Descarrega l’article en Format PDF
“Advocacy”
és una paraula complicada perquè no té una traducció directa a la nostra llengua o necessita de més de dos paraules per a aconseguir dibuixar el significat complet. “Advocacy” és defensa i promoció; “advocacy” són totes les acciones que persones i organitzacions posen en marxa per influir en la presa de decisions en diferents nivells i que ajuden a aconseguir una política desitjada o un canvi de finançament. L’advocacy té com a objectiu final aconseguir el recolzament públic, en el nostre cas, per les biblioteques i els professionals de la informació.
Les biblioteques són un servei públic bàsic i, per la seua naturalesa, es constitueixen en una responsabilitat de la institucionalitzat pública o privada; en tant promouen la generació, accés i ús de la informació en tots els suports i formats. Des d’aquesta perspectiva, les biblioteques públiques tenen una funció determinant en el desenvolupament d’una societat informada, participativa, propositiva, crítica i transformadora del seu entorn.
El compliment d’aquesta missió depèn, entre uns altres, de dos actors. D’una banda, de la consciència, el coneixement i la capacitat de gestió de les persones que estan al capdavant de les biblioteques, en termes de comprendre el seu rol en la construcció de societat. I, d’altra banda, d’aquells qui prenen les decisions en el sector públic i privat i de la seua consciència sobre el valor de la seua existència i projecció en la societat, és a dir, dels professionals i dels polítics.
Considerem necessari que les persones responsables dels sistemes i dels projectes bibliotecaris, reconeguen les biblioteques com un dret de la comunitat a la lectura, a la informació, al coneixement i a la cultura i, es formen com a interlocutors vàlids per a gestionar, amb els qui prenen les decisions en el sector públic i privat, és a dir, polítics, gestors, empresaris, etc., entre altres, per a incloure les biblioteques en els plans de desenvolupament dels diferents ens territorials i institucionals, de manera que el servei bibliotecari i l’accés a la informació compten amb els recursos suficients per al seu funcionament, projecció i sostenibilitat a mitjan i llarg termini.
Aquest component de gestió i inclusió de les biblioteques en l’agenda política i pública, ho ha treballat la IFLA des del programa BSLA (Bulding Strong Library Asociation, Construcció d’Associacions Fortes) amb una metodologia general d’abordatge estratègic per al desenvolupament de capacitats i la sostenibilitat de les associacions de bibliotecaris i, de manera recent, amb el Programa Internacional d’Advocacy que brinda elements per a gestionar les biblioteques com a gestors estratègics del desenvolupament amb el suport als objectius de desenvolupament sostenible: Agenda 2030 de l’ONU.
Des del COBDCV, i alineats amb l’eix de visibilitat del pla estratègic de la Junta de Govern 2016-2017, plantegem la necessitat de treballar tots aquests aspectes amb dos objectius clars: el primer, rebre la formació i la dinamització de les estratègies i dels continguts per part d’experts amb llarga trajectòria a nivell nacional i internacional, i per un altre, construir el pla d’acció que ens servisca d’instrument i marc en el qual desenvolupar les activitats futures del COBDCV.
El que van proposar per aquesta setmana són dos activitats diferents, la primera va ser un taller, un seminari de dos dies de treball amb professionals del COBDCV (amb la representació de tota la comunitat valenciana) i de les principals institucions bibliotecàries que tingué un clar objectiu de reconsiderar i proposar les línees d’acció per al futur bibliotecari valencià. Va ser un taller altament participatiu amb un resultat molt positiu de visió i estratègia.
La segona va ser una activitat més arriscada, dirigida a polítics, inclosa en les jornades “Biblioteques del S.XXI” organitzades per la Direcció general de Cultura. Vam comptar amb els representats dels grups parlamentaris de les Corts i els vam proposar el desenvolupament d’un diàleg en el qual poguérem explicar i reflexionar sobre les nostres idees i la seua projecció per al futur dels serveis bibliotecaris valencians. D’aquet diàleg podem destacar l’acord i el compromís de revisar la legislació bibliotecària valenciana i la participació activa i col·laborativa dels professionals en aquesta tasca.
Una peça clau en el desenvolupament de les activitats d’aquesta setmana va ser la participació d’Adriana Betancur, experta en defensa i promoció de les biblioteques com agents de desenvolupament i formadora tant del programa BSLA com de l’actual IAP de la IFLA, que ens va regalar la seua experiència i coneixement i va aconseguir la motivació i implicació de totes les persones que vam participar.
Des de la Junta de Govern mantenim el compromís de seguir treballant des del grup de treball de biblioteques i amb aquesta comissió per desenvolupar i posar en marxa el pla d’advocacy per les biblioteques i l’accés a la informació per a la nostra comunitat.
Autora: Alicia Sellés Carot, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documantalistes de la Comunitat Valenciana. Treballa en MASmedios des de 2002, és responsable de l’àrea de Serveis Documentals. Ha participat en projectes relacionats amb biblioteques digitals, digitalització, integració de sistemes de gestió de biblioteques, gestió documental i d’arxius, repositoris OAI i outsourcing de serveis documentals.
E-mail: presidenta@cobdcv.es
