Vicen Mulet. Bibliotecària de l’Any als Premis Samaruc 2024

(2024/11) Símile núm. 57

Descarrega l’article en versió PDF

 

 

Tots o quasi tots coneixem a Vicen Mulet, bibliotecària fundadora de la Biblioteca Pública de Gata de Gorgos, xicoteta població d’uns 6.000 habitants de la comarca alacantina de la Marina Alta. Bibliotecària versàtil (referit al fet que ella ho fa tot, gestió, animació, etc.), com la defineix Úrsula Ferrando, bibliotecària de Callosa d’En Sarrià: -tot ho fa ella!

Hui és notícia perquè li han concedit el premi Bibliotecària de l’Any pel COBDCV. Vicen és un potent referent bibliotecari per als que tenim l’honor de treballar en una biblioteca i poder fer-li consultes, demanar consells, etc. És a més una important activista del feminisme, sensible, i sobretot, una molt volguda amiga.

Si tots coincideixen en una característica de Vicen és en la seua positivitat, riure contagiós, propera i sempre està disposada a col·laborar en tot el que se li pose per davant.

IGNACIO: Benvolguda Vicen, per a aquesta entrevista he volgut comptar amb uns quants professionals als quals tu coneixes i estimes, podria haver consultat amb moltíssims més, però no caben tots. Disculpeu-me la resta. Els premis estimulen tan personal com a professionalment, però socialment també, un premi com aquest redunda més enllà de la biblioteca, és per a tot el poble, què significa per a tu?

VICEN: És com un somni fet realitat, que et reconeguen els companys el treball que fas a la biblioteca i que pugues compartir-lo.

IGNACIO: Per què eres bibliotecària i des de quan i quins requisits són primordials per a ser bibliotecària.

VICEN: Estan estudiant a València, em va telefonar l’alcalde per si volia posar en marxa la biblioteca, en eixe moment era una sala amb els llibres del “Centre Coordinador de biblioteques”, llibres catalogats. Vaig dir que sí, perquè la carrera no m’acabava d’agradar, així que vaig anar a Dénia, a Alacant, i vaig estudiar de tot per a posar en funcionament la biblioteca. Quin repte. L’1 de març de 1985 aprove la plaça. Gata no tenia biblioteca i jo no coneixia cap, en anar-me’n a estudiar a València vaig visitar la biblioteca de la universitat i m’atreia moltíssim, l’espai, tractar amb la gent, la lectura, els llibres, per això vaig dir que sí quan em van cridar. Requisits?, t’has de formar indubtablement i estar al dia, però és fonamental el tracte amb la gent i ser positiva, és molt important, sempre cal veure la part bona de les coses.

IGNACIO: T’imaginaves que la teua vida a la biblioteca anava a ser així?

VICEN: Sempre pense que tinc sort en la vida, sí, me la imaginava així de veritat. Tot em sembla bé, però et comptaré alguna cosa per a mi molt reveladora, quan la meua filla era xicoteta i anava a la guarderia, la meua mare l’arreplegava i ella sempre preguntava on estava jo, la resposta era “en la faena” i un dia la va portar i ella va dir -ahh! Quina faena més guapeta!!!, amb dos anys, i per a mi és això: una faena molt molt guapeta.

IGNACIO: Després de més de 40 anys, hauràs vist moltes diferències en els usuaris de fa anys als d’ara, quines diferències notables has vist en aquests anys respecte als usuaris? Continuen venint? T’adaptes, veritat? Com gestiones el temps a la biblioteca, què preval?

VICEN: Quan vaig començar, la biblioteca per als xiquets era molt important, no hi havia res més, estava plena sempre; préstec de llibres, estudiaven… hui no venen tant, no s’emporten tants llibres, però jo amb la mateixa il·lusió continue fent campanyes d’animació i l’important que és la lectura. Preval la gent, els usuaris és el primer. M’agrada fer activitats amb tot el poble, des dels bebés als majors, això és fonamental.

IGNACIO Em consta, perquè et conec, que el teu esperit de treball no s’ha vist disminuït en aquests anys, però com ho aconsegueixes?

VICEN: Perquè m’agrada molt el meu treball, i cada dia quan arribe estic pensant coses noves per al foment de la lectura, l’altre dia estava plena de xiquets l’hora del conte, la Pandèmia va fer molt de mal i ha tardat la gent a tornar a vindre, però s’està aconseguint.

