Descarrega l’article en versió PDF

El 29 de juliol de 2024 es publicà la Llei 5/2024, de 26 de juliol, de la Generalitat, de Concòrdia de la Comunitat Valenciana, que derogava la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana. Malauradament, la memòria democràtica s’ha convertit en una nova causa de confrontació entre els partits polítics de la Comunitat Valenciana.

Amb aquest article vull compartir amb els professionals de la informació, especialment amb els que, com jo, desenvolupen les seues tasques a l’administració municipal, un dels treballs que més satisfaccions professionals i personals m’han aportat des que exercisc com a arxiver.

En 2019 des de l’Ajuntament de Potries es va iniciar el procés per a la recuperació de la memòria democràtica, de José Serquera Antolí alcalde de Potries (València) de 1936 a 1939, promovent la recerca dels documents disponibles en els arxius i la instrucció d’un expedient per declarar-lo Alcalde Honorífic de Potries. José Serquera va ser jutjat i posteriorment afusellat a Paterna el 24 de juliol de 1940 i enterrat en la fossa 127 del cementiri municipal de Paterna.

Il·lustració 1 Retrat de José Serquera

Aquest no va ser  un cas aïllat, la repressió fou aplicada de forma sistemàtica una vegada acabada la Guerra Civil, en la Comunitat Valenciana s’hi instruïren milers de judicis sumaríssims entre 1939 i 1956, amb l’aplicació de 4714 sentències de mort (Gabarda Cebellán, 2021, p. 149-152). Es pretenia l’esborrament de la memòria col·lectiva dels represaliats, amb processos ràpids i sense garanties, que incloïen en la majoria dels casos la no comunicació a les famílies de la data d’execució i els enterraments dels afusellats en fosses comunes.

La Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, reconeix a les víctimes del cop d’estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista, així com promou la seua reparació moral i la recuperació de la seua memòria personal, familiar i col·lectiva, el seu reconeixement, reparació i dignificació, representen, per tant, un inexcusable deure moral en la vida política i és signe de la qualitat de la democràcia. La història no pot construir-se des de l’oblit i el silenciament dels vençuts. El coneixement del nostre passat recent contribueix a assentar la nostra convivència sobre bases més fermes, protegint-nos de repetir errors del passat. L’oblit no és opció per a una democràcia i des dels arxius podem treballar per recuperar la memòria democràtica.

Per començar la investigació vaig acudir a les fonts d’informació que tenia disponibles:

Consulta dels fons de l’Arxiu de l’Ajuntament i del Registre Civil de Potries, on pogué comprovar en llibres d’actes i comunicacions el que es va fer durant l’alcaldia de José Serquera, però molt poc sobre la seua detenció, juí i afusellament.

A continuació vaig acudir a la revisió dels recursos recopilats pel Centre Documental de la Memòria Històrica, el Portal de víctimes de la Guerra Civil i els represaliats pel Franquisme, i on més informació vaig trobar va ser en la consulta de l’expedient de la peça de la Causa General corresponent a Potries, a través de PARES, on ja s’apuntaven algunes de les acusacions que vaig trobar en altres documents, però també informació que em permetria refutar dues de les més greus, com es podrà veure més endavant.

Però la font principal d’informació sobre la repressió franquista radica en els expedients dels consells de guerra i els processos sumaris, que es troben a l’Arxiu General i Històric de Defensa (AGHD), arxiu creat pel Reial decret 1674/2011 i que conserva, entre altres, expedients de consells de guerra, sumaris, expedients de responsabilitats polítiques i expedients de depuració. Recull els fons clau per a la recerca de la repressió franquista, prop de 500.000 sumaris (Hernangómez Vázquez et al., 2016, p. 229), encara que molts es troben fora de consulta, si hi ha una base de dades amb tots els noms que apareixen als expedients, i on es pot localitzar fàcilment el sumaríssim, buscant per nom, cognom o població. Accés a la web del AGHD.

Il·lustració 2 Expedients judicials de les Auditories de Guerra i Tribunals Militars

Una vegada localitzat el sumaríssim de José Serquera Antolí en la base de dades de causes judicials, ES. 28079. AGHD/4.1.1., Fons Justícia Militar, Sumari 888, José Serquera Antolí, sol·licitarem una còpia digital, però com molts altres, l’expedient es trobava en mal estat i no era possible consultar-lo, ja que havia estat afectat per les inundacions patides en València en 1957.

Il·lustració 3 Estat de l’expedient

Però també ens donaren la solució, procedir a la restauració de l’expedient en el mateix AGHD, amb l’ajuda dels tècnics del AGHD iniciarem els tràmits, la cerca de vàries empreses especialitzades, que revisaren l’estat de l’expedient i ens passaren pressupostos, escollir la millor oferta i després d’uns mesos, finalment aconseguirem l’accés a l’expedient mitjançant una còpia digital del sumaríssim i ja podíem continuar amb la investigació.

Encara que, per a poder analitzar l’expedient correctament, necessitarem realitzar una investigació general sobre la legislació d’aquell moment i la forma d’aplicar-la, és per això que caldria exposar algunes consideracions prèvies abans de passar a l’anàlisi de l’expedient.

