Descarrega l’article en Formar PDF

El 14 d’octubre passat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (que recupera l’antiga denominació) publicava la resolució per la qual es convoca el programa per a la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura als centres docents de titularitat pública.

Certament, cal valorar com una bona notícia el fet que es destinen una mica més d’un milió d’euros per a l’adquisició de fons bibliogràfics i per a l’execució d’activitats de foment de la lectura. Ara bé, la cautela (quan no la desconfiança per experiències anteriors) aconsella prudència, malgrat que l’acció forme part del Pla Estratègic 2016-2020 ‘Fes Cultura’.

La situació de les biblioteques escolars valencianes, malgrat algunes excepcions, és bastant precària, com ens va mostrar recentment un estudi de Josep García Ferrer i Maria Teresa Picó publicat a la revista MEI. I quan funcionen, generalment, ho fan en base al voluntarisme del professorat o de les associacions de mares i pares d’alumnes. Aquesta mancança de base propicia que les mesures que s’anuncien per part de l’administració (adquisició de fons bibliogràfics i activitats de foment de la lectura) no tinguen l’impacte que tindrien sobre serveis bibliotecaris ben consolidats.

L’IFLA defineix la biblioteca escolar com “...l’espai físic i digital d’ensenyament i aprenentatge dins una escola on la lectura, la investigació, el pensament, la imaginació i la creativitat són fonamentals per als estudiants en el seu procés de construcció del coneixement, i també, en el seu creixement personal, social i cultural.” D’aquesta definició se’n desprenen almenys dues funcions fonamentals:

• Integrar-se en els processos d’ensenyament i aprenentatge de totes les matèries.
• Actuar per a que la lectura arribe a ser una activitat lliurement triada pels alumnes i realitzada de forma autònoma.

Ajuden les mesures impulsades des del govern valencià a enfortir i potenciar aquestes funcions? Sí i no. Sí, únicament en la mesura que permeten ampliar la col·lecció bibliogràfica (una altra cosa és la tria i la selecció que se’n faça), i sobretot no, perquè hi manca un visió global que siga capaç de transformar i repensar els serveis bibliotecaris dels centres educatius a curt i mitjà termini.

Com han de ser els espais? Quin grau de professionalització han de tenir els serveis bibliotecaris a les escoles? Com s’articula la col·laboració amb la biblioteca pública? Com es desenvolupa una col·lecció diversa, actualitzada i adequada? S’aposta per una biblioteca escolar capacitadora? Són innovadores les estratègies que es plantegen? Cal modificar la legislació i adequar-la a les noves tendències? Es doten dels recursos econòmics i humans bàsics?

Malauradament, la resposta a totes aquestes qüestions no la veiem enlloc. Sovint el redactat de les lleis i de la normativa s’assembla a l’enumeració de bons propòsits que després no s’acaben traslladant a la pràctica.

La política, també la bibliotecària, requereix de valentia i, sent conscients de les enormes dificultats econòmiques, convé abandonar inèrcies i clixés i dissenyar un futur en el qual les biblioteques escolars dels centres públics des del principi bàsic de la igualtat d’oportunitats afavorisquen la pràctica lectora i la comprensió d’allò que es llegeix. D’una banda, per millorar el rendiment escolar dels xiquets i les xiquetes, i d’altra, contribuir perquè esdevinguen veritables ciutadans.

L’equació més llibres igual a més lectura no necessàriament és exacta.

El COBDCV ha estat treballant per defensar totes aquestes idees des de ja fa temps, reivindicant la creació i la professionalització d’aquests serveis. Encara necessitem treballar més i cercar noves vies d’acció, per a tot això necessitem un grup de treball fort i compromès, i fem des d’ací una invitació als col·legiats a la participació.

.