Descarrega l’article en versió PDF
La Región de Los Lagos amb vora 800.000 habitants la formen 4 províncies (Llanquihue, Chiloé, Osorno i Palena) i la capital és la ciutat portuària i grisa de Puerto Montt on viu un terç de la població de la regió. A l’aeroport una pick-up de la Municipalidad de Puerto Varas amb el seu bibliotecari Cristian Saldivia ens recollia i traslladava al hostel travessant paisatges de prats verds, cases de fusta d’estil alpí i un enorme llac envoltat de volcans.
La conca del llac Llanquihue es caracteritza per un entorn físic enlluernador amb la presència vigilant dels volcans Osorno, Calbuco i Puntiagudo sobre les aigües del llac. A la ribera del llac s’hi troben les poblacions que visitarem Puerto Varas, Llanquihue, Frutillar i Puerto Octay.
La zona fou colonitzada a partir del segle XIX per població d’origen alemany i això es veu sobretot en l’arquitectura. Actualment són poques les persones que conserven la parla alemanya. D’altra banda, trobem la població originària dels williches que formen la rama austral del poble maputxe, una població marginada i arraconada pels colonitzadors. En l’actualitat, la zona del llac Llanquihue és la gran zona turística del sud de Xile amb moltes segones residències ocupades majoritàriament durant l’estiu austral.
A la regió hi ha vora 30 biblioteques que formen part del Sistema Nacional de Bibliotecas Públicas, algunes de tant difícil accés que sovint per visitar-les els responsables regionals han d’anar-hi travessant la serralada i entrant per l’Argentina.
A Puerto Montt s’està desenvolupant el projecte de la nova biblioteca regional amb una superfície de vora 6.000m2.
El nostre periple bibliotecari pel sud arrencava a la ciutat de Puerto vares i finalitzava a l’arxipèlag de Chiloé. Comencem la ruta!
La Biblioteca Paul Harris de Puerto Varas està dirigida per Cristian Saldivia i es troba ubicada a una segona planta d’un edifici municipal.
A la biblioteca hi ha una variada oferta cultural i col·labora amb la Fundación Mustakis que entre d’altres coses disposa de la Escuela Internacional de Cuentacuentos. Durant l’estada conversem amb Carla Bravo, vinculada amb aquesta fundació, que ens parla de la formació de narradors i sobretot de la recuperació de llegendes del sud (epew en mapudungun) del poble williche, com per exemple, la llegenda de Licarayén. A través de la Fundación El Mechal també col·laboren amb escoles rurals de Puerto Varas transportant las “Cajas viajeras”.
La Biblioteca Pública de Llanquihue s’obri al públic el 31 d’octubre de 2007, i és la número 372 del Sistema Nacional de Bibliotecas Públicas. Una biblioteca menuda que ha anat ampliant poc a poc les instal·laciones i els serveis, segons la meua percepció personal, gràcies sobretot a Angelica Reyes, una dona menuda i coratjosa, que ha sabut catalitzar les demandes de la comunitat mitjançant la creació de una Asociación de amigos y amigas de la biblioteca. Sorprèn l’anecdotari de situacions sucoses i inversemblants en relació a algunes activitats organitzades des de la biblioteca com les desfilades de dones teixidores o les desfilades de gossos.
La Biblioteca de Puerto Octay se situa a la Casa Niklitscheck, una casa de fusta patrimonial construïda al 1920 i traslladada a la ubicació actual, al costat de la costanera, mitjançant la tècnica de la minga. El 1984 esdevé la Casa de la Cultura “Emilio Held Winkler” en honor al primer historiador de la comuna qui documentà el procés de colonització alemanya. En la primera planta s’ubica la biblioteca i a la segona planta el Museo del Colono.
Al capdavant de l’equip de la biblioteca hi ha Eduardo Vidal, una persona amb una enorme capacitat de gestió i gran coneixedor de la realitat social, cultural i històrica de Puerto Octay. La gestió l’organitzen al voltant de quatre eixos: Foment Lector; Biblioredes (alfabetització informacional); Memòria i Patrimoni, i Extensió Cultural.
