Descarrega l’artícle en versió PDF
Aprendre a llegir és una de les experiències vitals més importants per a les persones.
Balbucejar amb veu frement i amb esperit agosarat les beceroles, interpretant intuïtivament, rere d’elles, un significat que s’albira horitzó i destí, és un repte tan engrescador com indefugible.
Engrescador pel que té de promesa; indefugible pel que té de peremptori:
quan aprenem a llegir ens donem mostra a nosaltres mateix de la pròpia capacitat futura per a obrir-nos al món, un món amb el que només ens podrem relacionar amb destresa si sabem llegir.
Així doncs, desxifrar els mots és el salconduit que ens permet transcendir el nostre perímetre mental i eixir-nos-en dels nostres límits… incessantment.
Il·lustració de Daniel Garcia Moragues
I és que, de manera incessant, ens construïm mitjançant la lectura: a través d’ella no només aconseguim interpretar allò que està escrit, sino a nosaltres mateix, copsant la fertilitat i exuberància que pot arribar a abastar la pròpia ment inquiridora.
Llegir és, per tant, un repte que se’ns ofereix atractiu, com la conquista d’un territori infinit.
Ací i allà, disseminades en la vastitud d’aquest territori infinit, desimboltament temptadores, les biblioteques del hui-present-que-vol-ser-part-del-futur, (part constructiva i generadora, s’entén), canvien la pell i deixen enrere la part de la “θήκη” que puga suposar rèmora i llast, per poder conjugar el verb comunicar i no només el verb contindre.
I és, precisament, en aquest terreny fèrtil, on germinen els afanys i propostes de les biblioteques, afanys que són desitjos intensos i que van dirigits al tu en construcció contínua de les usuàries i usuaris… i a la generació d’un lligam comunitari!
No oblidem que amb la seua activitat, les biblioteques públiques s’insereixen dins de l’eix vertebrador de la cultura de la comunitat, conformant un teixit dinamitzador de la identitat del poble, juntament amb educació, cultura, serveis socials, turisme, comerç…
Però, posem-nos en valor: pensar en la biblioteca en sentit pràctic o de rendibilitat és ser curt de mires; no només és una qüestió de necessitat democràtica de formació i culturització, la biblioteca de hui en dia democratitza el sibaritisme intel·lectual, ja que el que ofereix és efervescència, agitació i desfici.
Si ja la lectura et converteix en protagonista dels sentiments que ella mateixa et provoca, és la biblioteca qui t’exposa al vertigen de la síndrome d’Stendhal.
I hi ha tants tipus d’exaltació possibles en la Florència de les biblioteques!
Autora: Irene Verdú Muñoz. ireneverduoliva@hotmail.com
Vaig nàixer l’any 1973 a Oliva. Em vaig llicenciar en Filosofia a la Universitat de València l’any 1996. L’any 2002 em vaig diplomar en Magisteri també a la Universitat de València, en l’especialitat d’educació infantil.
Actualment treballe al Servei de Biblioteques de l’Ajuntament d’Oliva.
Soc autora de literatura infantil, amb nombroses obres publicades en editorials com Tramuntana, Lóguez, Santillana, Tàndem, Bullent, Lletra Impresa, Onada, etc.
L’any 2016 vaig guanyar el “Premio de poesía para niños El Príncipe Preguntón”, convocat per la Diputació de Granada, amb l’obra Un caso para el detective Saltaflores. L’any 2021 he resultat guanyadora del “Premio Algar de Cuentos Infantiles” amb el conte titulat Una carta.
A més, aquest any 2021 també he resultat guanyadora, junt amb l’il·lustrador Daniel Garcia Moragues, del “Premi Ciutat de Castelló de Literatura Infantil Il·lustrada Tombatossals” amb l’àlbum il·lustrat On està la son?.
Precisament la il·lustració que acompanya l’article Biblioteques temptadores és obra de Daniel Garcia Moragues.
