David Seguí va presentar la primera taula de les jornades, donant les gràcies als assistents ja que assistir a aquest tipus d’esdeveniments pot ser una oportunitat per a actualitzar-se i trobar noves vies d’ocupació. A continuació ens va recalcar que l’ocupació i innovació no es solen associar a la nostra professió, i eixa és la raó de ser de les jornades: cal donar-li la volta a eixa imatge i investigar sobre les nostres manques. La crisi pot ser considerada com una nova oportunitat de reinventar-se, i reflex d’aquesta situació és que les modalitats de contractació estan canviant.
Recessió, ocupació i formació en Documentació
Per José Antonio Moreiro González, catedràtic de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat Carlos III de Madrid.
Jose Antonio va començar apuntant que la crisi afecta a tots els sectors professionals, no solament al nostre. Dins d’aquest context, es constata que la formació reglada en Documentació no es prou per a trobar ocupació: el nombre de diplomats i llicenciats que estan en atur ha anat creixent fins a 2012. El tram més castigat abraça les edats compreses entre 25 i 35 anys.
A continuació, es va referir al paper actual que està desenvolupant la formació universitària. El nombre d’alumnes en diplomatures i llicenciatures ha anat disminuint. Es tendeix a una formació especialitzada i per açò puja el nombre d’estudiants de master. L’augment de les taxes acadèmiques és una de les raons del descens en el nombre de matrícules, però no és per si sola una explicació rigorosa. Cal tenir també en compte la poca capacitat d’atracció que exerceix la professió i la situació econòmica.
Respecte als programes de masters, s’han anat orientant a l’àmbit digital i al information management, quedant-se sense cobrir les especialitzacions com la documentació mèdica o musical. Finalment, J. Antonio va reivindicar el valor afegit del professional a través de competències com el domini de l’anglès, la realització de mètriques, l’anàlisi crítica, etc.
La generació dels becaris, eixint de la bambolla
per Albert Valero Pérez, documentalista i Community Manager en 31416k.
Albert va situar la seua experiència dins de la generació amb una edat compresa entre els 25 i 35 anys. En aquesta generació, els egressats de les diferents titulacions de la professió es trobaven amb una situació laboral orientada a realitzar beques. Una vegada dins d’elles esperaven una sèrie de condicions que moltes vegades no es complien: tutors amb experiència, eines actuals, situacions reals de treball o l’esperada incorporació a la plantilla de l’empresa.
Una vegada que s’acaben les beques pel límit d’edat, es compta amb una experiència professional variada però que no ha permès una especialització. La solució després de les beques és especialitzar-se en el que et motiva, aprofitant-se de les eines open source disponibles o a través de l’especialització temàtica (biblioteques escolars, musicals, etc.). També cal formar-se en els coneixements transversals (gestió de projectes, habilitats comercials, etc.), ja que ens fan necessaris en les empreses. Finalment, Albert va incidir que cal difondre el treball propi (xarxes socials), i que cal oblidar-se de les fórmules tradicionals d’ocupació: primer cal cercar el treball, per a després cercar els guanys.
De becària a aturada en període de reciclatge, passant per un contracte fixe indefinit
Per Alicia Chover García, col·legiada del COBDCV.
Alicia ens va explicar la seua trajectòria professional, en la qual ha passat per les tres branques: Biblioteconomia, Documentació i Arxivística. No obstant, considera que són molt genèriques i que cal especialitzar-se, ja que ens permet facilitar major informació i coneixement sobre la nostra disciplina i augmentar la nostra professionalitat. Respecte a les qualitats professionals, va assenyalar que és important gaudir del treball en equip.
Quant al panorama laboral, va ressaltar que els dispositius actuals han canviat la forma de treballar. Tant el perfil de community manager com el de content curator són plenament actuals, per la qual cosa recomana orientar-se a ells. Estem molt relacionats amb la informàtica i amb el sector de la comunicació (periodisme), per la qual cosa és inevitable que hi haja una competència amb ells pel mateix perfil professional. Finalment, va aconsellar que una vegada adquirida la formació, cal trencar mà practicant; i que cal mantenir una actitud positiva per a tirar endavant.
Perfils professionals en el sector de la gestió de la informació
Per Diego Álvarez, director acadèmic del Màster Universitari en Gestió de la Informació.
Diego va començar la seua xarrada parlant sobre l’acte de reflexió que duen a terme en la gestió del master MUGI. La universitat ha de fer un exercici de responsabilitat amb la societat i formar ciutadans que aporten valor mitjançant els seus llocs de treball. Des d’aquesta perspectiva, en el master han dissenyat una carrera professional que siga llarga i han tingut en compte les eixides professionals. Per a açò han parlat amb empreses, amb institucions públiques i amb els seus companys d’altres carreres. L’àmbit acadèmic ha d’innovar amb els perfils professionals que fan falta, i assumir la iniciativa de comunicar-se directament amb les empreses i institucions, per a mostrar-los què ofereixen els seus titulats.
D’altra banda, Diego va identificar les quatre grans tendències tecnològiques actuals, que han de tenir-se en compte en el disseny d’un master com el que imparteix: les grans dades o big data (en l’explotació de les quals serà necessari invertir diners i llocs de treball), la computació en el núvol, les tecnologies per a la mobilitat (inclosa la mobilitat industrial) i les tecnologies socials (aplicables a l’àmbit personal i a les organitzacions).
Finalment, Diego va parlar sobre els perfils del gestor d’informació. Un gestor d’informació ha de tenir en compte qüestions com l’emmagatzematge digital dels seus llocs web, la gestió de projectes mitjançant les normes AENOR o les tècniques apropiades de recerca. En el MUGI es potencien dos perfils professionals: el gestor d’informació per a l’administració electrònica (administració pública), que encara tenint en compte la situació actual és necessari per a la societat; i el gestor especialitzat en la recuperació i anàlisi d’informació en l’àmbit digitalitzat.