En la visió de la biblioteca deixen palès i per escrit aquest objectiu que defineix el sentit i el rol comunitari: “Contribuir al desarrollo integral de los miembros de la comunidad y a su propia identidad, actuando como Puente entre la cultura acumulada y el libre acceso de dicha comunidad a la información, conocimiento y recreación”. Les diferents activitats que es duen a terme, i que en són moltes, s’alineen amb aquesta visió. Per exemple: Conversatorio Mapuche, Ciclo Mujeres Fantásticas, Encuentro Escritores Locales, La biblioteca llama a tu Puerta (delivery de llibres).
Recentment, gràcies a la col·laboració públic-privada han adquirit un vehicle que fa les funcions de bibliomòbil i acosta la biblioteca a les zones rurals de la comuna.
Cal tenir en compte que a Puerto Octay hi viuen vora 9.000 persones de les quals poc més de 2.000 ho fan al nucli urbà i la superfície del municipi és de 1.800 km2, per establir una comparativa, més gran que la comarca valenciana de la Plana d’Utiel-Requena.
La Biblioteca de Puerto Octay té un repte immediat que és l’ampliació de la biblioteca en un solar annex i que de segur millorarà l’atenció i els serveis que presta. Amb un disseny arquitectònic nou, estarà situada al rovellet de l’ou de la localitat, just al davant del port del llac que recentment ha patit una gran transformació urbanística.
La Biblioteca Pública de Frutillar és la nineta dels ulls. Una biblioteca guanyada per a la comunitat gràcies a la tasca activa i incansable de la seua bibliotecària Sonia Núñez. L’edifici és una preciositat, dissenyat al mil·límetre (mobiliari inclòs) per la pròpia bibliotecària, respon clarament a les necessitats de la comunitat per a qui es treballa i a les del propi personal de la biblioteca.
Disposa d’un auditori per a actes i tallers culturals, una cafeteria, bebeteca, sala general i infantil, sales de capacitació, sales d’estudi, espais de treball, etc. L’entorn perfecte de confortabilitat acompanyat d’una col·lecció potent, un personal ampli i format i uns serveis variats per a contribuir al desenvolupament integral de les persones.
D’entre els serveis n’hi ha d’anecdòtics si es vol, com per exemple el préstec de paraigües o el punt verd, però n’hi ha de molt potents.
Destacaria sobretot la informació local i comunitària en una ciutat de grans contrastos econòmics, el servei per a persones amb necessitats especials, l’extensió bibliotecària i el compromís amb el rescat patrimonial de la història local. Sobre aquest últim aspecte, em va impactar moltíssim el treball sobre el desallotjament de les terres ancestrals de la comunitat Huilliche (població originària maputxe) de San Martín. De fet, la biblioteca participa al programa Memorias del siglo XX. Programa de participación y rescate patrimonial juntament amb altres biblioteques de la Región de Los Lagos i amb d’altres regions xilenes.
Frutillar, ja ho hem dit, és una ciutat turística de grans contrastos socioeconòmics entre Frutillar Alto i Frutillar Bajo. Frutillar Bajo és una zona pintoresca, molt turística, a la vora del llac Llanquihue esguitada de casones d’estil alemany i amb el Teatro del Lago com a icona arquitectònica i una programació de nivell internacional. Doncs bé, la biblioteca també col·labora amb el teatre.
L’última etapa del nostre viatge ens reserva alguns dels aspecte més emocionants i sorprenents de la nostra estada a Xile. Agafem el bus en direcció a Ancud a l’illa gran de Chiloé per travessar l’estret amb una de les barcasses que fan la ruta pel canal de Chacao. El nostre destí és Quemchi des d’on ix la Bibliolancha per fer les rutes cap a les diferents illes que hi ha entre l’illa gran i el continent: Caucahué, Tac, Metahua, San José, Añihue, Mechuque, Chauques, Butachauques, Voigue i Cheniao.
