legiat del Col·legi (DOCV nº 7141, de 29.10.13).
L’última modificació va ser l’any 2019 a conseqüència de la Assemblea General celebrada el dia 23 de febrer de 2019. Es va acordar modificar l’article 34.1 perquè el temps màxim consecutiu en el qual es pot estar en la Junta de Govern siga 9 anys, sense tindre en compte el càrrec que s’ocupe. (DOCV nº 8590, de 12.07.19)
Es poden consultar els estatuts a continuació, així com en Estatuts COBDCV
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I. DENOMINACIÓ, NATURALESA, DOMICILI, ÀMBIT TERRITORIAL
El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana és una corporació de dret públic de caràcter representatiu de la professió, emparada per la Constitució Espanyola i per la resta de l’ordenament jurídic, amb personalitat jurídica pròpia i amb capacitat plena per al compliment dels fins i de les funcions que li són pròpies.
Són principis essencials de la seua estructura interna i del seu funcionament, la igualtat de les persones membres, l’elecció democràtica dels seus òrgans de govern, l’adopció dels acords per majoria i la seua lliure activitat dins del respecte a les lleis.
1. El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana es regeix en totes les seues actuacions per la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, modificada per la Llei 74/1978, de 26 de desembre; per la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana; pel Decret 4/2002, de 8 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de Desplegament de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana; per la Llei 6/2006, de 9 de juny, de la Generalitat, de Creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana; pels presents Estatuts; per la resta de normativa interna; i per aquelles altres disposicions legals comunitàries, estatals i autonòmiques que en cada moment hi siguen aplicables generalment o subsidiàriament.
2. Pel que fa a l’exercici de les potestats públiques que estableix la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, i com a corporació de dret públic, està subjecta al dret administratiu.
1. L’àmbit territorial del Col·legi per a l’exercici de les seues funcions és la Comunitat Valenciana, sense perjudici que el Col·legi puga crear dins del seu àmbit territorial les delegacions que estime oportunes, i n’assenyale les respectives demarcacions.
2. El domicili social del Col·legi radica a la ciutat de València, I’Avinguda Pérez Galdós, 18-1r-4a. 46007 Valencia. Aquest domicili pot ser modificat per acord de l’Assemblea General.
1. El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana es relaciona directament amb l’Administració de la Generalitat, mitjançant la Conselleria que té la competència en matèria de Col·legis Professionals, i també amb aquelles conselleries i organismes que tenen competències relacionades amb la professió.
2. El Col·legi pot establir les relacions i els acords de col·laboració, cooperació, reciprocitat i intercanvi que considere adients per a la consecució de les seues finalitats en el marc legalment establert, amb altres col·legis i associacions professionals, organismes públics, empreses, centres docents i d’investigació i, en general, qualsevol altra entitat, tant pública com privada, d’àmbit estatal i internacional.
CAPÍTOL II. FINS I FUNCIONS
Són fins essencials d’aquest Col·legi els següents:
a)Ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seues formes i modalitats, dins del marc legal respectiu i de l’àmbit de la seua competència, en benefici tant de la societat que serveixen com dels interessos generals que li són propis.
b)Vigilar l’exercici de la professió, facilitant el coneixement i compliment de qualsevol tipus de disposicions legals que afecten la professió perquè s’adeqüe als interessos de la ciutadania, fent complir l’ètica professional i les normes deontològiques que els siguen específicament pròpies
c)Vetllar per l’adequat nivell de qualitat de les prestacions professionals de les persones col·legiades; per a això, se’n promourà la formació i el perfeccionament.
d)Representar els interessos generals de la professió especialment en les relacions amb l’Administració.
e)La defensa dels interessos professionals de les persones col·legiades i la representació exclusiva de l’exercici de la professió.
f) Fomentar la solidaritat entre les persones col·legiades, promoure el progrés de la Biblioteconomia i Documentació i l’augment de les competències i del prestigi de la professió.
g) Cooperar en la millora dels estudis que condueixen a l’obtenció de les titulacions que habiliten per a l’exercici de la professió.
h) Col·laborar amb les administracions públiqes en l’exercici de les seues competències en els terminis previstos a les lleis.
Per al compliment dels seus fins, correspon al Col·legi l’exercici de les funcions següents en el seu àmbit territorial:
a)Ordenar l’exercici professional de les persones col·legiades; vetllar per l’ètica, per la deontologia i per la dignitat professional, així com pel respecte als drets dels particulars contractants dels seus serveis, i exercir la potestat disciplinària en l’ordre professional i col·legial, així com establir els corresponents honoraris mínims.
b) Exercir la representació i defensa de la professió davant de l’Administració, institucions, tribunals, entitats i particulars amb legitimació per a ser part en tots aquells litigis que afecten els interessos professionals, així com exercitar el dret de petició d’acord amb la llei, i proposar aquelles reformes legislatives que considere justes per a la defensa de la professió.
c) Emparar i defensar els drets i el prestigi professional i social dels col·legiats i de les col·legiades en general.
d) Promoure l’harmonia i la col·laboració entre les persones col·legiades, i evitar-hi la competència deslleial.
e) Participar en els òrgans consultius de l’Administració quan aquesta ho requerisca o resulte de les disposicions aplicables.
f) Promoure i desenvolupar la formació professional i fomentar el perfeccionament tècnic, científic i cultural del col·lectiu col·legiat. També es promourà la formació i perfeccionament professional en les matèries en les quals és competent el COBDCV, tant a col·legiats com a no col·legiats i pertanyents a altres professions que vulguen adquirir estos coneixements, com ara: el professorat de Primària, Secundària i universitari, professionals de ciències de la salut, de la comunicació i altres col·lectius professionals, tant de l’empresa pública com de la privada, que troben en les activitats del COBDCV un foment de la seua formació professional.
g) Organitzar activitats i serveis comuns de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs, que siguen d’interés per a les persones col·legiades.
h) Examinar i denunciar les qüestions relacionades amb les irregularitats en l’exercici de la professió i l’intrusisme, així com exercir les accions que les lleis estableixen per tal d’evitar-ho, sense perjudici de les actuacions d’inspecció i de sanció a què està obligada l’Administració.
i) Intervindre en els procediments d’arbitratge en aquells conflictes que, per motius professionals, se susciten entre membres del Col·legi o en els quals el Col·legi siga designat per a administrar l’arbitratge, conforme a l’article 14.a) de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge.
j) Emetre informes i dictàmens de caràcter no vinculant, quan siguen requerits en procediments judicials o administratius en els quals es discutisquen qüestions relatives a honoraris professionals.
k) Emetre els informes tècnics i professionals en els assumptes o en les matèries que li siguen sotmesos per entitats o institucions públiques o privades.
l) Organitzar serveis d’assessorament jurídic, econòmic, administratiu, tècnic o de qualsevol altra classe a favor de les persones col·legiades.
m) Dur el cens de professionals i el registre de títols del col·lectiu col·legiat.
n) Establir barems d’honoraris, que tindrien caràcter merament orientatiu, sense perjudici de la normativa d’aplicació sobre defensa de la competència i competència deslleial i publicitat.
o) Visar els treballs professionals dels individus col·legiats, quan així s’establisca expressament en els Estatuts Generals. El visat no comprendrà els honoraris ni les altres condicions contractuals, la determinació de les quals es deixa al lliure acord de les parts.
p) Evacuar l’informe preceptiu sobre els projectes de llei i les disposicions de diferent rang del Govern Valencià que facen referència a les condicions generals de l’exercici professional, així com exercir aquelles funcions que li siguen encomanades per l’Administració, mitjançant la realització d’estudis, l’emissió d’informes, l’elaboració d’estadístiques i altres activitats que li siguen sol·licitades o que acorde per iniciativa pròpia
q) Col·laborar amb les universitats en l’elaboració dels plans d’estudi sense menyscapte del principi d’autonomia universitària, mantindre permanent contacte amb aquestes, i preparar la informació necessària per a facilitar l’accés a la vida professional de les noves persones col·legiades.
r) Facilitar als tribunals, conforme a les lleis, la relació de membres del Col·legi que, per la seua preparació i experiència professional, pogueren ser requerits per a intervindre com a perits en els assumptes judicials o proposar-los a instància de l’autoritat judicial, així com emetre informes i dictàmens quan siguen requerits per a això per qualsevol jutjat o tribunal.
s) Promoure tot tipus d’investigació, experimentació i aplicació de les tècniques de la Biblioteconomia i Documentació i la seua divulgació.
t) Aprovar els seus Estatuts i reglaments de règim intern.
u) Aprovar els seus pressupostos, així com regular i fixar les quotes de les col·legiades i dels col·legiats.
v) Establir amb altres col·legis o entitats legalment constituïdes serveis comuns d’índole cultural, científica, assistencial, econòmica, administrativa o professional.
w) Complir i fer complir als individus col·legiats la legislació aplicable, els presents Estatuts, així com les normes i decisions adoptades pels òrgans col·legials en matèria de la seua competència.
x) La resta de funcions que redunden en benefici dels interessos professionals del col·lectiu col·legiat i s’encaminen al compliment dels fins col·legials.
D’acord amb la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana; i amb el Decret 4/2002, de 8 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de Desplegament de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana assumeix les funcions atribuïdes per les anteriors disposicions legals al Consell Valencià de Col·legis Professionals, en tot allò que hi siga d’aplicació.
Per al compliment dels seus fins, el Col·legi gaudeix de personalitat jurídica i total autonomia, i pot posseir, adquirir, gravar i alienar qualsevol tipus de béns mobles i immobles, realitzar actes de disposició i domini sobre aquests, comparéixer davant de qualsevol autoritat, organisme i jurisdicció, exercitar les corresponents accions i drets, seguir tota classe de procediments; i, en general, gaudeix de totes les facultats i tots els drets concedits a les persones jurídiques, sense més limitacions que les establertes en les lleis o en aquests Estatuts.
TÍTOL II. DE LES PERSONES COL·LEGIADES
CAPÍTOL I. DE LES PERSONES COL·LEGIADES I LES SEUES CLASSES
1. El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana constitueix l’organització professional en què s’integren els bibliotecaris i documentalistes que exerceixen la seua professió a la Comunitat Valenciana.
