Els drets d’autor en el món digital i l’activisme bibliotecari

Descarrega l’article en versión PDF

La promoció i defensa de lleis adaptades al món digital

El dret d’autor és tan present a la biblioteca, que sembla que tots els bibliotecaris n’hagin de ser experts. L’ús d’obres, i sobretot la possibilitat d’utilitzar-les de maneres diferents, planteja contínuament noves preguntes. No és per casualitat que l’any 1996 va néixer el grup Biblioteques i Propietat Intel·lectual de FESABID amb l’objectiu d’analitzar la legislació de propietat intel·lectual i la seva repercussió en les biblioteques, estudiar els canvis legislatius i assessorar a FESABID en la matèria. Grups similars existeixen en pràcticament tots els països europeus i estan éssent reproduïts en altres parts del món.

El canvi al món digital és una realitat, però les lleis no necessàriament l’han seguit. En aquest moment, molts països estan fent aquesta actualització, i els canvis legislatius determinaran de quina manera les biblioteques podran adquirir, preservar i facilitar accés a la informació d’ara endavant. Des de grans grups editorial i des d’altres organitzacions que representen els interessos de titulars de drets s’està intentant que aquestes lleis vagin endarrera. Defensen que no cal que les excepcions al dret d’autor previstes per a l’ús de materials en format físic siguin també d’aplicació a l’ús en format digital, amb el consegüent control de les condicions contractuals d’adquisició i ús, en molts casos abusives.

Des de la IFLA, amb l’ajuda del Comitè de Drets d’Autor i Altres Assumptes Legals (Copyright and other legal matters, CLMi juntament amb moltes altres organitzacions, fem seguiment de reformes de drets d’autor a nivell nacional, regional i internacional i proposem canvis per assegurar-nos que les biblioteques puguin seguir servint els interessos dels usuaris. En aquests moments, entre d’altres, hi ha reformes a Sud Àfrica, a Nigèria, a Colòmbia i a Austràlia. Curiosament, els punts més controvertits són molt similars arreu del món, com la preferència per les llicències i no per les excepcions als drets d’autor i les societats de gestió col·lectiva poc transparents, entre d’altres. Però cal dir que hi ha històries que acaben bé. La República de l’Ecuador, no fa pas gaire, va adoptar una llei de drets d’autor pionera a Amèrica Llatina en matèria de biblioteques, arxius i museus que està servint d’exemple a països veïns.

 

La proposta de Directiva Europea sobre els drets d’autor en el mercat únic digital
Imatge de la campanya VoxScientia. Dibuix de Quidos (http://www.quidos.net/), llicència CC-BY.

Campanya VoxScientia. Dibuix Quidos

 

Parlant de canvis legislatius en materia de drets d’autor, és interessant assenyalar el que està passant a la Unión Europea. La proposta de Directiva Europea sobre els drets d’autor en el mercat únic digital és una iniciativa de la Commissió Europea enmarcada en l’estratègia del mercat únic digital i té com a objectiu modernitzar la normativa europea de drets d’autor. El sector bibliotecari s’hi ha involucrat perquè hi ha una sèrie d’articles que tindran un impacte directe sobre les seves activitats, i també pel seu efecte en general sobre l’accés a la informació.

El projecte de directiva conté, entre d’altres, disposicions relatives als següents temes: una excepció per a la mineria de text i dades, únicament pels centres de recerca; una excepció per a l’ús de materials educatius en l’àmbit digital i de forma transfrontalera, únicament per a institucions educatives i amb la possibilitat pels Estats Membres de substituir-la per llicències; una excepció de preservació per a les institucions del patrimoni cultural; un sistema de llicències col.lectives ampliades per a la digitalització, comunicació pública i distribució d’obres fora de comerç per part d’institucions del patrimoni cultural; un nou dret connex per a la protecció de les publicacions de premsa en usos digitals, d’una durada de 20 anys; i una obligació sobre determinats proveïdors de serveis de la societat de la informació de monitorejar el contingut infractor de drets d’autor que és carregat per usuaris a la web.

