El dia 18 d’octubre de 2013 va tenir lloc en el marc de les 2és Jornades Valencianes de Documentació l’activitat “Nous escenaris: oportunitats i serveis”. En ella es va parlar sobre el servei d’intel·ligència competitiva i internacionalització de la Cambra de Comerç de Castelló; dels cursos oberts i massius en línia i la seua relació amb el Open Access; dels projectes wiki i la seua relació amb les biblioteques; i de la Biblioteca Digital Hispànica.
Intel·ligència competitiva i internacionalització
Per José Antonio Martínez González, tècnic documentalista i secretari de la Comissió d’Innovació i Noves Tecnologies en Cambra Castelló.
José Antonio va començar presentant la norma UNE 166006:2011, que defineix la gestió de la R+D+i, com una oportunitat per als documentalistes. Si aquesta gestió suposa un sistema de vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva, els documentalistes són indispensables en les fases d’observació i anàlisi, en les quals duen a terme l’anomenat Cicle d’Intel·ligència.
D’altra banda, les cambres de comerç han patit una sèrie de retallades econòmiques i estan a l’espera de la futura Llei de Càmeres. Davant la necessitat de globalització i exportació de les empreses, la Càmera de Castelló està apostant per recolzar-les a través de diferents accions i serveis. Després d’un procés de reflexió en 2007, es va implantar la plataforma de negocis online Globbarea en 2008. A les pime els faltava molta més formació per a abordar els mercats internacionals des de l’estratègia de la Web 2.0, per la qual cosa es van reorientar els serveis a tallers, grups de cooperació empresarial, etc. Malgrat els èxits puntuals aconseguits, les empreses no assumien la vigilància estratègica com un procés continu dins de la seua cultura empresarial.
Per açò la Càmera de Castelló va fundar el Centre d’Intel·ligència per a la Internacionalització, al costat de les empreses Intercoop i Innova Composite. La seua finalitat és potenciar la intel·ligència competitiva com a dinamitzador del teixit empresarial i facilitar serveis transversals. Per a 2014 el centre té establits una sèrie d’objectius i activitats, com a formació, consultories personalitzades, establir un marc de cooperació amb les empreses castellonenques, etc.
L’ús dels cursos oberts massius en línia (MOOCs) per a la difusió de l’Open Access
Per David Carabantes Alarcón, professor i vicedegà de Postgrau de la Facultat d’Infermeria, Fisioteràpia i Podologia en la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
David va començar parlant sobre la creativitat oberta, que intenta maximitzar el potencial de les persones. Els MOOCs van començar a utilitzar-se en 2008 com una forma de connexió per a compartir coneixement, i han experimentat l’avanç d’una gran ona el moment actual de la qual és l’adequat per a agafar-la.
A continuació va presentar algunes de les plataformes més importants de MOOCs com a Miríada X. L’escenari va a canviar en breu, amb nous serveis en 2014 com la plataforma Mooc.org. També va presentar projectes de Open Access, com els congressos de la Open Access Week. De la conjunció de tots dos sorgeixen els Open Access MOOCs, com el curs ‘Innovació educativa amb recursos oberts’ realitzat en la plataforma Coursera.
Seguidament va presentar el seu curs ‘Gestió de la Informació Científica en Obert’. Dins de la plataforma els continguts s’organitzen en mòduls entorn dels quals es desenvolupen una sèrie d’activitats. Per a açò s’utilitzen eines com un wiki, fòrums i un blog. El curs està obert tant als participants inscrits com al públic en general. A més existeix la possibilitat d’apuntar-se únicament als mòduls que resulten d’interès. Encara que la certificació que s’obté en finalitzar un curs MOOC és problemàtica, hi ha sistemes de reconeixement com l’obtenció de medalles o el diploma de participació. Per a finalitzar, David va ressaltar l’alt percentatge d’alumnes que acaben el seu curs i l’interès dels participants a continuar aprenent.
Biblioteques wiki, cap a una gestió horitzontal del coneixement
Per Àlex Hinojo, director de projectes culturals d’Amical Wikimedia.
Àlex va començar explicant el context del projecte que presentava, en el qual es lliga la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Viquipèdia. Les plataformes wiki cerquen difondre gratuïtament la informació com un actiu, i el seu objectiu és l’aprenentatge col·laboratiu. El tipus d’informació que difon són els coneixements ja generats.
A continuació, Àlex va relacionar les funcions dels bibliotecaris i dels projectes wiki, i la seua necessitat recíproca. En l’actualitat la gent no acudeix als centres de documentació a informar-se, sinó als wikis. Els voluntaris en projectes wiki tenen més temps per a realitzar articles, més diners en conjunt i a més estan començant a fer-ho millor que el grup de professionals. Per altra banda, els bibliotecaris tenen criteri per a seleccionar, accedir, tractar i conservar la informació, i són necessaris per als wikipedistas, que estan centrats en la difusió gratuïta. Les biblioteques coneixen perfectament a la comunitat d’usuaris als quals serveixen, el territori on viuen els seus usuaris, i disposen d’una xarxa física real que ho abasta.
Àlex va citar els nombrosos projectes que uneixen a la Viquipèdia i a les biblioteques: el wikipedista resident en una biblioteca que fa de pont entre els dos mons; les classes sobre la Viquipèdia a bibliotecaris i a usuaris; o els clubs de lectura wiki. Va concloure que els wikis i les biblioteques comparteixen una centralitat social, i que cal canviar la ment tant de bibliotecaris com d’usuaris. Aquests projectes serveixen com a excusa per a interactuar amb uns altres, i a més són autosostenibles.
Biblioteca digital hispànica: una porta oberta al digital
Per Isabel Bordes Cabrera, cap de servei en l’àrea de Biblioteca Digital en la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Isabel va començar explicant les bases del projecte de la Biblioteca Digital Hispànica (BDH): les alternatives digitals front als formats físics, la connexió multi-terminal, la lectura coma acte social i de creació i l’adquisició orientada per recomanacions. La dimensió digital i els efectes de la crisi creen tensió i també oportunitats.
El gran actiu de la BDH són les seues col·leccions d’impresos, manuscrits i registres sonors, i per a difondre’ls s’aprofita la creativitat interna del personal i la creativitat externa i col·lectiva dels seus usuaris. La BDH va començar en 2008 mitjançant un procés de digitalització que arriba a més de 120000 títols disponibles. En 2013 es va adoptar un nou disseny per al portal que facilita l’accessibilitat del fons i es va enfocar cap a la seua difusió. També es va integrar la biblioteca en les xarxes socials, i amb aquests canvis s’ha augmentat el nombre i temps de les visites.
En el sector digital cap recurs pot considerar-se auto-suficient, per la qual cosa la BDH participa en Europeana i en la Biblioteca Digital Iberoamericana, que actuen com metabuscadors. També ha realitzat altres aliances en les quals es cerca la reutilització del coneixement: amb Bubok (impressió de col·leccions baix demanda), amb Telefónica (projecte Leonardo Interactiu), amb la UPV (grup de recerca sobre manuscrit de botànica del segle XVII), etc. Finalment, Isabel va parlar sobre els projectes futurs (adaptació a dispositius mòbils, georeferenciació, linked data), va reflexionar sobre el model de negoci que segueixen i va enumerar els seus pròxims reptes i obligacions.