2. Els individus que a la Comunitat Valenciana que posseïsquen les titulacions de diplomat en Biblioteconomia i Documentació, llicenciat en Documentació, graduat en Informació i Documentació o un post grau oficial relacionat amb documentació, previstes en el Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre, o un altre títol estranger equivalent, degudament homologat, sense perjuí de les titulacions que puguen establirse en un futur, s’han d’incorporar amb caràcter obligatori al col·legi per a l’exercici professional a la Comunitat Valenciana.
3. Queden exceptuats de la incorporació obligatòria al Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana els individus titulats que exercisquen exclusivament al servei de les administracions públiques de l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
4. També poden integrar-s’hi els professionals que, sense estar en possessió de les titulacions esmentades, acrediten de forma fefaent una experiència professional de dos anys com a bibliotecaris, documentalistes o professionals de la documentació en biblioteques, sistemes bibliotecaris, centres de documentació o semblants, o com a professorat de Biblioteconomia i Documentació en centres oficials, sempre que s’hi sol·licite la incorporació en el termini de tres anys comptadors des de l’entrada en vigor de la Llei 6/2006, de 9 de juny, de la Generalitat, de Creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana.
5. Per tant, són membres del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana els professionals que compleixen els requisits exigits per la Llei i aquests Estatuts, i ho sol·liciten en forma.
El colectivo de miembros del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana pueden ser:
a) Colegiados ejercientes: Son miembros colegiados ejercientes aquellas personas físicas que han obtenido la incorporación al Col·legi de acuerdo con el artículo 10 de los presentes Estatutos y ejercen activamente la profesión.
b) Colegiados no ejercientes: Son miembros colegiados no ejercientes las personas físicas que han obtenido la incorporación al Col·legi de acuerdo con el artículo 10 de los presentes Estatutos y no ejercen activamente la profesión.
c) Colegiados adheridos: Son miembros colegiados adheridos aquellas personas físicas que, sin estar en posesión de las titulaciones mencionadas en el artículo 3 de la Ley 6 / 2006, de 9 de junio, de la Generalitat, de Creación del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, acrediten de forma fehaciente una experiencia profesional de dos años como bibliotecarios, documentalistas o profesionales de la documentación en bibliotecas, sistemas bibliotecarios, centros de documentación o similares, o como profesor de Biblioteconomía y Documentación en centros oficiales, y no se hayan inscrito en el periodo excepcional de tres años establecido en la disposición transitoria primera de la Ley 6 / 2006, de 9 de junio.
1. L’Assemblea General, a proposta de la Junta de Govern, pot atorgar el nomenament de membre institucional a aquelles entitats relacionades amb el món de la biblioteconomia, la documentació, la informació o l’ensenyament, que ho sol·liciten.
2. L’Assemblea General, a proposta de la Junta de Govern, pot atorgar el nomenament de membre d’honor del Col·legi a les persones físiques o jurídiques que, pel seu prestigi o per haver contribuït de manera rellevant a la dignificació i al desenvolupament de la professió, siguen mereixedores d’aquesta distinció.
CAPÍTOL II.- ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE PERSONA COL·LEGIADA
SECCIÓ 1a. ADQUISICIÓ DE LA CONDICIÓ DE PERSONA COL·LEGIADA
1. La incorporació al Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana exigeix, almenys, la concurrència dels següents requisits:
a) Tindre la nacionalitat d’un dels estats membres de la Unió Europea o d’un tercer estat a què aquesta aplique, de forma recíproca i efectiva, el principi de llibertat de circulació de professionals, tant a nivell d’establiment com de prestació ocasional de servei.
b) Estar en possessió de la titulació de diplomat en Biblioteconomia i Documentació, o llicenciat en Documentació, previstes en el Reial Decret 1.954/1994, de 30 de setembre, o un altre títol estranger equivalent degudament homologat, sense perjudici de les titulacions que puguen establir-se en un futur.
En el cas de no estar en possessió de les titulaciones esmentades, acreditar de forma fefaent una experiència professional de dos anys com a bibliotecaris, documentalistes o professionals de la documentació en biblioteques, sistemes bibliotecaris, centres de documentació o semblants, o com a professorat de Biblioteconomia i Documentació en centres oficials, sempre que s’hi sol·licite la incorporació en el termnini de tres anys, comptadors des de l’entrada en vigor de la Llei 6/2006, de 9 de juny, de la Generalitat, de Creació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana.
Si se sol·licita ser col·legiat adherit, cal acreditar de forma fefaent una experiència professional de dos anys com a bibliotecaris, documentalistes o professionals de la documentació en biblioteques, sistemes bibliotecaris, centres de documentació o semblants, o com a professorat de Biblioteconomia i Documentació en centres oficials.
Si se sol·licita la incorporació com a col·legiat institucional, cal justificar la vinculació amb la Biblioteconomia i Documentació.
c) No trobar-se inhabilitat o suspés, en virtut de sentència ferma, per a l’exercici de la professió.
d) No trobar-se sota sanció disciplinària de suspensió de l’exercici professional o expulsió d’algun dels Col·legis de Bibliotecaris i Documentalistes d’Espanya.
e) No patir cap impediment físic o mental que, per la seua naturalesa o intensitat, impossibilite el compliment de les funcions pròpies de la professió. El dit impediment ha de declarar-se oficialment, mitjançant una resolució judicial ferma d’incapacitat.
f) Satisfer la quota d’entrada al Col·legi que estiga establerta.
1. La col·legiació s’ha de sol·licitar mitjançant instància dirigida a la Presidència de la Junta de Govern. Cal acompanyar la instància dels documents acreditatius de reunir els requisits indicats en l’article 13é., dues fotografies, mida de carnet, anàlogues a les emprades en el document nacional d’identitat, document original que ha d’exhibir per tal de confrontar-lo amb la fotocòpia que cal lliurar juntament amb la sol·licitud i, a més, l’autorització degudament omplerta i signada per a la domiciliació bancària de quotes en el compte corrent o d’estalvi de l’entitat bancària designada a aquest efecte.
2. La persona sol·licitant ha d’acompanyar el títol professional o còpia compulsada testimoni d’aquest o, si fa al cas, certificat acadèmic acreditatiu de la finalització dels estudis corresponents i rebut acreditatiu d’haver satisfet els drets d’expedició del títol.
3. Els professionals amb el títol de Bibliotecari i Documentalista expedit per altres estats membres de la Unió Europea han d’acompanyar, a més del respectiu títol acadèmic, la corresponent resolució de reconeixement d’aquest per a l’exercici de la professió a Espanya. En els casos de títols expedits per països no membres de la Unió Europea, cal acompanyar el corresponent títol de convalidació dels seus estudis amb els de diplomat en Bibliteconomia i Documentació o de llicenciat en Documentació.
4. Si es tracta d’un trasllat de col·legi, la persona interessada ha d’aportar un certificat del col·legi de procedència acreditatiu de trobar-s’hi d’alta, del període de col·legiació, d’estar al corrent en el pagament de quotes col·legials, i de no tindre-hi obert expedient disciplinari.
5. En tots els supòsits, cal acompanyar el curriculum vitae i designar el domicili professional o principal de l’activitat.
1. La Secretaria del Col·legi ha d’examinar tota petició d’incorporació amb la documentació adjunta, ha d’emetre el seu informe i ha de sotmetre’l a la Junta de Govern per a la seua resolució, que ha de ser notificada a la persona interessada, per escrit, amb el vistiplau de la Presidència. La Junta de Govern podrà requerir informació addicional, si ho considera convenient, per a decidir estimar, denegar o suspendre l’admissió; tot això dins del termini màxim de dos mesos. Una vegada transcorregut el dit termini, s’entendrà admesa la persona sol·licitant, llevat que abans se li notifique una altra resolució.
2. En els supòsits en què la sol·licitut no reunisca els requisits exigits, és procedent l’aplicació, en matèria d’esmena, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Comú.
3. Contra les resolucions denegatòries de la Junta de Govern de les peticions d’incorporació, la persona interessada podrà interposar recurs potestatiu de reposició davant el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, en el termini de trenta dies des que es notifique la resolució expressa. La Junta de Govern ha de resoldre el recurs en un termini no superior a trenta dies. Contra l’acord denegatori definitiu, la persona interessada podrà interposar recurs contenciós administratiu, d’acord amb la legislació vigent.
La Junta de Govern pot denegar les sol·licituds d’incorporació al Col·legi sempre que qui les formule es trobe comprés en algun dels casos següents:
1. Manca de qualsevol dels requisits exigits per aquests Estatuts per a la incorporació.
2. Quan considere que la documentació aportada per qui sol·licita és insuficient o ofereix dubtes d’autenticitat.
3. Haver incorregut en conducta que, en cas d’haver estat incorporat, constitueix falta molt greu que comporta l’expulsió o la suspensió en l’exercici professional, i així estiguera declarat per resolució ferma i sempre que no estiguera prescrit el fet o la sanció.
4. Haver sigut objecte de sanció, disciplinàriament, amb la suspensió de l’exercici professional o l’expulsió d’aquest Col·legi o un altre Col·legi de la mateixa professió, i no estar rehabilitat.
El Col·legi ha de dur un llibre de registre de les col·legiades i dels col·legiats, en el qual han de constar tots els aspectes que es determinen segons els Estatuts, lleis i reglaments.
SECCIÓ 2a. PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE PERSONA COL·LEGIADA
1. Es perd la condició de persona col·legiada per les següents causes:
a) Per baixa voluntària, a petició pròpia, comunicada per escrit a la Junta de Govern amb un mes d’antelació, sense perjudici de les obligacions professionals o corporatives pendents. En aquest sentit, prèviament a la concessió de la baixa, la persona sol·licitant ha de sol·licitar cancel·lar totes les quotes col·legials que dega i, cas de no efectuar-ho, els justificants han d’incorporar-se al seu expedient per a la constància i per als efectes deguts.
b) Per morositat en el pagament, per mes de 12 mesos, de les quotes ordinàries o extraordinàries o d’altres aportacions establertes. Perquè la baixa forçosa siga efectiva, és necessària la instrucció d’un expedient sumari que comportarà un requeriment escrit a l’individu col·legiat perquè, dins del termini de tres mesos, es pose al corrent dels descoberts. Una vegada passat el termini sense compliment, la Junta de Govern prendrà l’acord de baixa, que haurà de notificar-se de forma expressa a la persona interessada.
c) Per sanció disciplinària ferma d’expulsió del Col·legi, després de prèvia tamitació de l’expedient disciplinari de naturalesa contradictòria que es regula en aquests Estatuts.
d) Per incapacitat legal derivada de condemna judicial ferma.
e) Per defunció.
