La recuperació de la memòria democràtica des dels arxius municipals (2a part)

(2024/11) Símile núm. 57

Descarrega l’article en versió PDF

 

L’expedient de José Serquera està compost per 79 documents, datats entre 1939 i 1945, declaracions, denúncies, enquestes, impresos, certificacions, copiadors; els tràmits del judici; la sentència i l’informe de l’auditor sobre la commutació de la pena de mort.

El document més antic és l’ofici on es notifica l’ingrés a la presó de Gandia de José Serquera Antolí, datat el set d’abril de 1939 (imatge 3) i el document que tanca l’expedient, l’imprés d’estadística criminal de guerra, està datat el dotze d’abril de 1945.

L’expedient s’obre amb l’actuació del jutge militar de Gandia del sis de febrer de 1940, es tracta de l’ofici que eleva el jutge militar de Gandia a l’auditor de guerra, sobre el procediment sumaríssim instruït a Gandia, on s’indica que el mateix consta de trenta-quatre folis.

A continuació, es troben una sèrie de denúncies, declaracions de l’inculpat, de testimonis, la majoria a favor de José Serquera, diligències i informes diversos. Es tracta dels documents que s’ocupen de la recerca associada al procés judicial.

Un dels documents destacats és l’informe de Fiscalia de Guerra, que finalitzava la instrucció, resumeix les acusacions:

1.- Pertànyer a Esquerra Republicana i a UGT, ser alcalde i membre del comité.

2.- Participar en la detenció de dues persones, José Suñer i Salvador Durá.

3.- Donar ordre de detenció contra la família de Ramón López.

4.- Informar malament respecte a Bautista Durá, que va ser assassinat per aquesta causa.

5.- Ser un dels principals autors dels atropellaments i excessos al poble.

La qualificació penal afirma que els fets constitueixen un delicte d’adhesió a la rebel·lió i demana la pena de mort per a José Serquera.

La sentència 2 de març de 1940, confirma els càrrecs de l’acusació i afegeix el càrrec de participar en la detenció del rector Vicente Avaria.

Il·lustració 1 Sentència

 

A partir de l’anàlisi detallada dels documents, s’elabora un informe sobre la sentència 2 de març de 1940, sentència que no té en compte cap de les 15 declaracions a favor de José Serquera, declara provats els fets de les acusacions, sense més prova que les denúncies, confirma el delicte d’adhesió a la rebel·lió, com a la majoria dels càrrecs públics republicans, i condemna a mort a José Serquera Antolí.

D’un dels documents presentat davant l’auditor general de València per Consuelo Pérez Moratal, esposa de José Serquera, es pot deduir que alguns dels testimonis en favor de José Serquera, van ser lliurats amb aquest escrit del sis de març de 1940, una vegada coneguda la sentència de mort contra José Serquera, i que no van ser tinguts en compte per a revisar la condemna.

La qualificació de casos com el de José Serquera, que no era militar, era una autoritat civil, i que no va participar en la Guerra Civil, acusant-ho d’adhesió a la rebel·lió militar és absurd; a més es va aplicar amb retroactivitat. Amb les ampliacions que va introduir el Bàndol de Guerra de 28 de juliol de 1936, la Llei de 12 juliol de 1940, per la qual es restableix el Cos d’Intervenció Militar de l’Exèrcit i altres disposicions, tots els delictes polítics van passar a convertir-se en delicte de rebel·lió o adhesió a la rebel·lió (Gutiérrez Carbonell, 1991, p. 132-133). A José Serquera se l’acusa de pertànyer a Esquerra Republicana i a UGT, i de ser alcalde i membre del comitè, és a dir, que l’acusen de ser un representant electe de manera democràtica de l’Ajuntament de Potries i de militar en un partit d’esquerres i un sindicat. En aquells moments aquesta acusació per si sola podia fonamentar una condemna, clarament injusta des d’un punt de vista actual

Analitzant la sentència, es poden veure les mateixes acusacions que en l’escrit del fiscal, afegint la participació en la detenció del rector Vicent Avaria, una acusació falsa, ja que en el mateix expedient apareix que José Serquera no era al poble en aquest moment. Aquesta afirmació queda corroborada per les declaracions dels pares del rector Vicent Avaria que es troben a l’expedient 1370/4, Causa General de València: ram Carcaixent.

