Descarrega l’article en versió PDF

El Programa d’Estades formatives del Consejo de Cooperación Bibliotecaria és un projecte pilot que, en les seues bases determina que té com a objectiu  «oferir als professionals espanyols de qualsevol tipologia de biblioteques (públiques, universitàries, especialitzades, escolars i nacionals i regionals) la possibilitat de realitzar estades curtes de formació en diferents centres bibliotecaris dependents de diferents administracions i organitzacions.»

Les estades són de màxim una setmana i l’organització se n’ocupa de les despeses de desplaçament. L’oferta de destinacions és molt variada: BNE, FESABID,  Centro Superior de Música del País Vasco, Biblioteques escolars d’Astúries, etc. Entre totes aquestes destaca quantitativament la Diputació de Barcelona, ja que ofereix quatre estades diferents: bibliolab, cooperació, avaluació i bibliobusos. És en aquesta última que hi vaig participar, ja que encara que la meua activitat laboral no està vinculada a les biblioteques mòbils, sí que ha estat una oportunitat única per a l’elaboració del treball de final del màster de gestió cultural «Proposta d’un servei de bibliobusos per a la província d’Alacant».

Van ser quatre dies del mes de juny quan vaig poder conèixer de prop el funcionament d’aquest servei que, com la resta de biblioteques municipals de la província de Barcelona, està gestionat per la Diputació de Barcelona.

El grup de visitants que participàvem d’aquesta activitat es va limitar al duo que formàvem la companya de biblioteques mòbils de Navarra i jo. El primer dia vam visitar les instal·lacions centrals del Servei de Biblioteques, on ens va rebre la gerent del servei Marta Cano, juntament amb els responsables de bibliobusos Rosa Poch i Germán Serrano. D’aquests dos últims no ens separaríem durant els següents dies, i es van convertir en els millors amfitrions que podríem esperar, tant per la seua amabilitat com per la capacitat a l’hora de desgranar-nos fins a l’últim detall el funcionament d’aquest veterà servei. Cal tenir en compte que les arrels dels bibliobusos de Barcelona es remunten al Servei de Biblioteques del Front del 1937, i que l’actual format del servei va començar a implantar-se a principis dels 90.

Com era previsible, era inevitable la comparació de la realitat valenciana amb la d’allí, i encara que totes les referències de les que disposava situaven a Barcelona i Catalunya com un dels territoris més interessants des del punt de vista bibliotecari, l’eficiència del seu sistema de gestió centralitzada va servir per posar encar en més evidència les mancances de l’actual sistema bibliotecari valencià. D’aquesta manera, durant la primera jornada de visita les explicacions dels responsables de cada departament ens van servir per adonar-nos de l’abast del servei, tant a nivell qualitatiu amb la professionalitat del seu personal, com quantitativament amb uns serveis centrals que compten amb 90 treballadors, i que se n’ocupen de les tasques d’adquisició, catalogació, avaluació, comunicació i dinamització de les 237 biblioteques de la província.

Durant els següents dos dies, l’estada ens va portar a visitar in situ alguns dels 10 bibliobusos dels que disposa la Diputació de Barcelona, concretament aquells que tenen les seues bases centrals en Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Vic (Osona), amb la qual cosa vam prendre consciència de les condicions que han de tindre els garatges, que a banda de guarir els vehicles també actuen de base central de dos o tres bibliobusos. Seguidament ens vam desplaçar fins al municipi de La Granada (Alt Penedès) on el bibliobús Castellot hi tenia prevista una parada. Com en la majoria de rutes, la parada se situa al costat dels centres escolars d’infantil i primària, amb un intens trànsit de xiquets durant les hores de visita, posant de manifest la utilitat del servei en les poblacions rurals i també, el valuós binomi biblioteca-escola.

Aquesta realitat se succeiria en les següents visites a Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental) i Santa Eulàlia de Puig-Oriol, del municipi de Lluçà (Osona), on a més assistírem a les activitats que es programen des del bibliobús, com van ser un espectacle de màgia i un conta-contes amb titelles. Aquests tipus d’activitats se solen realitzar en les immediacions de la parada del bibliobús, com en el mateix centre escolar o en espais municipals. Això fa que el bibliobús no siga tan sols un servei de préstec de materials bibliogràfics, sinó que en poblacions d’entre 300 i 3.000 habitants com són les que atén el servei, aquest puga arribar a convertir-se en el principal dinamitzador cultural de la localitat, ja que també compta amb altres activitats amb una gran potencialitat de socialització a través de la lectura, com són els clubs de lectura.

L’últim dia vam tornar de nou a la central, per tal d’avaluar l’estada i acabar de comentar amb els responsables els dubtes que durant eixos dies havíem anant anotant. Una sessió més reflexiva que va servir per validar les premisses amb les que estava tractant el TFM, en primer lloc, el gran potencial de les biblioteques mòbils, així com els avantatges a nivell d’eficiència que ofereix el sistema centralitzat, sobretot per a les localitats més menudes. En segon lloc, el paper de les biblioteques, i més concretament dels bibliobusos, com a actors imprescindibles a l’hora de frenar el despoblament de les àrees rurals. En definitiva, les biblioteques com a agents contra la desigualtat i la defensa dels Drets Culturals (UNESCO, 2010) i de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (UNESCO, 2016).

• • Internatonal Federaton of Library Associatons (2016). Acceso y oportunidades para todos: Cómo contribuyen las bibliotecas a la Agenda 2030 de las Naciones Unidas. La Haia, Països Baixos: Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura.
  • UNESCO (2010) Derechos culturales. Bilbao: Centro UNESCO del País Vasco.

Pau Bañó Magraner. Encarregat de la Biblioteca Municipal de Beniarbeig des de 2013, on a més se n’ocupa de les àrees de cultura i comunicació del mateix ajuntament. En 2019 finalitza el Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya amb un treball final sobre la creació d’un servei de bibliobusos per a la província d’Alacant.

Email: segarialarica@gmail.com