2. La pèrdua de la condició de persona col·legiada per les causes expressades als apartats b), c) i d) del número anterior ha de ser acordada per la Junta de Govern i requereix expedient, audiència de la persona interessada, resolució motivada i comunicada per escrit a la persona interessada, que ha d’advertir dels recursos que puga interposar-hi. L’acord és immediatament executiu, llevat de la suspensió acordada per òrgan judicial o administratiu competent.
3. En tot cas, la pèrdua de la condició de persona col·legiada per qualsevol dels motius exposats comporta la pèrdua de tots els drets derivats de la col·legiació.
1. La reincorporació al Col·legi s’ha de produir després de prèvia sol·licitud de la persona interessada, sempre que hagen desaparegut les causes que motivaren la pèrdua de la condició de col·legiat. La reincorporació, la poden sol·licitar tots els qui han sigut membres del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana.
2. Quan el motiu de baixa legal ha estat el no pagament de les quotes o aportacions col·legials, es pot rehabilitar la col·legiació després del previ abonament dels descoberts pendents amb els interessos al tipus legal, i de la quota d’incorporació. La persona sol·licitant ha d’acreditar haver satisfet el deute pendent.
CAPÍTOL III. DELS DRETS I DEURES DE LES PERSONES COL·LEGIADES
Els drets de les persones col·legiades són:
a) Exercir la professió amb plena llibertat, dins del marc jurídic, deontològic i estatutari.
b) Ser assistides pel Col·legi davant de les autoritats, de les entitats o dels particulars, quan es tracte de les seues activitats professionals.
c) Elegir i ser elegides membres dels òrgans de govern i representació del Col·legi. Per a poder ser membre dels òrgans de representació, és requisit imprescindible ser major d’edat, estar en ple ús dels drets civils i no incórrer en cap dels motius d’incompatibilitat establerts en la legislació vigent.
d) Ser representades per la Junta de Govern.
e) Intervindre en la vida col·legial.
f) Formar part de les comissions i grups de treball.
g) Utilitzar els serveis, les instal·lacions i els mitjans col·legials.
h) Ser informades sobre la composició dels òrgans de govern i representació del Col·legi, del seu estat de comptes i del desenvolupament de la seua activitat. Les persones col·legiades poden accedir a tota la informació, a través dels òrgans de representació.
i) Promoure actuacions dels òrgans de govern per mitjà d’iniciatives formulades en els termes estatutaris.
j) Crear agrupacions representatives d’interessos específics al Col·legi, amb submissió en tot cas als òrgans de govern d’aquests.
k) Remoure els titulars dels òrgans de govern mitjançant vot de censura que s’ha de regular als Estatuts.
l) Presentar a la Junta de Govern suggeriments, peticions i queixes.
m) Assistir a les reunions de l’Assemblea General, amb dret de veu i vot.
n) Ser oïdes amb caràcter previ a l’adopció de mesures disciplinàries en contra seua, i ser informades dels fets que donen lloc a aquestes mesures; a més a més, l’acord que els impose la sanció ha de ser motivat.
o) Rebre contestació de la Junta de Govern dels escrits que li adrece.
p) Impugnar els acords dels òrgans del Col·legi que estime contraris a la llei o als Estatuts..
q) Tindre dret preferent en les activitats que desenvolupe el Col·legi.
r) Altres que siguen reconeguts per aquest Col·legi i per la llei.
Són deures de tota persona col·legiada:
a) Complir els presents Estatuts i altres normes del Col·legi, així com els acords que siguen adoptats per l’Assemblea General i la Junta de Govern del Col·legi.
b) Observar en els treballs professionals els preceptes i les normes legals corresponents, i aquells encaminats a mantindre i elevar la dignitat, el prestigi i l’ètica professional.
c) Col·laborar amb la Junta de Govern en aquelles tasques a què siga convocada, en la mesura de les seues possibilitats.
d) Comunicar al Col·legi els canvis de residència o domicili.
e) Pagar puntualment les quotes ordinàries i extraordinàries i la resta de càrregues econòmiques, que hagen sigut aprovades per al sosteniment del Col·legi i per al desenvolupament dels fins encomanats a aquest.
f) Prestar els seus serveis professionals amb l’adequat nivell de qualitat.
g) Ocupar dignament els càrrecs per als quals siga elegida.
h) No perjudicar els drets corporatius o professionals d’altres individus col·legiats.
i) Participar activament en la vida col·legial, assistir a les Assemblees Generals i a les comissions o grups de treball a què, per la seua especialitat professional, siga convocada.
j) Posar en coneixement del Col·legi els casos d’intrusisme o corrupció professional que conega.
k) Representar el Col·legi davant l’Administració Pública, institucions i tribunals, sempre que siga requerida per la Junta de Govern.
l) No fer ús d’aquella publicitat encaminada a l’obtenció de clientela, que siga contrària a la deontologia professional o signifique competència deslleial.
1. Les persones col·legiades no exercents i les adherides, així com els membres d’honor i institucionals, tenen dret de gaudir de tots els serveis, de totes les facultats i prerrogatives de les exercents, amb les limitacions assenyalades estatutàriament i a excepció d’aquells drets inherents a l’exercici professional. Així mateix, tenen les mateixes obligacions que les exercents.
2. En aquest sentit, els col·legiats adherits, els membres d’honor i institucionals, no tenen dret: (i) d’exercir la professió; (ii) d’elegir i de ser elegits membres dels òrgans de govern i representació del Col·legi; (iii) de votar a les Assemblees; (iv) de remoure les persones titulars dels òrgans de govern mitjançant vot de censura; (v) d’impugnar els acords dels òrgans del Col·legi. Sí que poden assistir a les Assemblees sense dret de vot.
3. Els membres d’honor estan exempts d’abonar quotes i altres aportacions col·legials.
4. El Col·legi ha de proveir tot el col·lectiu col·legiat del document acreditatiu de la col·legiació.
TÍTOL III. DELS ÒRGANS DE GOVERN, NORMES DE CONSTITUCIÓ, FUNCIONAMENT I COMPETÈNCIA
CAPÍTOL I. ÒRGANS DEL COL·LEGI
El Col·legi té dos òrgans de govern: l’Assemblea General de col·legiats i col·legiades i la Junta de Govern.
CAPÍTOL II. SOBRE L’ASSEMBLEA GENERAL
L’Assemblea General de col·legiats i col·legiades és l’òrgan màxim de govern del Col·legi. Els seus acords, adoptats pel principi majoritari, és a dir, per majoria dels vots emesos, obliguen tots els individus col·legiats, els presents i els absents, els dissidents i els qui s’abstenen.
L’Assemblea General té les següents competències:
a) Examen i aprovació dels pressupostos per a l’any en curs del Col·legi, així com el balanç, els estats de comptes de despeses i d’ingressos, i la liquidació de pressupostos de l’any anterior.
b) Censura de la gestió de la Junta de Govern.
c) Aprovació i modificació dels Estatuts del Col·legi.
d) Aprovar les quotes, ordinàries o extraordinàries, que ha de pagar el col·lectiu col·legiat per al sosteniment de les càrregues i serveis col·legials, a proposta de la Junta de Govern
e) Nomenar els membres de la Junta de Govern.
f) Controlar la recta actuació de la Junta de Govern.
g) Establir les línies generals d’actuació que permeten al Col·legi complir les seues finalitats.
h) Disposar totes les mesures encaminades a garantir el funcionament democràtic del Col·legi.
i) Acordar el canvi de domicili social del Col·legi.
j) Nomenar membres d’honor i membres institucionals.
k) Acordar la modificació de l’àmbit territorial o la dissolució del Col·legi.
l) Decidir sobre la disposició i l’alienació de béns.
m) Aprovar, si s’escau, el reglament de règim intern de l’Assemblea General.
n) Aprovar la creació de delegacions col·legials.
o) Qualsevol altra qüestió que determine la llei o aquests Estatuts.
1. L’Assemblea General ordinària ha de tindre lloc el primer trimestre de l’any per a censurar la gestió de la Junta de Govern, aprovar, si escau, els pressupostos del Col·legi per a l’any en curs, i també el balanç, els estats de comptes de despeses i d’ingressos i la liquidació de pressupostos de l’any anterior. El pressupost de l’exercici anterior s’entendrà prorrogat fins a la celebració de l’Assemblea.
2. Les Assemblees amb caràcter extraordinari s’han de reunir quan així ho decideix la Junta de Govern, o quan és sol·licitat de la manera prevista al paràgraf segon de l’article 27.
1. Les Assemblees Generals ordinàries i extraordinàries s’han de celebrar a iniciativa de la Junta de Govern del Col·legi.
2. La Junta de Govern, també, ha de convocar l’Assemblea General Extraordinària quan siga sol·licitada com a mínim pel 25% dels individus col·legiats exercents i no exercents, i expressen en la sol·licitud els assumptes concrets que han de ser tractats en l’Assemblea.
3. L’Assemblea General sol·licitada pels individus col·legiats exercents i no exercents, segons el paràgraf segon, ha de celebrar-se en el temps màxim de dos mesos comptadors des de l’entrada al registre del Col·legi de la sol·licitud corresponent.
4. La convocatòria de l’Assemblea General ha d’expressar el dia, el lloc i l’hora de celebració, amb l’ordre del dia, i pot preveure la celebració de l’Assemblea en segona convocatòria trenta minuts després de la primera.
5. La convocatòria s’ha de fixar en el tauler d’anuncis del Col·legi i s’ha de comunicar, per escrit signat per la Presidència i per la Secretaria, a tot el col·lectiu col·legiat. Aquesta comunicació a les persones col·legiades es pot fer utilitzant-se procediments telemàtics que facen possible el coneixement de la convocatòria, mitjançant l’acreditació fefaent de l’enviament del missatge electrònic de la convocatòria.
6. Entre la convocatòria i el dia assenyalat per a la celebració de l’Assemblea en primera convocatòria, ha d’haver-hi almenys 15 dies naturals; i, així mateix, es pot fer constar, si escau, la data en què s’ha de reunir l’Assemblea en segona convocatòria, sense que entre l’una i l’altra puga existir un lapse inferior a mitja hora.