 Il·lustració 2 Acord de l’Ajuntament de Potries sobre

la construcció del cementeri municipal del ple de 25 d’abril de 1936

 

Un dels fets qualificats com a excessos en la sentència, es basa en les denúncies per haver demanat diners a la gent de dretes. Es pot deduir de les declaracions, i de diversos acords presos pel Ple de l’Ajuntament de Potries en dates anteriors a la guerra, que hi havia desocupació en el municipi i que es considerava la construcció del cementiri com una manera de donar treball als veïns. I, que ja amb la guerra iniciada, es van recaptar quinze mil pessetes, entre les persones més adinerades del municipi, per a construir el cementiri i lluitar contra la desocupació, però aquesta construcció no es va finalitzar per la falta de materials, lliurant-se a la nova Comissió Gestora els diners que no es va gastar, tretze mil set-centes setze pessetes de les quinze mil que s’havien recaptat.

Il·lustració 3 Justificació dels diners per a la construcció del nou cementeri

 

Una altra de les acusacions presentades contra ell va ser l’enviament d’informes en contra de Bautista Morant Gregori i que per aquells informes va ser assassinat. Hi ha dues declaracions incloses en l’expedient que confirmen la falsedat d’aquesta acusació:

– La declaració del 4 de març de 1940, de Julio Guillem Morant, de Potries, declara que Bautista Morant Gregori estava amb ell en el front de Sierra Trapera, amb la 6a Brigada Mixta, el dia 3 de febrer de 1939, i que, en un atac, Bautista Morant va caure mort per 3 bales des del front nacional.

– La declaració del 4 de març de 1940, de José Antonio Ros Escoin, natural d’Alcoi, amb domicili a Potries, declarant que durant el temps que va estar servint en el Comissariat de la XIX Divisió, no es va rebre cap informe desfavorable referent a Bautista Morant Gregori. I que assabentat que anaven a començar les operacions a Sierra Trapera va lliurar a Bautista Morant i a Julio Guillem Morant un salconduit perquè fugiren, però tots dos van fer cas omís.

D’altra banda, es pot considerar que les declaracions en contra seua, com la de la mare de Bautista Morant, Francisca Gregori Escrivá, que l‘acusen de participar en la seua mort, poden venir del ressentiment per haver perdut al seu fill, perquè els testimonis esmentats més amunt aclareixen que José Serquera no hi va participar.

Una altra de les acusacions, en què s’afirma que es dedicava a perseguir emboscats o detenir a familiars d’aquests, són unes declaracions que podrien posar-se, almenys en part, en dubte, ja que altres testimonis diuen el contrari. De fet, no es pren en consideració cap dels quinze testimonis presentats a favor seu, ni per part del Tribunal, ni posteriorment per l’auditor. Algunes d’aquestes declaracions mantenen que José Serquera va protegir, va ajudar i va refugiar a moltes persones a Potries durant tot aquest període, sense que li importés la seua filiació política ni les seues creences religioses.

La recerca que vaig realitzar va permetre conéixer el desenvolupament i les circumstàncies del judici sumaríssim al qual es va veure sotmés José Serquera, i em va permetre elaborar un informe que vaig presentar al departament d’Alcaldia de l’Ajuntament de Potries.

Aquest informe va ser elevat davant el Ple de l’Ajuntament que en la Sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Potries celebrada el dia vint-i-vuit de març de 2019 es va adoptar per unanimitat, amb els vots dels grups de Compromís, PSOE i PP, el següent acord:

“José Serquera Antolí va ser acusat i condemnat a mort injustament, amb càrrecs falsos per accions i fets que són manifestament demostrables que no va realitzar, sense comptar amb una defensa justa i sense poder recórrer la injusta sentència, recomanem que se li faça una distinció com a Alcalde Honorífic de Potries i es recupere la seua memòria democràtica”.

