-
Introducció
La transformació digital ha modificat profundament els serveis bibliotecaris i els hàbits de lectura. En este escenari, les plataformes de préstec electrònic han emergit com una eina clau per a facilitar l’accés als continguts digitals i ampliar l’abast de les biblioteques més enllà dels seus espais físics.
Lluny de ser un servei complementari, el préstec digital es consolida com una peça fonamental per a garantir l’accés universal a la informació i la cultura.
-
Les plataformes de préstec electrònic
Les plataformes de préstec digital permeten a les persones usuàries accedir a llibres electrònics, audiollibres, revistes i premsa a través d’internet, utilitzant el carnet de biblioteca. El funcionament replica, amb matisos, el model tradicional de préstec: hi ha terminis d’ús, límits de descàrrega i restriccions derivades de les llicències.
Estos serveis es basen en acords amb editorials i en l’ús de tecnologies de gestió de drets digitals (DRM), que regulen l’accés i la distribució dels continguts.
Entre les seues característiques principals destaquen:
- Accés remot i disponibilitat contínua.
- Compatibilitat amb diferents dispositius.
- Diversitat de formats (epub, pdf, àudio).
- Funcions de lectura adaptables (mida de lletra, lectura en veu alta, etc.).
-
Reptes i limitacions
Tot i els avantatges, les plataformes de préstec electrònic presenten una sèrie de dificultats que afecten tant a les persones usuàries com al personal bibliotecari:
- Barreres digitals: no totes les persones disposen de les habilitats necessàries per a utilitzar estos serveis amb facilitat.
- Problemes de compatibilitat: alguns formats digitals poden no funcionar correctament en determinats dispositius o aplicacions.
- Restriccions de llicència: el nombre de préstecs o accessos simultanis està limitat per les condicions editorials.
- Incidències típiques: errors d’autenticació, problemes de descàrrega especialment amb Adobe Digital Editions o dificultats en la reproducció de continguts.
- Coneixement limitat del servei: una part important de la població usuària desconeix estes plataformes o no en fa ús habitual.
-
Oportunitats per a les biblioteques
El préstec electrònic ofereix oportunitats clares per a les biblioteques:
- Ampliar el seu abast i arribar a nous públics
- Facilitar l’accés a persones amb dificultats de mobilitat o horaris restringits
- Fomentar nous formats com l’audiollibre
- Reforçar el paper de la biblioteca com a agent d’inclusió digital
- Desenvolupar accions de formació i mediació digital
El paper del personal bibliotecari és clau per a acompanyar les persones usuàries en este entorn.
-
eBiblio: una aproximació al cas valencià
En l’àmbit espanyol, eBiblio és la principal plataforma de préstec electrònic de les biblioteques públiques. En la Comunitat Valenciana, este servei ha experimentat un creixement sostingut en els últims anys, encara que continua sent, en part, un recurs infrautilitzat.
A escala estatal, les dades de 2025 mostren la consolidació del servei, amb més de 700.000 llicències disponibles i prop de 60.000 títols diferents, així com centenars de milers de persones usuàries registrades. Estes xifres evidencien la maduresa del model i la seua implantació en el sistema bibliotecari. Possiblement faltaria més contingut en valencià però és un altre tema que no anem a desenvolupar en aquest article.
En el cas valencià, esta evolució també es reflectix en un increment de l’ús i en la diversificació de formats (llibres electrònics, audiollibres, premsa i revistes).
El seu ús a tots els usuaris de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana és encara un repte, de vegades per desinformació, d’altres vegades per incidències tècniques relacionades amb ADE. La plataforma d’eBiblio des de 2020, amb De Marque com a empresa responsable, compta amb un altre DRM, denominat Readium LCP (Licensed Content Protection), molt més amigable i accessible. És la solució de gestió de drets digitals (DRM) de codi obert més destacada pel sector editorial. Desenvolupada per EDRLab i recolzada per la Fundació Readium, ofereix un sistema de proveïdors, interpolables i centrat en la privacitat per protegir els llibres electrònics i també amb els audiollibres, cosa que el DRM de Adobe no ho permet.