7. Des del dia de l’acord de convocatòria per la Junta de Govern fins al dia de celebració de l’Assemblea General, la documentació dels assumptes que s’hi han de tractar han d’estar a la disposició de tot el col·lectiu col·legiat a la Secretaria del Col·legi.
1. L’ordre del dia ha de vindre determinat per l’escrit de convocatòria de la Presidència i signat per la Secretaria. Els punts de l’ordre del dia, els estableix la Presidència a proposta de la Junta de Govern o de les persones col·legiades, segons el cas.
2. En la convocatòria ordinària, s’ha d’incloure l’informe de gestió de la Junta de Govern, els pressupostos del Col·legi per a l’any en curs, així com el balanç, els estats de comptes de despeses i d’ingressos i la liquidació de pressupostos de l’any anterior.
3. En la convocatòria extraòrdinaria, han de figurar únicament els punts que motiven la convocatòria.
4. No es poden prendre acords sobre punts que no figuren en l’ordre del dia.
1. Les Assemblees Generals han de ser presidides per la Presidència de la Junta de Govern, i hi actuarà com a secretari o secretària la persona que ho siga d’aquesta.
2. Les Assemblees Generals queden vàlidament constituïdes amb l’assistència del 50% de les persones col·legiades exercents i no exercents, en primera convocatòria; i amb qualsevol que siga el nombre de les persones col·legiades exercents i no exercents assistents, en segona.
3. La Presidència dirigeix els debats, concedeix i retira la paraula, i pot advertir les col·legiades i els col·legiats que s’excedisquen en les seues intervencions que se cenyisquen a la qüestió debatuda, o que falten al respecte i a la consideració que es mereixen les persones col·legiades, el Col·legi o d’altres. En aquests últims supòsits, la Presidència, després de tres advertiments a qui intervé, pot acordar-ne l’expulsió de la sala.
4. En aquests debats s’han de concedir, com a mínim, tres torns a favor i tres en contra per a cada proposta o assumpte que es tracte, que són ampliables, a discreció de la Presidència, quan la importància o la gravetat de l’assumpte ho facen aconsellable. També, pot concedir intervenció per a una rectificació o al·lusió, que ha de cenyir-se al fet concret que la motive. Després de debatre les propostes, s’han de sotmetre a votació.
1. Tot el col·lectiu col·legiat té dret a assistir a l’Assemblea General. L’assistència a l’Assemblea General és personal o per representació legal amb les limitacions fixades en els presents Estatuts.
2.Les perssones col·legiades amb dret de vot poden fer-se representar a l’Assemblea General per mitjà d’un altre individu col·legiat amb dret de vot. No s’admetrà la representació de diversos individus col·legiats per un mateix col·legiat. La representació s’ha de conferir per escrit firmat per col·legiat absent, i amb caràcter especial per a cada Assemblea. Aquest escrit de representació pot contindre o portar adjuntament l’ordre del dia, les instruccions donades i la indicació del sentit en què votarà la persona representant en el cas que no s’hagueren donat instruccions precises.
3. La representació és sempre revocable. L’assistència personal a l’Assemblea de l’individu col·legiat representat tindrà valor de revocació.
4. En tot cas, el representant haurà d’entregar a l’inici de l’Assemblea el document justificatiu de la seua representació a la Secretaria. Si en l’escrit de representació s’indica el sentit en què votarà el representant en cadascun dels punts de l’ordre del dia, la Presidència i la Secretaria vetllaran per al seu correcte compliment.
5. Una vegada començada l’Assemblea, les persones col·legiades que arriben fora de temps no podran incorporar-s’hi fins a la finalització del debat i de la votació del punt de l’ordre del dia en què es produïsca la seua aparició. Podran incorporar-se a l’Assemblea i exercir el seus drets a partir del següent punt.
Abans d’entrar en l’ordre del dia, s’ha de formar la llista d’individus col·legiats expressant-hi la condició d’exercent, de no exercent, d’adherit, d’institucional o de membre d’honor. Al final de la llista, s’ha de determinar el nombre de col·legiats i col·legiades presents amb dret de vot.
1. Les Assemblees Generals han d’adoptar els acords per majoria de vots del col·lectiu col·legiat amb dret de vot, llevat que s’exigisca una majoria especial, pels Estatuts o per la llei.
2. A cada persona col·legiada exercent i no exercent, li correspon 1 vot. Els membres d’honor, institucionals i adherits, tenen dret d’intervindre-hi però no tenen dret de vot
3. La votació ha de ser a braç alçat, exceptuant que la majoria simple de les persones col·legiades exercents i no exercents acorden que siga nominal o secreta.
4.Fins a 7 dies abans de la celebració de l’Assemblea General, es poden presentar propostes referides als assumptes de l’ordre del dia, que han de sotmetre’s a deliberació i acord. Les propostes s’han de presentar per escrit i signades per un mínim de 10 individus col·legiats, i aquests poden tindre la condició d’exercents i de no exercents.
5. En les reunions de l’Assemblea, només es poden prendre acords sobre aquells fets que han estat fixats en l’ordre del dia.
1. De les reunions de l’Assemblea General, cal alçar acta, que ha de quedar registrada en un llibre i signada per les persones titulars de la Presidència i de la Secretaria.
2. Les actes s’han d’aprovar en la mateixa sessió i tenen força executiva. La Secretaria pot emetre certificacions sobre els acords específics que s’hagen adoptat.
3. L’acta ha d’especificar necessàriament les persones assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s’ha celebrat, els punts principals de les deliberacions, així com els continguts dels acords adoptats. Si la llista de membres assistents no figura al començament de l’acta de l’Assemblea General, s’hi ha d’adjuntar per mitjà d’annex signat per la Secretaria amb el vistiplau de la Presidència.
4. En l’acta ha de figurar, a sol·licitud dels respectius membres de l’òrgan, el vot contrari a l’acord adoptat, l’abstenció i els motius que la justifiquen, o el sentit del vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret de sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o proposta, sempre que aporte en l’acte, o en el termini que assenyale la Presidència, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, i així es farà constar en l’acta o se n’unirà còpia a aquesta.
5. Els membres que discrepen de l’acord majoritari poden formular vot particular per escrit en el termini de quaranta-vuit hores, que cal incorporar al text aprovat.
CAPÍTOL III. SOBRE LA JUNTA DE GOVERN
1. La Junta de Govern està constituïda per: Presidència, Vicepresidència, Secretaria, Tresoreria, i tres o cinc vocalies. Les persones membres de la Junta de Govern han de ser elegides pel procediment que s’establisca en aquests Estatuts, per un terme inicial de tres anys. S’admet més d’una reelecció consecutiva per a un mateix càrrec. Una mateixa persona no podrà formar part de la Junta de Govern més de nou anys seguits
2. Les persones membres de la Junta de Govern que esgoten el termini per al qual foren elegides han de continuar en el càrrec fins al moment de l’acceptació de qui les substituïsquen.
3. Les persones membres de la Junta de Govern han d’exercir els càrrecs gratuïtament, sense perjudici de les despeses de representació degudament justificades, d’acord amb la consignació pressupostària.
1. Si per qualsevol causa cessa algun individu membre de la Junta de Govern abans d’acabar el període de mandat, la vacant ha de ser coberta per una altra persona col·legiada, segons acord de la Junta de Govern.
2. Quan, per algun motiu, estiga vacant temporalment algun d’aquests càrrecs –Presidència, Vicepresidència, Secretaria i Tresoreria-, ha de ser substituït per una altra persona membre de la Junta, segons acord de la mateixa Junta de Govern.
3. Si es produeix la vacant de més de la meitat de la Junta de Govern, cal convocar eleccions en el termini de dos mesos.
Correspon a la Junta de Govern la representació del Col·legi, la direcció, l’administració i l’execució dels acords adoptats per l’Assemblea General. Són atribucions de la Junta de Govern les següents:
a) Complir i fer complir els acords de l’Assemblea General.
b) Decidir sobre les sol·licituds de col·legiació.
c) Proposar les quotes, ordinàries o extraordinàries, que han de pagar els col·legiats i les col·legiades per al sosteniment de les càrregues i dels serveis col·legials, que han de ser sotmesos a l’aprovació de l’Assemblea General.
d) Administrar els béns del Col·legi, així com recaptar les quotes de tot tipus que hagen de fer efectives els individus col·legiats.
e) Confeccionar els pressupostos econòmics anuals, així com el balanç, els estats de comptes de despeses i d’ingressos, i la liquidació de pressupostos de l’any anterior.
f) Adoptar les mesures que es consideren convenients per a la defensa del Col·legi i de la professió.
g) Proposar la constitució de delegacions territorials que siguen convenients dins de l’àmbit territorial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, que han de ser sotmeses a l’aprovació de l’Assemblea General.
h) Imposar, després de la prèvia instrucció de l’oportú expedient, sancions disciplinàries.
i) Crear les seccions professionals i les comissions de treball necessàries per al millor compliment de les funcions col·legials, i dissoldre-les quan calga.
j) Informar el col·lectiu col·legiat de les activitats i dels acords del Col·legi, i preparar la memòria anual de la seua gestió.
k) Proposar la convocatòria de les Assemblees Generals ordinàries i extraordinàries.
l) Convocar eleccions per a cobrir els càrrecs de la Junta de Govern.
m) Efectuar l’inventari dels béns del Col·legi a 31 de desembre de cada any.
n) Designar provisionalment membres de la Junta de Govern quan els seus càrrecs resten vacants.
o) Redactar, si escau, els reglaments de règim intern de l’Assemblea General, que han de ser sotmesos a l’aprovació d’aquesta.
p) Nomenar representants del Col·legi davant d’altres organitzacions professionals de qualsevol àmbit, empreses públiques, universitats i, en general, qualsevol tipus d’organització on el Col·legi ha d’estar representat.
q) Totes aquelles altres funcions que no siguen expressament assignades a l’Assemblea General i tinguen relació amb l’activitat i el funcionament col·legials.
1. La Junta de Govern s’ha de reunir obligatòriament almenys una vegada cada tres mesos i, extraordinàriament, quan ho demanen almenys quatre dels seus membres, i sempre que les circumstàncies ho aconsellen o per petició de la Presidència.
2. La Junta de Govern queda vàlidament constituïda amb convocatòria prèvia i un quòrum, en primera convocatòria, de la meitat més un dels seus membres. En segona convocatòria, el quòrum s’estableix en un terç dels membres. Entre la primera i la segona convocatòria ha de passar un temps mínin de 15 minuts.