Primer. – Concedir a Sr. José Serquera Antolí a títol pòstum, el títol d’alcalde honorífic del municipi de Potries, per mèrits i circumstàncies que queden àmpliament detallades en l’informe de l’instructor de l’expedient, que s’annexa en aquest acord.

Segon. – Comunicar el nomenament als familiars de l’interessat citant-los a la sessió plenària en la qual es procedirà a lliurar-li el distintiu corresponent. Aquesta sessió se celebrarà el 28 de març de 2019 en el Saló de Plens de l’Ajuntament.

Tercer. – Inscriure en el Llibre Registre d’Honors i Distincions el títol concedit perquè quede constància del seu lliurament.

José Serquera és alcalde honorífic des del 28 de març de 2019.

L’acte final de la restauració de la memòria de José Serquera es va produir l’1 de juliol de 2023, amb l’arribada de les seues restes a Potries. Van ser rebuts a l’Ajuntament per la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, l’alcalde de Potries, Sergi Vidal Domínguez, el president de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 127 de Paterna, Juan José González Alcàsser, els familiars de José Serquera i de les altres tres persones identificades, els alcaldes i l’alcaldessa que ha tingut Potries des de la democràcia, autoritats, veïns i veïnes de Potries i altres persones que van voler ser presents. Després de la recepció oficial, les seues restes van ser traslladades al cementeri municipal, on finalment descansarà al costat de la seua esposa Consuelo Pérez Moratal.

Ilustració 4 Recepció de les restes de José Serquera Antolí a Potries

 

M’agradaria concloure animant a totes i tots, especialment als professionals de la informació, a que investiguen els processos sumaris de les persones represaliades pel franquisme, que aquestes persones no es queden en l’oblit, no podem desaprofitar aquesta font d’informació tan valuosa que es troba a l’Arxiu General i Històric de Defensa. Segur que els familiars, els seus descendents i els veïns i veïnes vos ho agrairan. Penseu, que potser, si no ho fem nosaltres, no ho farà ja ningú.

Borja Fuster, arxiver i bibliotecari de Potries

 

Bibliografia:

Gabarda Cebellán, V. (2021). Víctimas, represión, primer franquismo (1936-1959). Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, 66, 141-182.

Gutiérrez Carbonell, M. (1991). Un proceso histórico; Miguel Hernández. Anales de la Universidad de Alicante. Facultad de Derecho, 06, 119-138. https://doi.org/10.14198/AnDerecho.1991.6.07

Hernangómez Vázquez, M. M., Monterroso López, M., & Pascual Gonzalo, B. (2016). Accesibilidad versus conservación: Los fondos de Justicia Militar del Archivo General e Histórico de Defensa. Los conflictos bélicos como productores y destructores del patrimonio documental: XXIV Jornadas FADOC. Madrid, 8-10 de abril de 2015, 2016, ISBN 978-84-608-6480-6, págs. 227-260, 227-260.

Villalta Luna, A. M. (2022). Tragedia en tres actos: Los juicios sumarísimos del franquismo. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Article basat en el treball de final de Grau “La recuperación de la memoria a través de la restauración del expediente: Fondo Justicia Militar, Sumario 888, José Serquera Antolí, 1939-1945” disponible complet al repositori de la Universidad de León:

https://buleria.unileon.es/xmlui/handle/10612/22726

 

 

Autor: Borja Fuster, arxiver i bibliotecari de Potries.

És Graduat en Informació i Documentació (Universidad de León) llicenciat en Geografia i Història (UNED), Especialista Universitari en Arxivística (UNED) i Tècnic Superior en Documentació Sanitària.

La seua trajectòria professional ha estat lligada a l’àmbit bibliotecari i arxivístic. Ha treballat en l’Agència de Lectura d’Aielo de Rugat i en l’Arxiu Històric de Gandia. Des de 2009 a 2017 va desenvolupar, com a professional autònom, diversos projectes per als arxius dels ajuntaments de Gandia i Oliva, centrats principalment en la digitalització i catalogació de fons hemerogràfics, fotogràfics i audiovisuals. Actualment, és bibliotecari arxiver i director del Museu Cassoleria d’Àngel Domínguez de l’Ajuntament de Potries

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Números anteriors

Menú