Descarrega l’article en Formar PDF

En juny de 2016 s’ha traslladat la biblioteca que hi havia instal·lada a la Parròquia de Sant Agustí de València al Seminari Diocesà de Montcada. Aquesta institució és l’antiga Biblioteca-Documentació de València, que des de fa anys (1984) es coneix amb este nom i ha estat situada fins ara al carrer Huesca de València.

La Biblioteca, fundada per María Lázaro en els anys trenta del segle XX, ha tingut importància en la història de la lectura pública de la ciutat. A més de per la seua originalitat -fundada per una seglar, MARÍA LÁZARO- per la tasca que desenvoluparen: una bibliografia  selectiva i crítica que comprengué des de 1939 fins als nostres dies. A això podríem afegir que passà per diferents enclavaments.

Des de fa quasi un segle funcionava amb voluntàries, hui la majoria jubilades universitàries,  i algun  voluntari, com  Biblioteca de Préstec i de Crítica de Llibres, en un horari de 12 hores setmanals. Els lectors  abonaven  una quota de 6 ó 9 € per any. L’aspecte de la sala era senzill, auster, amb llibres fins el sostre, ordenats per la C.D.U., i mobles  catàlegs, sense a penes taules perquè la funció essencial era la del  préstec.

El volum de documentació que conté la biblioteca és extraordinari, al voltant d 23.000  exemplars. Respecte al finançament, entenem que seria l’Església Catòlica en quant a edifici, manteniment, subministraments,  d’ altra banda, les quotes i les donacions,  etc. En un principi es tractà de la  biblioteca particular de María Lázaro.

La   finalitat de la biblioteca fou la de seleccionar i  informar sobre llibres recomanables per a les jóvens, facilitar-los la tasca de triar-los  amb una crítica o un comentari dels aspectes importants del text, sobre tot  morals, des de l’òptica catòlica. Constitueix, puix, una bibliografia selectiva espanyola amb càrrega ideològica que reuneix quantitat de dades i informacions, amb predomini de llibres de Literatura i Religió, però també amb una certa dedicació a les matèries científiques i humanístiques .

Estem, doncs, davant d’una labor d’animació i foment de la lectura. La fundadora María Lázaro (+ 1976), dona important en l’Església de València, tenia formació bibliotecària. Pareix que va estudiar a la Universitat de La Sorbona de París.  Ha passat a la història de la Documentació perquè va treballar eixa nova especialitat científica. Està  considerada  com la primera a utilitzar el vocable documentació a Espanya (Juan  Ros, Lasso de la Vega, López  Yepes).

Esta institució va arribar a convertir-se en editorial i publicava Selección de Libros, les fitxes dels quals, a més a més, editava per separat per a enviar a col·legis i biblioteques, per exemple, a la Biblioteca Pública de València, perquè serviren d’informació per a la selecció i la compra.

Són molts els aspectes que es podrien comentar, en particular, des del meu punt de vista, haver sigut biblioteca de préstec per a jóvens durant molts anys, tenint en compte l’escassetat de llibres en préstec que va haver-hi a València fins als anys 60 del segle XX. Un altre aspecte seria la professionalitat en la redacció i l’elaboració de l’anàlisi documental: rigorós des del punt de vista bibliotecari, però també documental al realitzar el resum i la crítica. També, clar està, seria l’atenció que sempre prestaven als lectors, el seu gust per atraure’ls i cuidar, al mateix temps, que foren tornats els documents. A més a més, tenien activitats com Libro-Fòrum, tertúlies literàries…

En l’últim any, encara que ja no hi ha hagut moviment de lectors per la possibilitat del trasllat, el treball ha continuat  fins a l’últim dia.