Impressions: Taula 2. Emprendre i crear empreses. Start-ups i spin-offs

Foto de ponentes de las jornadas (1)

El dia 17 d’octubre de 2013 va tenir lloc en el marc de les 2es Jornades Valencianes de Documentació la taula “Emprendre i crear empreses: Start-ups i spin-offs”. En ella es va parlar sobre la creació d’empreses a partir de dos models concrets: els spin-offs sorgits a través de la col·laboració amb la universitat i les start-ups com a model de negoci escalable i amb caràcter de temporalitat. A través de Mª Angeles Cirerer vam conèixer un spin-off concret, l’Institut Psicològic de la Infància i la Família, i el programa d’innovació social que desenvolupa (PAPMI). Finalment, José Cervera ens va parlar de la seua trajectòria professional com a exemple de empreniment i de perfils professionals multidisciplinaris.


Les spin-off acadèmiques. Una manera de transferir el coneixement des de la universitat

Per Ana Cortés Herreros, directora OTRI de la Universitat de València.

 

Ana Cortés va introduir el concepte d’spin-off com a empresa vinculada amb la universitat, i les diferències que té amb una start-up. La funció de la universitat en la societat és aportar formació i generar coneixement, i les spin-offs són una de les formes en què es transmet i permet posar en pràctica eixe coneixement, així com finançar l’activitat investigadora. En aquest sentit, cal diferenciar entre la transmissió de coneixement (ciència oberta per a altres professionals, estudiants i societat) i la transferència de coneixement (que implica una contraprestació equitativa per a la universitat, la qual li permet seguir generant nou coneixement).

Les spin-offs són l’explotació empresarial del coneixement de la universitat, i tenen un alt component de R+D+i (a diferència de les start-ups). Naixen amb el reconeixement explícit de la universitat, i aquesta participa dels seus resultats, bé a través d’una contraprestació, bé com a integrant de l’empresa. Les spin-offs formen part del procés d’innovació iniciat en el centre de recerca; promouen les aliances estratègiques entre la universitat i el teixit empresarial (relacions tecnològiques, comercials i empresarials); fan possible la transferència de tecnologia; i aporten valor a l’entorn soci-econòmic (generació de riquesa, ocupació i nous productes).

Finalment, Ana va fer un breu resum dels punts clau de la posada en marxa d’una spin-off, el repartiment de rols, la capacitat de finançament, etc. També va esmentar altres recursos de la Universitat de València per al suport l’empreniment, que es realitza a través de l’Oficina Tècnica de Transferència de Resultats de Recerca (OTRI).

El suport a la creació d’empreses: start-ups i spin-offs

Per María Márquez Gómez, tècnica responsable d’assessorament en spin-off de l’Institut d’Idees de la Universitat Politècnica de València.

 

María Márquez va exposar les vies de suport a l’empreniment que la UPV duu a terme a través de l’institut IDEAS. Aquest institut va nàixer com a programa en 1992, i ofereix els seus serveis a través en quatre àrees diferents: recolzament en la formació d’empreniment, creació d’empreses, suport per al desenvolupament d’empreses ja establides i suport per a cercar finançament. Fins avui, l’institut ha atès a quasi 6000 interessats i s’han creat 592 empreses.

IDEAS es dirigeix a les spin-offs i start-ups així com a les pimes i autònoms. Cadascun d’ells requereixen diferents tipus d’atenció conforme a la seua diferent naturalesa, com per exemple la finestreta única per a la creació d’spin-offs. Entre les diferents activitats de l’institut es poden nomenar els «espais IDEAS», per a afavorir l’empreniment des de l’interior de les escoles universitàries; o els diversos premis que concedeix anualment a idees innovadores i viables.

Per un desenvolupament socio-emocional saludable dels bebés: el PAPMI, un programa d’innovació social

per Mª Angeles Cerezo, Promotora i directora científica de la spin-off Instituto Psicológico de la Infancia y la Familia (IPINFA).

 

Mª Angeles va presentar el programa PAPMI com un exemple d’innovació social, la base de la qual no és tecnològica. La innovació social consisteix en noves idees que funcionen per a satisfer metes socials. El projecte, seleccionat per a ser spin-off per la seua trajectòria des de 1990, tracta sobre el desenvolupament soci-emocional saludable dels bebès.

Coneguda la importància del desenvolupament emocional del bebè, i atès que els punts importants del desenvolupament infantil s’han de revisar periòdicament, Mª Angeles va completar el sil·logisme: llavors, el desenvolupament emocional del bebè també s’ha de ravisar. Aquest plantejament resulta innovador en el seu context, de la mateixa forma que altres activitats avui quotidianes van ser noves a l’origen. No obstant açò, resulta necessària avui més que mai. La salut mental infantil s’està ressentint durant aquesta crisi, a causa de la situació social i econòmica dels pares i a la seua conseqüent influència en la relació que aquests mantenen amb els seus fills.

Mª Angeles va esmentar que la majoria d’innovacions socials combinen elements ja existents, i la seua posada en pràctica requereix traspassar disciplines perquè confluïsquen els avanços de diferents fonts. Durant tota la seua exposició va subjaure la importància de l’enfocament humanista i la subordinació del desenvolupament econòmic al desenvolupament humà; arribant a la conclusió que no hi ha progrés tecnològic sense progrés social.

De la paleontologia al periodisme: girant el cap 180 graus

Per José Cervera García, professor i coordinador editorial en la Universitat Internacional de La Rioja i Defensor del Lector d’ElDiario.es.

 

José Cervera va tractar el tema de la multidisciplinarietat a través d’un relaxat i amé paral·lelisme amb la seua vida personal i desenvolupament professional. Crear empreses des de la professió que hem estudiat o exercit suposa canviar els nostres esquemes mentals i el plantejament del que volem fer. Així mateix, va donar pinzellades d’opinió sobre la divulgació i les comunicacions científiques, el fenomen de la infoxicació i el mètode científic.

Es va descriure en la seua joventut com un estudiant interessat en els vessants científica i literària, aparentment irreconciliables en la vida estudiantil i professional. Després d’un primer acostament reeixit al món científic-tècnic com a biòleg, va decidir donar un gir personal i orientar la seua carrera al periodisme.

En el seu vessant literari va acabar descobrint que alguns tipus de periodisme i divulgació poden aprofitar-se molt bé de la ciència, com, per exemple, de les tècniques de gestió documental i de recursos d’informació. Amb elles es poden manejar grans volums d’informació, avaluar i verificar els coneixements, etc. El científic també disposa d’una sèrie d’habilitats que permeten comprendre plenament allò que està comunicant, com l’Estadística. La ciència també ensenya a treballar en equips multidisciplinaris, que permeten observar el món de manera diferent a través de les visions d’altres persones amb les quals treballa, amb una terminologia i perspectives diferents.

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.