IGNACIO: El mes de gener passat, Gloria Pérez Salmerón va ser guardonada amb una de les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts que concedeix el Ministeri de Cultura en reconeixement de la contribució de distints professionals espanyols al desenvolupament cultural del nostre país. Creus que els bibliotecaris comptem amb el reconeixement i suport adequat per part de les institucions públiques, principalment ajuntaments i Conselleria?

VICEN: Respecte a l’Ajuntament no em puc queixar, han passat diferents grups polítics i sempre han donat suport a les decisions que he dut a terme a la biblioteca. A vegades amb major suport econòmic.

IGNACIO: Perdona, però a vegades no és només la part econòmica, sinó el saber que la biblioteca existeix i que es fa en ella.

VICEN: És cert, però jo preferisc que els meus usuaris estiguen contents al fet que l’alcalde em diga que faig bé el treball. Per al poble de Gata la biblioteca és un lloc de trobada per a tots. Però les institucions han de secundar més, aquest premi hauria de ser donat pel COBDCV perquè això anima a fomentar el nostre treball. La biblioteca estimula el pensament, cal fomentar-lo.

IGNACIO: Com deia abans entre els companys que els he demanat que em diguen o pregunten alguna cosa per a tu, destaque, en primer lloc, a Silvia Leyda, la teua companya en la biblioteca. Em van emocionar molt les seues paraules, ella em diu que: Orgullosa de treballar amb ella, la meua vida laboral i el que he aprés de la professió és gràcies a ella. Sempre al seu costat. De xicoteta passava hores i l’ajudava a ordenar llibres a la secció infantil, qui em diria que compartiriem faena! Generosa i bona companya i amiga. És reconeguda a Gata, activa dins i fora del poble. En el col·legi, sempre pensant coses i comboiant a tots. La Biblioteca de Gata és un referent a la comarca gràcies a ella. Incansable tasca en pro de la lectura i dels llibres. I et fa la següent pregunta:  Què ha sigut el millor record i el pitjor o estressant que t’ha passat com a bibliotecària i de què se sent més orgullosa de tot el que has dut endavant a la biblioteca.

VICEN: Que boniques paraules, és recíproc. Un mal record va ser que un regidor de dretes que em va dir en els primers anys que treballava que a la biblioteca no havia d’haver-hi llibres en català, jo valenta perquè era molt jove li vaig dir que la biblioteca era per a tots i ací tots cabien. Mai ningú em va dir una cosa així. Orgullosa estic de les activitats amb els bebés, amb el TAPIS, m’encanta contar històries i que m’escolten, el club de lectura, de tot, la veritat. Una gran alegria i orgull va ser un d’eixos 6 pobles que vàrem realitzar “Benvinguts a la lectura”, ser pionera en aquest projecte i que encara es du a terme.

IGNACIO: Has esmentat el TAPIS, contactant amb ells em diuen: que destaquen de tu que adores el teu treball i que ho fas molt bé, fas que tots participen, i els convides a reflexionar perquè cadascun traga el seu ensenyament de la lectura. Dora comenta: -M’agraden els contacontes, jocs i el seu somriure contagiós, la manera de transmetre el seu amor a la lectura, i pregunta: A quina edat es va interessar per la lectura.

VICEN: Tenia una amiga que em deixava molts llibres i m’encantava llegir, recorde que la meua mare a l’estiu volia que brodara i quan podia m’escapava a llegir.

IGNACIO: Marga Estrada, bibliotecària de Pedreguer, em va dir que: Parlar de Vicen és parlar de vitalitat. És la locomotora que arrossega els vagons. Té tanta energia, tantes inquietuds que fa que ens impliquem en tots els projectes que proposa. També caldria destacar la seua actitud sempre positiva.

IGNACIO: Arran del que diu Marga, Teresa Gomis, bibliotecària de Guadassuar, pregunta: l’alegria, com la manté sempre? La seua bondat i l’alegria eixos grans valors de les persones i ella té els dos.

VICEN: Soc una persona que m’ha agradat ajudar a tothom, jo rep més donant, soc feliç. Jo done les gràcies després d’una activitat i em contesten sempre “gràcies a tu”, la gent és el millor per a viure, però no m’agrada estar amb persones negatives. Veig sempre la part bona de les coses.

IGNACIO: La presidenta de la Fundació pel Llibre i la Lectura, Alícia Sellés Carot, no va dubtar a definir a Vicen Mulet com un meravellós exemple de compromís amb la professió, les biblioteques, però també amb un gran compromís social. I això fa que la seua feina siga exemplar. Alícia et pregunta per la projecció del compromís social a la biblioteca.