3. Les persones membres de la Junta de Govern estan obligades a assistir a totes les reunions que es convoquen, malgrat que poden excusar-ne l’assistència per causes justificades. En qualsevol cas, cal l’assistència de la Presidència i de la Secretaria, o de les persones que les substituïsquen.
4. La convocatòria, l’ha de fer la persona titular de la Secretaria, de forma fefaent i amb mandat previ de la Presidència, i ha d’indicar la data, el lloc de la reunió, l’hora de la primera i de la segona convocatòria i l’ordre del dia, i ha de ser enviada, almenys, amb quatre dies d’antelació, llevat que, per raons importants o urgents, s’acorde convocar la reunió amb caràcter d’urgència en un termini que mai no podrà ser inferior a quaranta-vuit hores..
5. Juntament amb la convocatòria, ha d’acompanyar-se la documentació relativa als assumptes a tractar i debatre que figuren inclosos en l’ordre del dia, llevat que a juí de la Presidència no es considere necessari.
6. No pot ser objecte de deliberació, o d’acord, cap assumpte que no figure inclòs en l’ordre del dia, llevat que, una volta constituït vàlidament l’òrgan col·legiat, siga declarada la urgència de l’assumpte pel vot favorable de la majoria de les persones presents.
La Junta de Govern queda vàlidament constituïda per a tractar qualsevol assumpte, sense necessitat de prèvia convocatòria, sempre que estiguen presents la totalitat de les persones membres i accepten per unanimitat la celebració de la reunió i l’ordre del dia d’aquesta.
1. La Junta de Govern ha de prendre els acords per majoria simple de vots de les persones assistents. En cas d’empat, el vot de la Presidència és de qualitat. Les actes s’han d’aprovar en finalitzar la sessió.
2. De les reunions de la Junta de Govern s’alça acta, que ha de quedar registrada en un llibre d’actes i signada per la Presidència i la Secretaria.
El cessament en el càrrec, abans d’extingir-se el termini reglamentari, pot ser per:
a) Acord de l’Assemblea General, mitjançant el procediment previst per la moció de censura.
b) Dimissió voluntària, presentada mitjançant un escrit adreçat a la Junta de Govern, en el qual es raonen els motius.
c) Condemna per sentència ferma, que comporte inhabilitació per a càrrecs públics.
d) Pèrdua de la condició d’elegibilitat, d’acord amb aquests Estatuts.
e) Nomenament per a exercir càrrecs en l’Administració Central, Autonòmica, Local o Institucional, que suposen incompatibilitat.
f) Malaltia que incapacite per a l’exercici del càrrec.
g) Causar baixa com a membre del Col·legi.
h) Sanció imposada per una falta comesa en l’exercici del càrrec
CAPÍTOL IV. DE LES PERSONES MEMBRES DE LA JUNTA DE GOVERN
1. El president o la presidenta de la Junta de Govern ho és també del Col·legi
Són pròpies de la Presidència les funcions següents:
a) Dirigir i representar legalment i institucionalment el Col·legi davant tota classe d’organismes públics o privats
b) Acordar i signar la convocatòria de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta de Govern, i fixar-ne l’ordre del dia tenint en compte, si escau, les peticions de la resta de membres formulades amb la suficient antelació.
c) Dirimir amb el seu vot els empats a la Junta de Govern, a l’efecte d’adoptar acords.
d) Assegurar el compliment de les lleis.
e) Presidir i dirigir els debats de l’Assemblea General i de la Junta de Govern.
f) Visar, mitjançant el seu vistiplau, les actes i els certificats confeccionats per la Secretaria del Col·legi.
g) g) Ordenar pagaments i autoritzar, amb la seua signatura, els documents i la correspondència del Col·legi.
h) Qualsevol mesura urgent que la bona marxa del Col·legi aconselle, resulte necessària o convenient per al desenvolupament de les seues activitats, sense perjudici de donar-ne compte posteriorment a la Junta de Govern.
i) Autoritzar, amb la seua signatura, tota mena de documents col·legials.
j) Conferir apoderaments per a qüestions judicials.
k) Autoritzar l’obertura de comptes corrents del Col·legi, tant en entitats bancàries com en caixes d’estalvi.
l) Constituir i cancel·lar tot tipus de fiances i depòsits, i autoritzar el moviment de fons d’acord amb les propostes de la Tresoreria.
m) Coordinar la labor de les persones membres de la Junta de Govern.
n) La resta d’atribucions pròpies del càrrec i les que li delegue l’Assemblea General o la Junta de Govern.
Correspon al vicepresident o a la vicepresidenta substituir la Presidència en totes les comeses i funcions que aquesta expressament li delegue. També la substituirà en cas d’absència, de malaltia i de vacant de la Presidència. En cas de vacant per dimissió, la substitució haurà d’estar acordada per la Junta de Govern.
Correspon a la secretària o al secretari:
a) Portar els llibres oficials.
b) Redactar i signar el llibre d’actes, amb el vistiplau de la Presidència.
c) Exercir la fe pública de tots els actes, documents i antecedents que hi ha al Col·legi.
d) Redactar la memòria anual.
e) Supervisar i dirigir, en el seu cas, el funcionament dels serveis administratius del Col·legi.
f) Efectuar la convocatòria de les sessions de l’Assemblea General i la Junta de Govern per ordre de la Presidència, així com les citacions a les persones membres d’aquestes.
g)Rebre els actes de comunicació dels individus membres amb la Junta de Govern i, per tant, les notificacions, peticions de dades, rectificacions o qualsevol altra classe d’escrits dels quals ha de tindre coneixement.
h) Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.
i) Tindre la responsabilitat del registre, actualitzat anualment, de les persones col·legiades.
j) Tindre la responsabilitat dels expedients personals de les persones col·legiades.
k) Expedir certificacions amb el vistiplau de la Presidència.
l) Executar els acords adoptats per la Junta de Govern.
Correspon al tresorer o a la tresorera:
a) La custòdia i distribució dels recursos del Col·legi, i efectuar els pagaments que corresponga, amb l’autorització de la Presidència.
b) Portar la comptabilitat del Col·legi, i custodiar les escriptures i els documents corresponents al patrimoni.
c) Portar compte i raó dels llibres de cobrament i despeses.
d) Estendre els lliuraments que ha de sotmetre a l’ordre de pagament i al vistiplau de la Presidència.
e) Preparar el projecte de pressupost i de la seua liquidació.
f) Portar l’inventari dels béns del Col·legi.
Les persones titulars de les vocalies de la Junta de Govern poden assumir funcions específiques, assistir a les reunions i deliberacions, i formar part de les comissions i dels grups de treball que es constituïsquen al Col·legi. També, per acord de la Junta de Govern, poden substituir els càrrecs en les absències temporals o quan es produïsca alguna vacant.
TÍTOL IV. DE LA PARTICIPACIÓ DE LES PERSONES COL·LEGIADES EN ELS ÒRGANS DE GOVERN I DEL RÈGIM ELECTORAL
1. Les eleccions s’han de dur en el marc de l’Assemblea General.
2. Tenen dret de ser triats els individus col·legiats exercents i no exercents, al corrent de les obligacions col·legials, i que no estiguen afectats per una sanció que comporte la suspensió d’activitats col·legials en general o la limitació d’aquests drets.
3. Tenen dret de votar els individus col·legiats exercents i no exercents que estiguen en ús de tots els seus dret col·legials.
1. Cada tres anys, la Junta de Govern ha de convocar eleccions ordinàries per a cobrir tots els càrrecs de la Junta de Govern, sense perjudici del que disposa el paràgraf tercer de l’article 35.
2. La convocatòria d’eleccions s’ha de fer amb un mínim de dos mesos d’antelació a la data de la seua realització, ha de fixar el cens electoral d’electorat vàlid i ha d’especificar el calendari electoral i el procediment de votació, escrutini i proclamació, així com els recursos que siguen procedents.
1. Les candidatures han de ser completes, i constar d’una llista en què s’especifique el nom de les persones titulars de la Presidència, Vicepresidència, Secretaria, Tresoreria i de les tres o cinc vocalies proposades, segons que la llista siga de set o de nou membres. S’han de presentar durant el mes posterior a la convocatòria a través d’un escrit dirigit a la Junta de Govern.
2. La Junta de Govern ha de proclamar les candidatures vàlidament presentades fins a vint-i-cinc dies abans de les eleccions mitjançant una comunicació pública. La Junta de Govern ha de facilitar, d’acord amb els mitjans de què dispose el Col·legi, la propaganda de les candidatures en condicions d’igualtat.
3. Contra la proclamació de candidatures, qualsevol persona col·legiada pot presentar una reclamació davant la Junta de Govern en el termini de tres dies, la qual ha de ser resolta en altres tres dies per la Junta de Govern.
4. En el cas que només hi haja una candidatura, aquesta ha de ser proclamada, sense necessitat de votació, el dia que s’haja fixat per a la celebració de les eleccions.
La mesa electoral ha d’estar constituïda per una presidència, dos vocalies i una secretaria, designades per sorteig entre membres de l’electorat que no pertanyen a cap candidatura. Si algun d’ells no es presenta, la Junta de Govern ha de designar o elegir, entre els individus col·legiats exercents i no exercents, i mitjançant sorteig, les persones que han de substituir i ocupar els seus càrrecs en la mesa electoral, i igualment poden nomenar-se suplents per a poder actuar de manera indistinta durant el transcurs de la jornada, i és obligada la presència, almenys, de dos membres. Cada candidatura pot designar un interventor o una interventora, que ha de comunicar a la Junta de Govern almenys 24 hores abans de les eleccions.
El col·lectiu col·legiat ha d’exercir el dret de vot en les paperetes oficials, autoritzades pel Col·legi. En el moment de votar, s’han d’identificar als membres de la mesa amb el carnet de col·legiació o document nacional d’identitat, i han de depositar el vot en una urna precintada. La secretaria de la taula ha d’anotar en una llista el nom de les persones col·legiades que hagen depositat el seu vot.