Una vegada acabada la Guerra Civil, es va actuar de manera repressiva contra la població civil, es va buscar la neteja ideològica de la societat, culpant dels delictes de rebel·lió o adhesió a la mateixa a aquelles persones que van ostentar un càrrec públic en la II República, o que van destacar pel seu defensa de l’ordre constitucional vigent. Per això, des de l’inici del cop d’estat els vencedors de la guerra van anar creant un marc legal que facilitara la repressió.

El Bàndol de Guerra de 28 de juliol de 1936, va ampliar notablement el tipus de rebel·lió militar, ratificava, unificava i estenia a tot el territori la declaració d’estat de guerra (art. 1r), els funcionaris o autoritats que no s’unissen a la rebel·lió es considerarien suspesos immediatament dels seus càrrecs, i amb responsabilitat criminal, que els seria exigida per la jurisdicció militar, i ampliava de manera palesa els delictes concrets que van entrar a la jurisdicció militar (art. 5é).

Des de l’inici de la revolta els primers bàndols de guerra assenyalaven l’aplicació del Codi de Justícia Militar de 1890 (CJM) per a totes aquelles accions contra la revolta.

El Bàndol de Guerra de 28 de juliol de 1936, va establir la preeminència de la justícia militar sobre la civil, s’atorgaven amplis poders als tribunals militars per a jutjar i sancionar als acusats d’activitats contrarevolucionàries, aquests tribunals mancaven de les garanties processals bàsiques i es van utilitzar per a imposar penes de mort i llargues condemnes de presó.

La Llei de 9 de febrer de 1939 de Responsabilitats Polítiques, va establir la persecució i sanció de totes aquelles persones considerades responsables d’actes contraris als ideals del règim franquista i va ser utilitzada per a justificar la repressió i perseguir opositors polítics, sindicalistes, republicans i qualsevol individu o grup que s’oposés al règim. En el seu preàmbul s’establia que l’objectiu d’aquesta nova Llei era “Liquidar les culpes (…) contretes pels qui van contribuir amb actes o omissions greus a forjar la revolta roja, a mantenir-la viva durant més de dos anys i a entorpir el triomf providencial i històricament ineludible del Moviment Nacional.”

Els judicis sumaríssims es basaven en un procediment judicial sumari, en el qual es prescindia de les garanties legals bàsiques, com el dret a la defensa, el dret a un judici just i el dret a la presumpció d’innocència.

Els acusats eren jutjats ràpidament, sense temps suficient per a preparar el seu defensa, que era a càrrec d’un defensor militar, que no havia de ser advocat, no podent renunciar al que designaven les autoritats militars i triar un altre. A més, el Fiscal si solia ser jurídic militar, amb el que es produïa un desequilibri contrari a la defensa de l’acusat.

Generalment, el defensor, que no havia actuat en els procediments previs al judici, disposava de tres hores per a preparar la defensa, revisar les proves que aportava l’acusació, aportar noves proves, estudiar la causa i elaborar un informe de defensa.

No hi havia independència dels membres que formaven aquests tribunals militars, per la qual cosa aquests no eren imparcials. Eren militars i, per tant, seguien la disciplina militar.

Els expedients generalment estan composts per tres parts, la primera conté la documentació que iniciava el procés sumari, normalment una denúncia o l’actuació d’ofici de les autoritats. Una segona part que conté els documents que s’ocupen de la recerca associada al procés  judicial i de la celebració del judici, incloent-hi declaracions de l’inculpat,  de testimonis, diligències i informes diversos. I la tercera que suposa el desenllaç, on es relaten totes les accions que es produeixen després de finalitzar el consell de guerra i es dicta la sentència, que en el cas de condemna a mort, sol incloure certificat del forense i del registre civil corresponent (Villalta Luna, 2022, p. 57-58).

Bibliografia

Gabarda Cebellán, V. (2021). Víctimas, represión, primer franquismo (1936-1959). Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, 66, 141-182.

Gutiérrez Carbonell, M. (1991). Un proceso histórico; Miguel Hernández. Anales de la Universidad de Alicante. Facultad de Derecho, 06, 119-138. https://doi.org/10.14198/AnDerecho.1991.6.07

Hernangómez Vázquez, M. M., Monterroso López, M., & Pascual Gonzalo, B. (2016). Accesibilidad versus conservación: Los fondos de Justicia Militar del Archivo General e Histórico de Defensa. Los conflictos bélicos como productores y destructores del patrimonio documental: XXIV Jornadas FADOC. Madrid, 8-10 de abril de 2015, 2016, ISBN 978-84-608-6480-6, págs. 227-260, 227-260.

Villalta Luna, A. M. (2022). Tragedia en tres actos: Los juicios sumarísimos del franquismo. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Autor: Borja Fuster, arxiver i bibliotecari de Potries.

És Graduat en Informació i Documentació (Universidad de León) llicenciat en Geografia i Història (UNED), Especialista Universitari en Arxivística (UNED) i Tècnic Superior en Documentació Sanitària.

La seua trajectòria professional ha estat lligada a l’àmbit bibliotecari i arxivístic. Ha treballat en l’Agència de Lectura d’Aielo de Rugat i en l’Arxiu Històric de Gandia. Des de 2009 a 2017 va desenvolupar, com a professional autònom, diversos projectes per als arxius dels ajuntaments de Gandia i Oliva, centrats principalment en la digitalització i catalogació de fons hemerogràfics, fotogràfics i audiovisuals. Actualment, és bibliotecari arxiver i director del Museu Cassoleria d’Àngel Domínguez de l’Ajuntament de Potries.