VICEN: Per a mi, ajudar a la gent és molt important en la meua vida, i com tinc la sort de tindre el treball que tinc i des d’ací puc fomentar eixa ajuda, sempre les persones més necessitades són les que més m’agrada ajudar i són a les que més defense.

IGNACIO: Aprofite la part social que comenta Alícia per a preguntar-te pel teu gran compromís feminista, jo soc feminista, però tu eres una feminista ferma, exigent i compromesa, que el somriure et canvia quan es parla de la dona, sempre dius que s’està fent poc, des del teu entorn professional i també del personal, que ens fa falta fer entre tots, i per què sembla que anem cap arrere.

VICEN: Quan jo anava a l’institut em vaig adonar que els xics i les xiques no eren el mateix, però jo pensava que sí, a partir d’ací ja defensava que foren igual homes i dones, fins vaig arribar a dir: vull que les dones siguen més! Sempre lluitant per una igualtat que hui dia fins i tot no la tenim, anem encara amb por de fer determinades coses pel què diran. Des de la biblioteca he posat un punt violeta, he realitzat amb el meu company de la biblioteca d’Altea “la maleta lila”. Tot per a fomentar el Feminisme, però ara és l’home el que ha de fer un pas avant i defensar a les dones, crec que no ho fan prou.

IGNACIO: La companya animadora i divulgadora de la lectura, Carme Navarro diu de tu: Vicen ens ha regalat als professionals que hem treballat amb ella, als usuaris de la biblioteca, als professionals bibliotecaris, el regal més gran que és el seu somrieu.  I et pregunta: Quin regal li ha donat la biblioteca al llarg de la seua dilatada trajectòria de la biblioteca?

VICEN: M’ha donat la vida, jo pense que si fas un treball a gust, és important, alçar-te, anar a treball amb alegria, gaudir del que fas, ajudar, que més puc demanar?

IGNACIO: Per a finalitzar Borja Fuster, bibliotecari de Potries, et fa les següents preguntes: Com veus el futur, com et veus quan estigues jubilada i com penses pot ser la vinculació amb la professió de les persones jubilades?

VICEN: M’agradaria transmetre a tots els bibliotecaris que no decaiguen, malgrat que tenint lectures en línia, enganxament als mòbils, malgrat havent-hi tanta tecnologia que lleve protagonisme al llibre, que no deixen de fomentar-lo perquè poden ajudar a tothom a viure. De jubilada em veig venint al Club de lectura, contant contes als xiquets i llegint molt. Jo no deixaré d’estar vinculada a la biblioteca i als llibres, i en el que em necessiten col·laboraré. Des que es va fer l’Associació de Bibliotecaris Valencians i em vaig associar, em va agradar molt eixe vincle per a parlar, formar-se, etc.

IGNACIO: Quantes vegades has rebut el Premi Maria Moliner?

VICEN: 17 vegades. Es diu prompte, és un gran reconeixement i un orgull per la faena que fem a la biblioteca.

IGNACIO: L’amic Borja pregunta també: què li ha suposat pertànyer a un col·lectiu com el COBDCV?

VICEN: M’ha aportat companyia, no estar sola en el treball, que m’ajuden a fer coses que potser no sabia, a fer cursos, il·lusió i sobretot molt bons amics. Tots els bibliotecaris haurien d’estar col·legiats.

IGNACIO: Volguda Vicen, vols afegir alguna cosa

VICEN: Sí, hem de queixar-nos perquè no ens fomenten la lectura suficient, no es reconeix prou el treball que fem, però que això no siga un impediment perquè nosaltres tinguem il·lusió per a donar difusió a les biblioteques de cada poble i que la gent quan entre en una d’elles se senta acollida.

Positiva, alegre, locomotora que arrossega els vagons, sensible, feminista, bona companya, faenera, ho fa tot ella, eixa és Vicen Mulet, bibliotecària de tots i per a tots. Bibliotecària de l’Any.

Enhorabona.

 

Autor: Ignacio Beltrán Moraleda, Bibliotecari d’Altea.

Funcionari de carrera, Tècnic Bibliotecari i Coordinador de Cultura de l’Ajuntament d’Altea. Graduat en Informació i Documentació, Diplomat en Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Múrcia). Màster en Gestión del Patrimonio Cultural y Museología (Universitat Internacional de València).

Experiència de 22 anys en la gestió i direcció de la Biblioteca Pública d’Altea i més de 17 anys d’experiència en projectes culturals i artístics.

“Fer de la biblioteca pública un espai cultural de referència per a ser difusor i impulsor de tota classe de projectes i per a tota classe d’usuaris”.

Share Button

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Números anteriors

Menú