Aquelles col·legiades i aquells col·legiats que el dia de l’elecció no puguen anar a les urnes, poden votar per correu, d’acord amb el procediment següent:
a) Fins a 10 dies abans de l’elecció, la persona interessada s’ha de dirigir personalment, o mitjançant persona proveïda de poder notarial, a la Secretaria del Col·legi, i ha de demanar el certificat d’inclusió en el cens electoral i la resta de documentació electoral.
b) En el termini de 48 hores, la Secretaria del Col·legi ha d’enviar, per correu certificat, a l’adreça que designe la persona col·legiada, el certificat d’inscripció en el cens i les paperetes i sobres adequats per a la votació.
c) La persona col·legiada ha d’introduir la papereta de votació en un sobre sense cap inscripció. Després, introduirà el sobre amb la papereta, el certificat d’inclusió en el cens electoral i una fotocòpia del DNI o carnet de col·legiació, en un altre sobre, que ha d’enviar per correu certificat al Col·legi amb la indicació següent: «Per a les eleccions del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana».
La mesa electoral ha de rebre tots els vots per correu que tinguen entrada al Col·legi abans del tancament de la votació.
1. Una vegada acabada la votació, la mesa ha de comprovar que els vots enviats per correu o altres modalitats fins al dia de la votació corresponen a col·legiats i col·legiades que no han exercit el vot personalment.
2. A continuació, s’obriran els sobres, s’introduiran les paperetes en l’urna i se’n farà l’escrutini, que ha de ser públic.
3. La secretaria de la mesa ha d’alçar acta de la votació i de les incidències, que ha de ser signada per totes les persones membres de la mesa i pels interventors, si n’hi ha, els quals tenen dret de fer constar les seues queixes, i ho comunicarà a la Junta de Govern.
1. S’ha d’assignar un vot per papereta vàlida introduïda en l’urna, a cada candidatura.
2. Es consideren nul·les les paperetes no oficials, les esquinçades, trencades, esmenades o escrites.
3. La candidatura que obtinga un major nombre de vots serà proclamada guanyadora, sense perjudici del que estableix el paràgraf primer de l’article 54 d’aquests estatuts.
1. La Junta de Govern, en el termini de setanta-dues hores, ha de resoldre amb caràcter definitiu totes les reclamacions dels interventors i altres incidències arreplegades en l’acta de la mesa electoral, i ha de proclamar les candidatures triades.
2.La composició de la nova Junta elegida ha de ser comunicada a la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat, o a aquell altre departament que tinga atribuïdes les competències en la matèria, i a tot el col·lectiu col·legiat mitjançant la publicació en el tauler d’anuncis del Col·legi.
3. La nova Junta de Govern ha de prendre possessió en el termini màxim d’un mes des de la proclamació.
Contra les resolucions de la Junta de Govern en matèria electoral, qualsevol col·legiat o col·legiada pot utilitzar el sistema de recursos establert en l’article 109 d’aquests estatuts.
1. Si es pretén formular una moció de censura contra la Junta de Govern, o alguna de les seues persones membres, la petició ha de ser formulada per escrit i estar subscrita, almenys, pel deu per cent de les persones col·legiades exercents i no exercents, i ha d’expressar amb claredat les raons en què es fonamenta.
2. L’Assemblea General corresponent, que obligatòriament ha de convocar la Presidència, s’ha de celebrar dins del termini màxim de trenta dies naturals, des de la presentació de la sol·licitud, i no poden ser tractats en l’Assemblea altres assumptes distints de la moció de censura.
3. L’Assemblea General que se celebre requereix un quòrum d’assistència mínima del cinquanta per cent de les persones col·legiades exercentes i no exercents en primera convocatòria, i, si no s’aconsegueix, cal fer l’Assemblea en segona convocatòria, mitja hora més tard, que es considerarà constituïda si hi assisteixen el vint-i-cinc per cent de persones col·legiades exercents i no exercents, i s’ha d’adoptar l’acord amb el vot favorable de la meitat més un dels individus col·legiats exercents i no exercents assistents.
4. L’acord de l’Assemblea General ha de ser notificat personalment a les persones afectades, que poden promoure els recursos pertinents.
TÍTOL V. DEL RÈGIM ECONÒMIC: ADMINISTRACIÓ, COMPTABILITAT I DOCUMENTACIÓ
El Col·legi té plena capacitat jurídica en l’àmbit econòmic i patrimonial per al compliment de les seues finalitats.
Són recursos econòmics ordinaris del Col·legi:
a) Les quotes d’incorporació del col·lectiu col·legiat.
b) Les quotes ordinàries del col·lectiu col·legiat.
c) Les quotes extraordinàries que aprove l’Assemblea General, derrames i pòlisses col·legials.
d) Els ingressos procedents de publicacions, impresos, serveis, certificacions, arbitratges, dictàmens o informes, i d’altres quantitats acreditades per altres serveis.
e) Els rendiments dels propis béns o drets.
L’Assemblea General, a proposta de la Junta de Govern, ha de fixar la quantia de la quota d’incorporació, les quotes ordinàries, així com la quantia i forma d’abonament de les quotes extraordinàries que eventualment es requereixen per a atendre les necessitats del Col·legi.
Els recursos econòmics extraordinaris procedeixen de:
a) Les subvencions, els donatius o qualsevol tipus d’ajut econòmic d’entitats públiques o privades que s’atorguen al Col·legi.
b) Els béns mobles o immobles que, per herència, donació o qualsevol altre títol lucratiu, passen a formar part del patrimoni del Col·legi.
c) Les quantitats que, per qualsevol concepte lícit no especificat, puga percebre el Col·legi.
1. El pressupost s’ha d’elaborar amb caràcter anual, per anys naturals, d’acord amb principis d’economia i eficàcia, i ha d’incloure la totalitat dels ingressos i de les despeses col·legials.
2. De la mateixa manera, en finalitzar l’any cal efectuar el balanç de l’exercici tancat, els estats de comptes de despeses i d’ingressos, i la liquidació de pressupostos de l’any anterior.
3. Si es produeix la necessitat de fer una despesa no prevista en el pressupost, la Junta de Govern podrà fer l’habilitació necessària. Si la despesa no prevista consisteix en una inversió en béns immobles o la seua quantitat excedeix del vint per cent dels recursos ordinaris, ha de sotmetre l’acord a aprovació prèvia de l’Assemblea General.
4. En el cas que l’Assemblea General no aprove el pressupost ordinari d’un exercici, i sense perjudici de la seua revisió i posterior aprovació, el Col·legi funcionarà provisionalment amb el de l’any anterior, que s’entendrà prorrogat a aquests efectes.
1. Amb anterioritat a la celebració de l’Assemblea General ordinària de col·legiats i col·legiades, la Junta de Govern, en el cas que hagen de sotmetre’s obligatòriament per precepte legal, ha de sotmetre a comprovació els estats financers i comptables del Col·legi, per tal de garantir adequadament que siguen fidedignes; la verificació d’aquests ha de ser realitzada per un auditor de comptes, que designarà cada Assemblea General ordinària, en aprovar els comptes anuals, per a actuar respecte a l’exercici següent.
2. En qualsevol cas, els comptes anuals han de ser preparats per la Junta de Govern.
1. Els comptes del Col·legi poden ser examinats per les persones col·legiades exercents i no exercents, en el període comprés entre la convocatòria i quaranta-vuit hores abans del dia assenyalat per a la celebració de l’ Assemblea General ordinària.
2. Els col·legiats i les col·legiades poden formular petició concreta i precisa sobre qualsevol dada relativa a l’exercici econòmic, fins a deu dies naturals abans de l’Assemblea General Ordinària, sempre que el nombre de sol·licituds supere el cinc per cent dels individus col·legiats exercents i no exercents.
TÍTOL VI. DE LES DELEGACIONS TERRITORIALS, DE LES SECCIONS PROFESSIONALS I DE LES COMISSIONS DE TREBALL
CAPÍTOL I. DE LES DELEGACIONS TERRITORIALS
Per acord de la Junta de Govern, es poden constituir les delegacions territorials que siguen convenients dins de l’àmbit territorial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, i han de ser aprovades per la següent Assemblea General.
CAPÍTOL II. DE LES SECCIONS PROFESSIONALS
1.Amb la intenció d’integrar el màxim nombre de membres col·legiats a les activitats del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, es crearan seccions professionals.
2. Aquestes seccions han de ser d’adscripció voluntària i han d’agrupar, dins del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, les persones col·legiades que exerceixen, o estiguen interessades a exercir, la seua pràctica dins d’una mateixa especialitat.
Les seccions professionals han de ser consultades per la Junta de Govern en aquelles qüestions que afecten el seu àmbit. També, poden proposar a la Junta de Govern les iniciatives que consideren convenients en les qüestions que afecten el seu àmbit.
Les seccions professionals s’han d’ocupar de:
a) Estudiar tota qüestió que afecte l’àmbit professional en cadascun dels seus diferents vessants i especialitzacions.
b) Coordinar les activitats col·legials que duguen a terme els seus membres en cadascuna de les especialitats dels bibliotecaris i documentalistes.
c) Donar resposta a les consultes fetes per la Junta de Govern.
d) Fomentar el desenvolupament de l’especialització pròpia de la secció, mitjançant la promoció d’actes de formació i divulgació.
e) Col·laborar amb els òrgans del Col·legi encarregats específicament de la formació en labors de reciclatge i de formació propis, en els àmbits pràctic i teòric.
f) Qualsevol altra finalitat relacionada amb l’especialitat professional pròpia de l’àmbit de la secció.
1. Per a constituir una secció professional, és necessari que es presente un informe de viabilitat de la nova secció, que es constituïsca una comissió gestora, que s’elabore un reglament provisional de funcionament i propose un coordinador de la secció.
2. Una vegada completats aquests requisits, la Junta de Govern ha d’aprovar la constitució de la secció i ha de nomenar-ne un coordinador.
3. Les seccions professionals han d’elaborar el seu propi reglament de funcionament i d’organització, que ha de ser sotmés a l’aprovació de la Junta de Govern.
4. La Junta de Govern ha d’informar en Assemblea General del funcionament i de les activitats de les seccions professionals.
Els coordinadors de les diferents seccions professionals s’han de reunir i coordinar de manera periòdica amb la Junta de Govern, almenys cada sis mesos. Els coordinadors i les coordinadores de les seccions professionals poden assistir a les reunions de la Junta de Govern amb veu i sense vot.
Quan no es complisquen els objectius, es pervertisquen les finalitats per a les quals van ser creades o contravinguen la normativa estatutària, per acord de la Junta de Govern es podran dissoldre les seccions professionals.
