El dia va tenir lloc en el marc de les 2és Jornades Valencianes de Documentació l’activitat “Nous escenaris: tecnologia i estàndards”. En ella es va parlar sobre els casos de Impactrimonio, Libnova i la preservació digital, el moviment Open Data i la gestió documental intel·ligent presentada per Yerbabuena Software.
Els impactes de la cultura. El cas d’Impactrimonio
Per Pau Rausell Köster, director d’Econcult (IIDL. UVEG) i coordinador metodològic del projecte Impactrimonio.
Pau ens va presentar Impactrimonio, una plataforma web que permet calcular el valor de determinades accions de difusió del patrimoni. A partir d’aquest programa és possible generar informes d’impacte soci-econòmic, establint el grau d’ingressos que generarà un concert, els beneficis que proporcionarà la restauració d’una fortalesa o els avantatges que suposarà l’ampliació d’un museu, entre altres. Impactrimonio aporta valor a través de la seua aplicació informàtica, complementada per un servei d’assessorament.
Pau va destacar durant la seua intervenció que el nombre de persones ocupades en el sector cultural i creatiu d’un lloc, està relacionat directament amb el grau de riquesa d’aquest
i és en aquest context, en què es pot justificar la despesa invertida en matèria cultural, on naix i es desenvolupa aquesta idea. L’objectiu és convèncer a les autoritats regionals, ja que les europees ja estan convençudes. S’ha demostrat que el sector cultural és més productiu que la hosteleria o el turisme, per exemple. Hauria que invertir l’oferta de la cultura com a complementària al turisme.
Pau va explicar la metodologia seguida per a calcular l’impacte en cada informe, prenent com base dades del sistema (estadístiques territorials, dades fiscals, etc.) i dades dels propis usuaris (ingressos, despeses, enquestes) als quals s’aplica uns multiplicadors sectorials i que dóna com resultat uns efectes directes i indirectes. L’informe conté els càlculs d’impacte, la comparació amb altres elements similars i una anàlisi d’eficiència. Finalment va explicar la fase experimental en la qual es troba actualment el projecte, després de la qual s’espera el seu llançament en 2014.
Preservació digital aplicada
Per Efraim Martínez Gutiérrez, Director d’Estratègia i Màrqueting de Libnova.
En una era en què la informació digital suposa el 94% del total emmagatzemat, resulta imprescindible dur a terme tècniques de preservació efectives. Els motius per a preservar són històric-culturals, econòmics i legals. Per a açò cal tenir en compte que la preservació no és solament el magatzematge massiu d’informació, sinó que és imprescindible que es garantisca el seu accés, integritat, autenticitat i usabilitat.
Efraim ens va explicar que per a què el cicle de conservació siga complet i per a què la informació obtinga el valor que li correspon, és necessari que aquesta puga ser consultable i recuperable a través del temps i els suports. Per açò i tenint en compte que la informació digital és fràgil, la preservació digital ha de plantejar-se com a projecte a realitzar a llarg termini i tenir en compte que exigeix moltes decisions concretes i una detallada planificació.
Els punts clau de la planificació són dissenyar un pla de preservació, realitzar un control de qualitat i càrrega de la informació, gestionar el procés de la seua disseminació i còpia, realitzar auditories i garantir l’accés i recuperació posterior. Finalment, Efraim va presentar a l’empresa Libnova, especialitzada en tecnologia de digitalització massiva, i a les seues eines Libsafe i Libdata.
Open Data, motor de la innovació
Per Martín Álvarez Espinar, responsable de l’Oficina del W3C en Espanya.
Open Data és una tendència creixent que aporta innombrables avantatges en el camp de la innovació. Tal com va mostrar Martín, diferents institucions d’Europa i Amèrica ja conceben la gran importància del desenvolupament col·laboratiu. El moviment Open Data va sorgir amb l’administració Obama al febrer de 2009, a través d’un memoràndum sobre govern obert. Poc mesos després es va plasmar amb un paquet de mesures per a empreses americanes que permetera el seguiment de les inversions realitzades per l’administració nord-americana. A Espanya s’ha legislat a través d’una llei i un reial decret, basats en una directiva de la CE.
L’accés obert proporciona un camí cap a la transparència, l’ocupació, la innovació, la participació, la rendició de comptes als ciutadans, el creixement econòmic, la qualitat en les dades i la interoperabilitat. Les dades a compartir han de ser completes, procesables per màquines, primaries, sense propietaris i sense llicències adjuntes, accessibles, no discriminatories i oportunes. Open Data suposa, per tant, la matèria primera perquè uns altres puguen innovar i que es creuen empreses que exploten aquestes dades. A més, permet obtenir un major feedback sobre la informació que s’ofereix, amb el que es millora la qualitat de la dada i la interoperabilitat dels departaments interns dins d’una administració.
Martín va mostrar exemples d’aplicacions innovadores que es nodreixen del Open Data, citant els casos de Mapumental Property (informació combinada sobre immobiliària i transport a Londres per a facilitar la compra o lloguer d’habitatges); els mapes 3D que mostren els nivells de qualitat de l’aire de Madrid a través d’estacions atmosfèriques; els mapes que mostren l’antiguitat de les edificacions a Amsterdam; o l’adaptació del joc Minecraft a la cartografia real de Regne Unit, que permet visitar virtualment els seus carrers. Martín va concloure amb la reflexió que perquè es facen públics les metadades i es puguen reutilitzar més endavant, és necessari que algú les catalogue.
Gestió documental intel·ligent
Per José Luis de la Rosa, CEO de Yerbabuena Software.
José Luis va començar relatant l’origen de la gestió documental intel·ligent, que naix com a resposta a una situació concreta. En un moment en què les solucions comercials comencen a no ajustar-se estrictament a les necessitats dels seus usuaris i on el treball d’adaptació del sistema és superior al recomanable, Yerbabuena Software va prendre la decisió d’analitzar els aspectes susceptibles de millora i d’assentar les bases per a realitzar un canvi en el model.
Aquest canvi es va basar en l’automatització de les tasques manuals associades a un sistema de gestió documental. D’entre tots els processos associats a un Enterprise Content Management (ECM), es va identificar una major necessitat d’automatització en la captura i en la gestió (automatització de la mecanització de les metadades, dels fluxos de treball, etc.). En la resta de processos es van afegir funcionalitats com la publicació web i els serveis en el Núvol.
La gestió documental intel·ligent incorpora tecnologies de web semàntica i de raonament lògic (anàlisi de textos per les seues metadades i relacions transitives), d’anàlisis d’imatge (que ajuda mitjançant OCR a automatitzar la classificació de documents escrits) i de mobilitat, facilitant els processos d’un ECM. El futur, segons expliquen des de Yerbabuena Software, estarà en les tècniques estadístiques d’Intel·ligència Artificial (machine learning, deep learning, unsupervised learning). Amb elles, els sistemes analitzaran documents extraient característiques comunes, i establiran relacions entre ells. Finalment, José Luis va apuntar que a més de tecnologia, també ofereixen solucions verticals; i que a més, és necessari el paper del documentalista per a complementar la funció de la tecnologia.
