Descarrega l’article en versió PDF
Enguany l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha escollit Maria Beneyto com a Escriptora de l’Any 2025 i des de l’Espai Joan Fuster a Sueca hem col·laborat amb diverses de les iniciatives que estan realitzant-se, sobretot cedint imatges per a exposicions, com la itinerant de la mateixa AVL, “Maria Beneyto. Vida ferida de lletra”; la del MUVIM, “Maria Beneyto. Dona múltiple”; o la de la Universitat de València, “Maria Beneyto. Gresol d’escriptura femenina i feminista”.
El passat divendres 7 de març tinguérem un acte cultural doble. Per una part, fins a l’Espai Joan Fuster es varen desplaçar alguns acadèmics -entre ells Carme Manuel, presidenta de la Comissió Maria Beneyto- per a acompanyar al professor Josep Ballester, qui va fer la conferència “Eva exiliada del paradís dels morts” a propòsit de la relació literària i d’amistat entre els dos escriptors. Per altra part, vàrem inaugurar una exposició pròpia, comissariada i dissenyada pel personal de l’Espai Joan Fuster, “Joan Fuster i Maria Beneyto: 40 anys d’amistat”.
Aquesta exposició s’ha fet a partir de material del Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster, seleccionat d’entre els llibres, articles, cartes i fotografies que Fuster va conservar de la seua relació amb Beneyto.
L’exposició està formada per tres panells i tres vitrines. Al primer panell hi trobareu la bibliografia i els premis que va rebre Beneyto i a la vitrina que l’acompanya els llibres que Fuster tenia de l’escriptora, entre els quals destaquen una edició dedicada del poemari Vida anterior i el recull de contes La gent que viu al món en el qual, entre les pàgines 32 i 33, Fuster va conservar la crítica que Rafael Ferreres li va fer en el diari Levante del 8 de gener de 1967 amb un paràgraf sobre llengua subratllat.
En el segon panell podeu llegir una breu biografia de Beneyto acompanyada d’una fotografia dels dos escriptors a Santa Pola el 25 de març de 1955. La vitrina inclou més fotografies dels dos a diversos indrets d’Alacant (Santa Pola, Xàbia,…) arran de la celebració d’uns Coloquios de poesía en març de 1955, i que són les primeres imatges en què apareixen junts. Però sobretot destaca la correspondència que mantingueren al llarg dels anys. D’entre totes les cartes tenen un especial interés aquelles en què Maria Beneyto -castellana de formació per haver residit a Madrid gran part de la seua infantesa, però decidida a escriure en valencià- li demana a Fuster, el 20 de juliol de 1955, “de tu eficacísima ayuda en mis pinitos de valenciano” i uns paràgrafs més endavant li explica: “En estas cosas siempre me axudaba [Xavier] Casp, pero ya te dije en Alicante [probablement en el Coloquios de poesía] que me hacía poca gracia seguir recurriendo a él. Así que, en tí confío.” Fuster, naturalment, li diu que l’ajudarà, especialment corregint-li el conte “La intenció” que l’editor Santiago Albertí inclourà en Recull de contes valencians. En aquests anys Fuster també estava preparant l’Antologia de la poesia valenciana, que publicarà en l’Editorial Selecta amb quatre poemes de Maria Beneyto: “Els impacients de la fi”, “Cançó de l’aigua enfollida”, “Recerca” i “Hereus”.
En la tercera, i última, vitrina trobareu articles i ressenyes de Fuster sobre l’obra de Beneyto on destaca una entrevista per a la capçalera barcelonesa Solidaridad Nacional arran del premi “Ciutat de Barcelona” que l’escriptora acabava de guanyar del poemari Ratlles a l’aire. Fuster li la va fer per carta i a l’exposició podeu llegir l’intercanvi de missives amb què es va planificar; així com els comentaris i explicacions que afegeix Fuster a les respostes enviades per Beneyto i com es publica finalment el 24 de febrer de 1957.
En el panell que acompanya aquesta última vitrina hi ha un poema de Beneyto, “Hereus”, un dels inclosos per Fuster en l’Antologia de la poesia valenciana. Volíem que hi haguera una mostra de l’escriptura de Beneyto i aquest poema crida l’atenció pel seu vers final: “Ací estic. Jo sóc aquella”, que té ressonàncies al cèlebre vers “Io só aquest que em dic Ausiàs March!” del poema CXIV de March. Sorprén que al mateix temps que demana ajuda amb el valencià quan es posa a escriure en la nostra llengua Beneyto, sense complexos, es declara “hereva” d’Ausiàs March, açò és una mostra de la seua ambició literària (en el sentit més elogiós del terme) que també queda palesa en l’emblemàtica La dona forta, la seua novel·la de 1967 que destaca tant per estar escrita en valencià com per la seua complexitat estructural i varietat de punts de vista i veus narratives.
Si teniu oportunitat de veure alguna de les exposicions abans esmentades, o d’anar a qualsevol dels molts actes que es programaran enguany, no dubteu a fer-ho, però sobretot llegiu Maria Beneyto, una gran escriptora que, imperdonablement, havia caigut en l’oblit. Llegiu-la enguany i continueu llegint-la quan acabe el seu any. No us en penedireu i no ens podem permetre, com a poble, que una de les nostres millors escriptores torne a caure en l’oblit.
Si no podeu vindre fins a l’Espai Joan Fuster ací teniu l’enllaç al programa “Exposades” que Sueca TV dedicat a aquesta exposició.
Autor: Enric Alforja Carbonell
Va començar com a bibliotecari a la Universitat Politècnica de València; en 2010 ocupà el lloc de tècnic auxiliar d’arxiu a l’arxiu municipal de Sueca. I des de 2018 és el tècnic documental de l’Espai Joan Fuster de Sueca. Ha publicat articles al voltant de Fuster, o temes suecans, en diverses capçaleres.