CAPÍTOL III. DE LES COMISSIONS DE TREBALL
1.La Junta de Govern pot crear totes les comissions que estime oportunes, a les quals poden pertànyer aquelles persones col·legiades que siguen designades per la mateixa Junta, i estaran subordinades a aquesta..
2. Les comissions de treball han de ser coordinades per un membre de la Junta de Govern. Els objectius i el reglament de funcionament han de ser aprovats per la Junta de Govern.
3. Les comissions de treball podran dissoldre’s quan es complisquen els objectius per als quals van ser creades o per acord de la Junta de Govern.
TÍTOL VII. DE LA FUSIÓ, DE L´ABSORCIÓ, DE LA SEGREGACIÓ I DE LA DISSOLUCIÓ
1. La modificació de l’àmbit territorial del Col·legi pot portar-se a terme per la unió o fusió de dos o més de la mateixa professió, així com per l’absorció per un d’ells d’altres preexistents, sempre que cap d’ells depasse l’àmbit de la Comunitat Valenciana. L’acord adoptat en Assemblea General exigeix, per a la seua validesa, el vot favorable de tres quartes parts, almenys, dels vots emesos, dels col·legiats exercents i no exercents.
2. La modificació de l’àmbit territorial de col·legis per segregació requereix, igualment, l’acord adoptat en Assemblea General que exigeix, per a la seua validesa, el vot favorable de tres quartes parts, almenys, dels vots emesos, dels col·legiats exercents i no exercents.
3. No obstant això, la fusió, l’absorció o la segregació ha de ser aprovada, mitjançant Decret del Govern Valencià, després del previ informe del Consell Valencià de Col·legis Professionals respectiu, conforme a allò establert per la Llei de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana.
1. El Col·legi pot dissoldre’s quan així ho acorde l’Assemblea General convocada a aquest efecte; per a això, és necessari el vot favorable de les tres quartes parts del col·lectiu col·legiat exercent i no exercent. No obstant això, haurà de ser aprovada per Llei de la Generalitat, després d’informe previ del Consell Valencià de Col·legis Professionals competent.
2. El patrimoni social, després de previ nomenament de liquidadors, s’haurà de destinar en primer lloc a cobrir el passiu. L’actiu resultant s’haurà de destinar a les institucions de previsió social de bibliotecaris i documentalistes que existisquen a la Comunitat Valenciana. Se n’exceptua la dissolució per integració en altre col·legi; en aquest cas, el patrimoni del Col·legi dissolt ha de passar al col·legi que l’absorbisca.
3. La dissolució del Col·legi obri el període de liquidació, fins al final del qual l’entitat ha de conservar la seua personalitat jurídica.
4. Les persones membres de la Junta de Govern, en el moment de la dissolució, es converteixen en liquidadors, llevat que l’Assemblea General en designe unes altres o bé els qui el jutge, si és procedent, decidisca.
5. Correspon als liquidadors:
a) Vetllar per la integritat del patrimoni del Col·legi.
b) Concloure les operacions pendents i efectuar-ne les noves que calguen per a la liquidació.
c) Cobrar els crèdits del Col·legi.
d) Liquidar el patrimoni i pagar als creditors.
e) Aplicar els béns excedents del Col·legi a les finalitats previstes pels Estatuts.
f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el registre corresponent.
6. La dissolució del Col·legi, llevat dels casos en què la impose directament la Llei, una vegada aprovada pel Col·legi conforme als Estatuts, ha de ser aprovada per Llei de la Generalitat.
TÍTOL VIII. DEL RÈGIM DISCIPLINÀRI
1. Amb independència de la responsabilitat civil o penal en què puguen incórrer, les persones col·legiades queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes d’aquests estatuts i de les normes legals aplicables.
2. Les sancions disciplinàries corporatives s’han de fer constar sempre en l’expedient personal de l’individu col·legiat objecte de sanció.
3. El Col·legi té jurisdicció disciplinària per a sancionar els individus col·legiats pels actes que realitzen i per les omissions en les quals incorren en l’exercici o amb motiu de la seua professió, així com per qualsevol altre acte o omissió que els siga imputable i siga contrari al prestigi professional, a l’honorabilitat dels col·legiats o al degut respecte als òrgans corporatius i, en general, qualsevol altra infracció de deures professionals o de normes ètiques de conducta, quan aquestes afecten la professió.
4.En la determinació normativa del règim sancionador, s’ha de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, i cal considerar especialment els següents criteris per a la graduació de la sanció a aplicar:
a) L’existència d’intencionalitat o reiteració.
b) La naturalesa dels perjudicis causats.
c) La reincidència, per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja estat declarat per resolució ferma.
1. El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana ha d’exercir la jurisdicció disciplinària per mediació de la Junta de Govern. Si l’acció disciplinària s’exercita contra algun membre de la Junta de Govern, la persona afectada no podrà prendre part en les deliberacions i les votacions que l’afecten.
2. Les sancions sempre han de ser acordades per la Junta de Govern, amb la incoació prèvia d’un expedient, en el qual cal concedir a l’individu inculpat el tràmit d’audiència, la possibilitat d’aportar proves i la de defensar-se, siga per si mateix o mitjançant un representant o advocat.
3. Per a la tramitació de l’expedient i per a la proposta de resolució, la Junta de Govern ha de nomenar directament un instructor, o bé ha de delegar l’òrgan que, amb caràcter permanent, s’encarregue d’aquestes facultats perquè siga aquest qui el nomene.
4. Només les faltes lleus poden ser sancionades per la Junta de Govern en expedient sumari amb audiència prèvia de l’individu inculpat./p>
5. La resolució final de l’expedient ha de ser sempre motivada i notificada a la persona interessada.
6. Contra la imposició de sancions, els afectats podran utilitzar el sistema de recursos regulats en el article 109 d’aquests estatuts.
7. Els acords sancionadors seran immediatament executius, sense perjudici dels recursos que siguen procedents. A pesar d’això, en el cas que l’execució citada poguera ocasionar perjudicis d’impossible o difícil reparació, l’organisme sancionador podrà acordar, d’ofici o a instància de part, la suspensió de l’acord recorregut.
1. El procediment s’ha d’iniciar d’ofici, com a conseqüència d’una denúncia, d’una comunicació, o d’una sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional. No es consideraran denúncies els escrits i les comunicacions anònimes.
2. Amb caràcter previ a la incoació d’un expedient disciplinari, es pot acordar la instrucció de diligències informatives prèvies. Quan aquestes diligències prèvies s’eleven a expedient disciplinari, la data de l’inici serà la data d’inici de l’expedient.
3. Els acords d’arxiu d’un expedient disciplinari han de ser motivats.
4. La Junta de Govern pot aprovar un reglament regulador del procediment de la tramitació dels expedients disciplinaris, així com de les diligències informatives prèvies.
5. Supletòriament són d’aplicació els principis de la potestat sancionadora i del procediment sancionador de la legislació comuna per a les administracions.
Les faltes es classifiquen en lleus, greus i molt greus
Són faltes lleus
a) L’ofensa a les companyes i als companys, sempre que no tinguen un caràcter greu.
b) L’incompliment de les normes sobre publicitat professional.
c) La desatenció als requeriments d’informes i altres documents que realitze el Col·legi.
d) L’incompliment de les normes establertes pel Col·legi sobre la documentació professional.
e) Els actes enumerats com a faltes greus si no tenen entitat suficient per a ser considerats com a tals.
Són faltes greus:
a) L’acumulació de tres o més faltes lleus.
b) La infracció de les normes deontològiques establertes amb caràcter general.
c) Les ofenses greus als companys i a les companyes.
d) Els actes i les omissions que atempten contra la moral, la dignitat o el prestigi de la professió.
e) La infracció greu del secret professional, amb perjudici a un tercer.
f) L’emissió d’informes o l’expedició de certificats que no diguen la veritat.
g) Els actes que comporten competència deslleial amb els companys..
h) L’incompliment greu de les normes estatutàries o dels acords adoptats pels òrgans col·legials, sempre que no constituïsquen una falta d’entitat superior.
i) Qualsevol conducta constitutiva de delicte culpós o de falta penal, en matèria professional.
j) Els actes enumerats com a faltes molt greus si no tenen entitat suficient per a ser considerats com a tals.
Són faltes molt greus:
a) L’acumulació de tres o més faltes greus
b) Qualsevol conducta constitutiva de delicte dolós, en matèria professional.
c) L’atemptat contra la dignitat de les persones i contra els drets i i les llibertats fonamentals, en ocasió de l’exercici professional.
d) El foment de l’intrusisme professional.
e) La comissió d’infraccions que, per nombre o gravetat, resulten incompatibles amb l’exercici professional.
f) L’incompliment de l’estatut professional i, si hi hagués, del codi deontològic.
Les sancions que poden imposar-se són:
1. Per faltes lleus:
a) Amonestació verbal.
b) Amonestació escrita.
2. Per faltes greus:
a) Amonestació per escrit amb advertiment de suspensió.
b) Suspensió per a l’exercici de càrrecs col·legials per un termini no superior a un any.
c) Suspensió de l’exercici de la professió per un termini no superior a un any.
3. Per faltes molt greus:
a) Inhabilitació per a l’exercici de càrrecs col·legials per un termini superior a cinc anys.
b) Suspensió de l’exercici de la professió per un termini superior a un any i no superior a tres anys.
c) Expulsió del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana.
En tots els casos d’imposició de sancions fermes per faltes greus i molt greus, es pot divulgar la resolució recaiguda en els mitjans de difusió que es consideren oportuns.
L’adopció de les sancions per faltes molt greus han de ser preses per la Junta de Govern, mitjançant votació secreta i amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres.
1. Les faltes determinants de sanció disciplinària prescriuen, si són lleus, als sis mesos; si són greus, als dos anys; i, si són molt greus, als tres anys després d’haver-les comés.
2. La prescripció s’interromp per l’inici del procediment disciplinari o de les diligències prèvies que s’hagen començat a aquest efecte, i per la durada de tot el període de tramitació de l’expedient i de les pròrrogues que vàlidament s’acorden.
3. En cas d’existir una causa penal pendent sobre els mateixos fets, la tramitació de l’expedient quedarà en suspens i no correrà el termini de prescripció.
4. Amb les anteriors excepcions, la paralització del procediment per un termini superior a sis mesos, no imputable al format expedient, farà córrer de nou el termini de prescripció.