Esta empresa és impulsora de l’accessibilitat digital que permet ampliar l’horitzó de la lectura i la base de lectors, obrint les portes dels llibres a tothom, també a aquelles persones amb diferents graus de dificultat visual, motriu, cognitiva, etc.
La plataforma per a biblioteques està preparada per a mostrar tots els metadades d’accessibilitat necessaris i per a allotjar i mostrar continguts en formats accessibles.
Per esta raó, el ecosistema de lectura i àudio de la plataforma de préstec d’eBiblio compta amb funcionalitats d’accessibilitat capdavanteres i innovadores. Estes són algunes d’elles: text a veu en diversos idiomes, descàrrega fora de línia segura dels audiollibres, cinc tipografies específiques per a la dislèxia i altres dificultats visuals, ginys d’accés directe a la biblioteca personal, exportació de notes i subratllats, parametrització de la distància entre lletres, paraules, línies i paràgrafs, etc.
L’usuari pot accedir als préstecs de diferents formes: app d’eBiblio, online a qualsevol navegador, ordinador amb l’aplicació Thorium (DRM LCP), ordinador amb Adobe Digital Editions (DRM ACSM), ereaders compatibles amb DRM LCP (més accessible i fàcil que els d’ADE) i els ereaders compatibles amb DRM ACSM (moltes incidències de descarrega i compatibilitat).
Al mateix temps, eBiblio està modernitzant gradualment el sistema tècnic perquè llegir i descarregar llibres digitals siga més fàcil, compatible i consistent per a totes les persones usuàries.
-
Conclusions
Les plataformes de préstec electrònic són ja una realitat consolidada en el sistema bibliotecari. El seu desenvolupament representa una oportunitat per a ampliar serveis, diversificar formats i garantir un accés més inclusiu a la lectura.
Però per a aprofitar plenament el seu potencial, és necessari reforçar la seua difusió, millorar l’experiència d’usuari i continuar apostant per la formació digital tant del personal com de la ciutadania.
Bibliografia:
Ministeri de Cultura. (2025). Informe d’estadístiques eBiblio 2025. https://ebiblio.es/dam/jcr:adafab84-82b6-471d-8e45-33d22184b499/2025-informe-estad-sticas-ebiblio.pdf
AUTORA: Adelaida Cabo Pavia és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UV, es va especialitzar en foment de la lectura i literatura infantil i juvenil amb el Diploma de Postgrau Cultura, Lectura i Literatura per a xiquets i joves per la Universitat de València, el Màster de Promoció de la Lectura i la Literatura Infantil i Juvenil del CEPLI de la Universidad de Castilla-La Mancha i el curs de postgrau de Mediació Cultural en el Foment de la Lectura del IL3 de la Universitat de Barcelona. Va ampliar els seus estudis amb la llicenciatura de Comunicació Audiovisual de la UOC i el curs de Community Manager de la UOC.
Els seus començaments professionals varen ser en les biblioteques dels CEFIREs a Elda i Torrent, a una biblioteca especialitzada del centre acadèmic EAE a Barcelona, però es va adonar que lo seu no era aquest tipus de biblioteca i va entrar en la borsa de treball del Consorci de Biblioteques Públiques de la Ciutat de Barcelona, treballant en varies biblioteques durant uns anys.
De 2009 a 2011 va treballar a la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques per projectes de foment de la lectura, va coordinar el mateix curs que va fer juntament amb Gemma Lluch, Diploma de Postgrau Cultura, Lectura i Literatura per a xiquets i joves per la Universitat de València l’any 2010.
Després d’estar un any a una empresa privada fomentat la lectura, va tornar a les biblioteques de Barcelona. L’experiència de treballar a aquestes biblioteques va ser del millor que ha viscut.
Finalment, va tindre l’oportunitat de començar a treballar a l’empresa Libranda, ara De Marque, com a responsable de projectes de biblioteques digitals, on encara està i on ja són 11 anys aprenent en un sector en costant canvi.