La determinació de Teolinda Higueras perquè la gent de les illes poc accessibles de la comuna de Quemchi poguera gaudir de la lectura i les activitats culturals hauria de figurar com una de les iniciatives més reeixides en el món bibliotecari internacional. La trajectòria no ha estat fàcil, des del 1995 hi ha hagut molts entrebancs, però la persistència i la voluntat d’aquesta dona va fer que finalment el 2016 pogueren comptar amb una llanxa pròpia i poder navegar més lliurement amb llibres i cultura cap a zones aïllades on n’hi havia molt poc. Hui en dia se’n fan càrrec els seus propis fills Francisco Díaz Higueras, com a encarregat de la biblioteca, i Sebastián Humberto, com a encarregat de conduir l’embarcació.
Un dia ennuvolat embarquem cap a l’illa de Caucauhué per visitar l’escola rural del sector de Quinterquén. Després de travessar el canal envoltats de piscifactories de choros (clòtxines) i salmoneres i el volcà Michinmahuida amenaçant a l’horitzó, arribem al xicotet embarcador. Després de pujar l’empinada costera arribem a una zona plana on hi ha l’església, l’escola i la posta de correus. A tota l’illa hi viuen unes 350 persones.
Els quatre xiquets de l’escola i la professora ens acullen amb un somriure d’orella a orella. Se’ls veu gaudir amb les explicacions i al·lucinen amb el lumbe-lumbe construït artesanalment pel propi Francisco. El conte “9 kilómetros” narrat i representat en el teatret de la caixeta, en certa forma, reflexa la seua pròpia realitat, ja que s’han de desplaçar i fer llargues caminades per arribar a l’escola.
El somriure i la felicitat d’eixos xiquets (només hi havia una xiqueta i aquell dia no va assistir a classe) per participar en aquelles activitats no s’agrairà prou, la tasca de recuperació de patrimoni oral que en fan tampoc. Sempre guardaré l’explicació del xiquet sobre com plantava les creïlles (las papas) amb el seu pare.
Arribats a port encara teníem temps de visitar la preciosa Biblioteca de Quemchi, situada al costat de la Casa Museo Coloane que fou traslladada per mar en una minga (sistema de treball col·laboratiu chilota) de dos dies per rememorar i difondre l’obra de Francisco Coloane, i alhora, per mantenir viva la memòria d’una arquitectura arrasada per incendis, terratrèmols i tsunamis.
La biblioteca situada sobre un palafito és tota de fusta i té unes vistes espectaculars sobre la badia i els paisatges que l’envolten. Catalina Castillo i Teolinda Higueras ens acompanyaren i ens mostraren els diferents espais, com per exemple, el centre d’artesania on hi ha dones que elaboren productes d’artesania de Chiloé.
Podríem escriure i escriure sobre un viatge que ens ha enriquit moltíssim professional i personalment. Considere que el COBDCV ha de mantenir i potenciar la figura dels Gestors d’Informació en Acció perquè més col·legiades puguen experimentar i conèixer altres realitats bibliotecàries. Apreciar diferents maneres de treballar, aprendre i compartir experiències, i sobretot, conèixer gent fantàstica són coses que em quedaran per sempre.
Destacaria que, malgrat de diferències socials, econòmiques i culturals, les biblioteques xilenes que he pogut visitar treballen d’una manera molt semblant a com ho fem nosaltres. Potser a nivell de recursos tenen més mancances que no pas nosaltres, però per contra, tenen una sòlida estructura i un esperit i una ànima per apropar-se a la gent per a la qual treballen que em resulta envejable. L’empenta, l’enginy i la necessitat van per damunt d’obstacles administratius.
Sí que és cert, al meu parer, que malgrat que cada vegada hi ha major conscienciació, de fet la nova constitució rebutjada en referèndum reconeixia els drets lingüístics dels pobles originaris, he notat una manca de publicacions en llengua mapudungun a les diferents biblioteques, però des dels diferents àmbits manifesten la intenció d’anar revertint a poc a poc la situació.