5. Les sancions imposades prescriuen en els mateixos terminis que les faltes, comptats des de la data que fóra ferm l’acord que les imposava.
Les persones sancionades poden demanar ser rehabilitades, amb la consegüent cancel·lació de l’anotació del seu expedient personal en els següents terminis, a comptar des del compliment de la sanció:
a) Sis mesos, si la falta és lleu.
b) Dos anys, si és greu.
c) Tres anys, si és molt greu.
d) Cinc anys, si n’ha comportat l’expulsió. La rehabilitació s’ha de demanar a la Junta de Govern, que la resoldrà.
TÍTOL IX . DE LA TRAMITACIÓ DELS EXPEDIENTS
La tramitació dels expedients que haja de resoldre la Junta de Govern, que no tinga establert un específic procediment, s’ha d’ajustar a les disposicions d’aquest Títol i, en allò no previst, a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
1. Els individus col·legiats, a instància dels quals s’haja incoat un expedient o hi estiguen interessats, tenen dret a conéixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació demanant l’oportuna informació a les oficines del Col·legi.
2. Poden sol·licitar que se’ls expedisca còpia certificada d’aspectes concrets, continguts en l’expedient. El lliurament d’aquestes còpies no pot ser-los negada quan es tracte d’acords que els hagen sigut notificats.
3. En presentar qualsevol escrit o document, la persona col·legiada interessada pot acompanyar-lo d’una còpia perquè el Col·legi, després de prèvia confrontació amb aquells, en torne la còpia on s’ha de fer constar el segell del Col·legi i la data de presentació.
4. Les persones interessades poden demanar el desglossament i la devolució dels documents que presenten, la qual cosa ha d’acordar la Junta, que en deixarà nota o testimoni, segons siga procedent.
Els col·legiats i les col·legiades poden actuar per mitjà de representant, que ha d’acreditar el seu mandat mitjançant document públic, o per designació davant de la persona titular de la Secretaria del Col·legi, i s’entendran amb aquest les actuacions que practique el Col·legi, quan així ho sol·licite la mateixa persona interessada.
1. Cal notificar a les persones interessades les resolucions que afecten els seus drets i interessos.
2. Tota notificació ha de ser cursada dins del termini de deu dies, a partir de la data en què haja sigut dictada la resolució corresponent.
3. La tramitació i les notificacions s’han d’ajustar al que estableixen els Estatuts, i si no n’hi ha, al que disposa el títol V, capítol III, i el títol VI, capítol II, de l’esmentada Llei 30/1992, de 26 de novembre.
4. Les notificacions hauran de ser efectuades en el domicili professional que l’individu col·legiat tinga comunicat al Col·legi, amb plena validesa i sense perjudici de la responsabilitat que poguera derivar-se’n en cas de no haver comunicat reglamentàriament el seu eventual trasllat. Si no poguera ser verificada la notificació en els termes previstos pels apartats 1, 2 i 3 de l’article 59 de l’esmentada Llei 30/1992, el lliurament ha de ser efectuat per una persona empleada del Col·legi, amb subjecció a allò que s’ha assenyalat en els apartats 2 i 3 de l’expressat precepte; i si, malgrat això, no poguera efectuar-se el lliurament a l’esmentat domicili a cap persona relacionada amb l’individu col·legiat, per raó de parentiu o permanència en aquest, la notificació s’entendrà efectuada als quinze dies de la seua fixació al tauler d’anuncis del Col·legi.
Els procediments poden iniciar-se d’ofici o a sol·licitud de persona interessada. S’impulsen d’ofici i sotmesos al criteri de celeritat.
Les persones interessades han de ser informades amb la major exactitud i celeritat possibles sobre els fets que hagen motivat la iniciació de l’expedient, i des d’aqueix moment podran fer les al·legacions que estimen convenients per a defensa del seu dret.
Els tràmits que hagen de ser omplerts per les persones interessades hauran de realitzar-se en el termini de deu dies, a partir de la corresponent notificació, llevat que es fixe termini distint en aquests Estatuts.
Els actes d’instrucció necessaris per a la determinació, per al coneixement i per a la comprovació dels fets, en virtut dels quals haja de pronunciar-se la resolució, s’han de fer d’ofici per part de l’òrgan que tramite el procediment, sense perjudici del dret dels individus interessats a proposar aquelles actuacions que requerisquen la seua intervenció o constituïsquen tràmits legalment o estatutàriament establerts.
Les persones interessades poden, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, adduir al·legacions i aportar documents o altres elements de judici.
Els fets rellevants, per a la decisió d’un procediment, poden acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret; el període de prova s’acorda per un termini no superior a trenta dies, ni inferior a deu, per a proposició i pràctica de les proves que es declaren pertinents.
La pràctica de les proves admeses ha de ser comunicada a les persones interessades, i es consignaran el lloc, la data i l’hora en què tindrà efecte, amb advertiment, si fa el cas, que la persona interessada pot nomenar tècnics que l’assistisquen.
Una vegada instruït el procediment, s’ha de posar de manifest als individus interessats, els quals, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, podran al·legar i presentar els documents i les justificacions que estimen pertinents. Es prescindirà del tràmit d’audiència quan no figuren en el procediment, ni siguen tinguts en compte en la resolució, altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per les persones interessades.
Els actes d’instrucció que requerisquen la intervenció de les persones interessades han de practicar-se en la forma que resulte més còmoda per a elles i siga compatible, en la mesura que siga possible, amb les seues obligacions laborals o professionals. Les persones interessades poden actuar assistides d’assessor. L’òrgan instructor adoptarà les mesures necessàries per a aconseguir el ple respecte als principis de contradicció i d’igualtat dels individus interessats en el procediment.
1. Posen fi al procediment la resolució, el desistiment, la renúncia al dret en què es fonamenta la sol·licitud i la declaració de caducitat, així com la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes.
2. En tot cas, la resolució que es dicte ha de ser motivada i decidir totes les qüestions plantejades pels individus interessats i aquelles altres que se’n deriven; i ha de ser congruent amb les peticions formulades pels individus interessats i expressar els recursos que en contra siguen procedents.
Tant sobre la falta de resolució expressa en els procediments, com respecte a la caducitat del procediment, cal aplicar el que preveuen els articles 44 i 92 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
1. Els terminis s’han de comptar sempre a partir de l’endemà del dia en què tinga lloc la notificació de l’acord de què es tracte.
2. Sempre que no s’expresse el contrari, quan els terminis s’assenyalen per dies quedaran exclosos els inhàbils.
3. Els terminis s’han de computar d’acord amb el que disposa el Codi Civil. Quan l’últim dia del termini siga inhàbil, s’entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent.
No podrà excedir sis mesos el temps que transcórrega des del dia en què s’inicie un expedient fins aquell en què es dicte una resolució, si no hi ha causes excepcionals degudament justificades que ho impediren, les quals s’han de consignar en l’expedient mitjançant diligència signada pel seu ponent o encarregat i, si fa el cas, per la Secretaria. Transcorregut el termini assenyalat, l’expedient caduca amb els efectes de l’article 44 de l’esmentada Llei 30/1992, de 26 de novembre.
El Col·legi ha de portar un registre únic, en què cal fer el corresponent assentament de tot recurs, escrit o comunicació que presente el col·lectiu col·legiat.
En tot allò no previst en els Estatuts, cal aplicar la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o la vigent que la substituïsca.
TÍTOL X. DEL RÈGIM JURÍDIC I DE LA IMPUGNACIÓ DELS ACTES COL·LEGIALS
L’activitat del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, d’acord amb allò disposat en l’article 54 del Decret 4/2002, de 8 de gener, del Govern Valencià, es regeix pel dret privat. Com a corporació de dret públic, els seus actes queden subjectes al dret administratiu quan s’exerceixen les potestats públiques que té encomanades.
1. Els acords dels òrgans col·legials són immediatament executius, tret que el mateix òrgan, motivadamente, establisca el contrari.
2. La interposició de recurs no suspén l’efectivitat de l’acte impugnat, però l’òrgan a qui corresponga resoldre pot suspendre’l d’ofici o a instància de part si considera que la seua execució pot ocasionar perjudicis de difícil o impossible reparació futura, o quan la impugnació es fonamente en alguna de les causes de nul·litat de ple dret previstes en la citada Llei de Procediment Administratiu Comú.
Són nuls de ple dret els actes col·legials en què concorre algun dels supòsits següents:
a) Els que lesionen els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.
b) Els dictats per òrgan manifestament incompetent, per raó de la matèria o del territori.
c) Els que tinguen un contingut impossible.
d) Els que siguen constitutius d’infracció penal o es dicten com a conseqüència d’aquesta.
e) Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o drets, quan no es tinga els requisits essencials per a la seua adquisició.
g) Qualsevol altre que s’establisca expressament en una disposició de rang legal.
1. Són anul·lables aquells actes col·legials que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic.
2. No obstant això, el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no té els requisits formals indispensables per a aconseguir el seu fi o dóna lloc a indefensió de les persones interessades.
3. La realització d’actes fora de temps establert per a ells només implica la seua anul·labilitat quan ho imposa la naturalesa del terme o termini.
1. Tots els actes i totes les resolucions del Col·legi que estiguen subjectes al dret administratiu són susceptibles dels recursos establerts legalment en la via administrativa.
2. Contra les resolucions d’aquests recursos que esgoten la via administrativa, es podrà recórrer davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
3. El Col·legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana és un Col·legi professional únic amb àmbit d’actuació territorial a la Comunitat Valenciana, per la qual cosa, mentre mantinga aquesta condició, els actes i les resolucions subjectes a dret administratiu que esgoten la via administrativa poden ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu, sense perjudici que siguen susceptibles del potestatiu recurs de reposició.
4.Contra la resolució, expressa o presumpta, dels recursos interposats enfront dels actes i de les resolucions del Col·legi, subjectes al dret administratiu, podrà interposar-se recurs contenciós administratiu en els termes, terminis i condicions establerts en la legislació reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
TÍTOL XI. DE LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DEL COL·LEGI
Per a l’exigència de la responsabilitat patrimonial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, per lesions en els béns i drets que causen als particulars, quan exercisquen potestats públiques, s’actuarà d’acord amb allò previst en les disposicions sobre responsabilitat patrimonial de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Comú, i les seues normes de desplegament.