Una biblioteca de “cine” a l’àtic de la Biblioteca Central de Mislata

Descarrega l’article en versió PDF

La majoria de lectors i lectores i usuaris-es de la Biblioteca de Mislata desconeixen que ofereix un servei de consulta a la zona més apartada de la seua vista: l’àtic. Es tracta d’ un  fons especialitzat en cinema que és important i únic entre les biblioteques públiques, per les seues característiques.

Decoració sala cinemaL’origen de la Biblioteca de Cinema de Josep L’Escrivà, es remunta a la donació que va realitzar el cronista de Mislata, i gran aficionat al setè art, del fons de cinema que havia anat acumulant fins a finals dels anys 70 a la seua biblioteca particular. La donació inicial de l’Escrivà comprenia  500 volums, incloent-hi revistes antigues i llibres, volums que van ser la llavor inicial de l’actual biblioteca. Hui està ubicada en una sala que alberga una valuosa col·lecció de publicacions especialitzades i de revistes europees de cinema, on el llibre més antic data del 1920. El seu llegat contenia especialment aquelles publicacions nacionals i internacionals que ell va anar col·leccionant al llarg d’una vida dedicada als llibres. Donacions que la Biblioteca s’ha ocupat d’ampliar puntualment cada any, tot i destinant una part del seu pressupost anual a l’adquisició de nous fons especialitzats en cinema.

En un principi, els llibres i pel·lícules van estar emmagatzemats en caixes a l’Ajuntament, fins que el 1983 es va inaugurar la Biblioteca, on s’ubicaren en un xicotet magatzem, per falta d’espai on oferir la seua consulta. Més tard, al 1990, quan es va construir el nou Centre Cultural de la Vila, els fons de cinema es van traslladar al que havia estat la sala d’exposicions de l’antiga Casa de la Cultura, amb un espai ja específic per al seu ús, però en realitat no es prestava el servici per manca de personal.

El trasllat definitiu, es va realitzar el 1995, quan el fons de cinema s’instal·là en una sala lluminosa a  l’àtic, on es troba hui, amb el nom de Biblioteca de Cinema Josep l’Escrivà, en homenatge al cronista de la Vila que va  fer la donació, i que disposa de dotze llocs de lectura, un ordinador  de consulta en línia i una unitat reprogràfica.

Sobre el fons més antic contingut en esta donació, com s’ha comentat prèviament, el llibre més antic data del 1920 i destaquen, per la seua antiguitat,  algunes revistes com ara: Tras la Pantalla (1920-1922), Escenarios (1920-1933), Revista Internacional de cine (1930-1932), Popular Film (1930), El cine (1930 i 1951), Films  Selectos (1936), Otro cine (1952-1967), Film Ideal (1956-1958), Cinestudio (1961-1968), entre altres.

Al llarg dels anys, la Biblioteca s’ha ocupat d’incrementar puntualment este fons amb l’adquisició de  nous llibres com a publicacions periòdiques, material audiovisual  complementari, fitxes didàctiques, i d’altres, d’interès per als estudiosos i cinèfils. En l’actualitat, disposa d’un  fons de 3.796 volums, 41 títols de publicacions periòdiques (993 exemplars) i uns 50 audiovisuals de temes divulgatius. A més a més, s’han adquirit documents  curiosos per als cinèfils, com ara:  quatre jocs, cartells, i un joc de cartes de tarot.

Per a la seua organització, s’ha elaborat un llistat global de matèries, que permet accedir al fons d’una manera ràpida i clara. A la vegada, este llistat s’utilitza com a descriptor al camp text de la finestra d’exemplar al programa de catalogació Absysnet, i s’han definit dins d’alguns d’ells, diferents subdescriptors per a indicar de forma més concreta la matèria i la seua ubicació  a la sala. És el cas dels següents: cinema per països, temes al cinema, cinema per gèneres, directors i directores, actors i actrius. Tota esta classificació acompanya  la construcció de signatures que ens porten directament a la matèria principal esmentada.  Els descriptors principals utilitzats i amb  què està organitzada la sala són els següents:

Sala cinema

Entrevista a Fernando Ros Galiana, professor
Universitat CEU-UCH, el passat 1 d’abril

 

Escenografia al cinema

Cinema i espectador 

Cinema com a indústria 

El llenguatge del cinema 

Legislació cinematogràfica 

Censura cinematogràfica 

Bibliografies cinematogràfiques

Museus de cinema 

Història del cinema

Cinema per països

Temes al cinema 

Personatges al cinema 

Cinema per gèneres 

Directors i directores

Actors i actrius 

Altres professionals del cinema 

Crítica cinematogràfica 

Cartells de cinema 

Guies i anuaris cinematogràfics 

Técniques cinematogràfiques 

Técniques del guió cinematogràfic 

Guions de cinema 

Estudis sobre pel·lícules 

Teoria sobre cinema 

Vídeo i televisió 

Publicacions periòdiques 

La utilització de la sala ha sigut molt escassa fins 2015, any en què començà la informatització dels seus fons, ja que s’han donat a conèixer a través de la base de dades de la Xarxa de Lectura Pública de La Generalitat Valenciana.  En l’actualitat el nombre de volums informatitzat és de 2.060 i es preveu que finalitze a mitjans del 2018.

Estos documents tan especials s’han utilitzat al llarg del temps també com a complement d’altres activitats, mitjançant la realització d’exposicions i guies de lectura, de les que farem algunes referències:

  • “Ara que fa 100 anys”: activitats commemoratives del centenari del cinema,  gener-febrer ,1995.
  • “Conferència i col·loqui sobre Luis Buñuel” per Pilar Pedraza. Saló d’actes de la Biblioteca, juny 2000.
  • “La agenda de las mujeres en el cine” agenda que es va realitzar uns anys en commemoració  del dia de la dona treballadora, març 2002.
  • “Guia de lectura sobre Terenci Moix”, abril 2003.
  • “Guia de lectura sobre Pedro Almodóvar”. Projecció i cinefòrum de la pel·lícula “Tacones lejanos”, maig 2003.
  • “Guia de lectura sobre la història del cinema valencià”, octubre 2003.
  • “El metro al cinema: Filmografia”, abril 2004.

Sala cinemaD’altra banda i a propòsit de la petició del professor i investigador, Esteban Galán (Coordinador de Pràctiques de Comunicació Audiovisual de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, de la Universitat Jaume I de Castelló) s’està utilitzant este espai per a la realització d’entrevistes entre professionals.

Esta activitat, que es realitza ocasionalment, està dirigida pel professor esmentat que entrevista professors, investigadors i professionals de la comunicació. Després les dóna a conèixer a través  del podcast de contingut científic  iTunes. És un dels més escoltats al voltant del cinema. El programa pot consultar-se a l’accés https://comtransmedia.com A la vegada, a través de la Xarxa, es promociona el servici, el seu espai i alguns dels documents continguts a la seua col·lecció.

Visitar  la biblioteca de cinema de Mislata de vegades també pot ser màgic, ja que hi pots vore les siluetes dels personatges com Rick i Sam de la pel·lícula Casablanca davant d’un piano, o l’atenta mirada de la Lluna  de George Meliés.

Isabel Marquina

Autora: Isabel Marquina Ventura. Llicenciada en Geografia i Història amb postgrau en documentació científica, Tècnica Superior de Biblioteques de l’ajuntament de Mislata i Premi Bibliotecària de l’any de l’ABV en 2010.

Email: imarquina@mislata.es

Share Button

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*