No ha estat fàcil, encabir-hi en el text tot el que he experimentat i viscut durant les més de dues setmanes que vaig estar a Xile, però he intentat que s’ensumés l’essència i que gaudiu del relat. Se’m queden fora moltes vivències, se’m queda fora la darrera setmana del viatge que va transcórrer a Buenos Aires, on vaig visitar i conèixer una de les biblioteques de referència d’Amèrica Llatina com és la Biblioteca del Congreso de la Nación Argentina, però ho deixarem per un altre dia, perquè possiblement, tinguem més coses de que parlar.
Només tinc paraules d’agraïment per totes les persones que m’han acompanyat i he conegut en aquesta estada. He volgut que, ni que siga a mode de crèdits de cinema, hi apareguin tots i totes, amb nom propi o com a representants del seu equip professional. La seua generositat i el seu afecte les guardaré per sempre i, ja ho saben, les portes de ma casa les tenen obertes. A banda de la qualitat humana, he conegut gent d’una professionalitat i uns coneixements que espere puguen compartir amb els col•legues del nostre Col•legi. Gràcies també a Alicia Sellés per facilitar-me alguns contactes.
Per finalitzar, un paràgraf del llibre “La biblioteca imaginada” de Gonzalo Oyarzún, antic responsable del Sistema Nacional de Bibliotecas Públicas de Chile, i amb qui vaig tindre l’oportunitat de compartir impressions, juntament amb Gabo, al Liguria.
La biblioteca imaginada és un somni en desenvolupament, una realitat plasmada, un futur avançat, cada dia, en algun lloc del món.
Un jardí per sembrar comunitats.
Agraïments a:
Gabriel Díaz Morales, director general Región Metropolitana del Servicio Nacional de Patrimonio Cultural; María Angélica Fuentes. Presidenta del Colegio de Bibliotecarios de Chile. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. IFLA-LAC; Claudia Cuevas. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile; Emily Lagos. Biblioteca del Congreso Nacional de Chile; Pedro Pablo Zegers Blachet, director de la Biblioteca Nacional de Chile; Fernando Echeverría, Biblioteca Nacional de Chile; Ximena Rosenkrantz, Biblioteca Nacional de Chile; Raquel Abella López, Biblioteca Patrimonial Recoleta Dominica; Daniela González, Servicio Nacional de Patrimonio Cultural; Marek Burzawa, director Biblioteca Pública Quinta Normal; Bárbara Aliaga, directora cultural Biblioteca Pública Quinta Normal; Marcela Valdés, directora de la Biblioteca Pública Regional de Santiago; Francisca Araneda Villena, directora Biblioteca “Santiago Severín” de Valparaíso; Sylvia Donaire, directora regional Maule; Isabella Sottolichio, coordinadora Región Valparaíso; Francisca Araneda, directora Biblioteca Pública Regional “Severín” Valparaíso; Genoveva de Luca Gárate, ENAC; Gonzalo Oyarzún, consultor en projectes bibliotecaris; Cristian Saldivia Teimante, biblioteca Puerto Varas; Angelica Reyes, biblioteca Llanquihue; Sonia Núñez Gómez, biblioteca Frutillar; Eduardo Vidal Mancilla, biblioteca Puerto Octay; Teolinda Higueras, Bibliolancha Quemchi; Francisco Díaz Higueras, Bibliolancha Quemchi; Catalina Castillo, biblioteca Quemchi; Mauro López Oyanarte, Biblioteca del Congreso de la Nación Argentina; Alejandro Santa, Biblioteca del Congreso de la Nación Argentina; Olga Lavigna, Biblioteca del Congreso de la Nación Argentina; Isela Mo Amavet, IFLA-LAC.
Autor: Emili Juan Soriano
Bibliotecari inquiet i desficiós, pagat de treballar amb i per les persones des de les biblioteques públiques. Des del 2009 és bibliotecari a la Biblioteca Pública de l’Olleria i abans ho havia estat a l’Agència de Lectura de Montaverner. A nivell acadèmic és llicenciat en Geografia i Història i en Documentació, i Màster en Societat de la Informació i el Coneixement.