Per facilitar informació als membres del Parlament Europeu (MEPs) i membres del Consell de la Unió Europea organitzem sessions de debat, ponències, reunions i enviem informes i comentaris a mesura que s’adopten canvis al text. El més important, però, és la participació de les associacions de biblioteques a nivell estatal, perquè la informació que faciliten als representants del seu país els fa entendre que és una preocupació real de la ciutadania, dels seus electors.

Actualment, el Parlament i el Consell estan discutin internament els canvis que proposaran al projecte de Directiva. Diversos membres d’aquests organismes han suggerit modificacions substancials al text, com la introducció del préstec electrònic, l’obertura de l’excepció de mineria de text i dades a qualsevol individu o institució, el reconeixement de les biblioteques com a beneficiaris de l’excepció d’educació, i l’eliminació del nou dret sobre edicions de premsa. Tot i que el calendari varia constantment, sembla que els propers dies 20 i 21 de juny tindrà lloc el vot final al Parlament Europeu. Quan el Consell hagi fet el mateix, es reuniran ambdues institucions i la Comissió Europea per a l’última fase de negociacions abans de l’aprovació del text final. No serà fins llavors que els estats membres hauran de transposar la directiva a nivell nacional, moment en què haurem de tenir els ulls ben oberts per assegurar-nos que Espanya modifiqui la llei de propietat intel·lectual amb garanties per a l’accés al coneixement.

 

Les biblioteques com a observadores a l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
Sala de Conferències de la OMPI. Photo: Emmanuel Berrod. Llicència CC-BY-NC-ND 3.0 IGO.

Sala Conferències de OMPI.Emmanuel Berrod.

L’organització mundial de la propietat intel.lectual (OMPI) és una agència de les nacions unides (NNUU) basada a Ginebra. El seu comitè de drets d’autor, l’Standing Committee on Copyright and Related Rights (SCCR), reuneix tots els estats membres de les NNUU dos cops a l’any per a discutir diversos temes de rellevància en el sector. A la OMPI s’han aprovat tractats internacionals com el Tractat de Marrakech en aquest cas gràcies la persistència del sector bibliotecari i d’altres sectors interessats davant l’avanç lent d’aquest organisme i l’oposició d’altres organitzacions no gubernamentals.

Les excepcions i límits al dret d’autor per a biblioteques i arxius són un punt a l’actual agenda de treball del comitè. Si s’adoptés un instrument jurídic internacional per a biblioteques, arxius i museus, podríem garantir uns estàndards mínims per a aquestes institucions arreu del món (sobretot en països on els governs no prenen iniciatives per a reformar la llei), i d’aquesta manera el funcionament dels sistemes de forma transfrontalera amb la seguretat jurídica necessària.

Amb la oposició de diversos estats membres a aquest tipus d’instrument, principalment dels països desenvolupats, el comitè ha anat seguint diverses vies de treball. Els estats membres han creat un quadre informal amb el que consideren ésser els temes crucials per al sector bibliotecari en matèria de drets d’autor. També s’han encarregat una sèrie d’estudis sobre límits i excepcions al dret d’autor per a biblioteques i arxius existents arreu del món. L’últim pas ha estat l’adopció d’un pla d’acció que guiarà la feina del comitè en aquest tema durant els propers anys.

Durant l’última reunió del comitè es va adoptar aquest pla d’acció amb petites modificacions, el qual és molt benvingut, especialment perquè significa que les biblioteques seguiran en l’agenda durant com a mínim 2018 i 2019. Un cop més, la feina de les associacions de biblioteques a nivell nacional i regional és fonamental perquè els representants a la OMPI ens escoltin. Diverses associacions de bibliotecaris s’han mobilitzat per demanar als seus representants que sol·licitin canvis des d’aquest fòrum, i fins i tot s’ha dut a terme iniciatives com la campanya de change.org des de Colòmbia.

Bibliotecaris d’arreu tenen clar que el dret d’autor és una realitat complexa però s’organitzen per entendre’ls, utilitzar-los i sobretot millorar-los, contribuint amb l’experiencia tan valiosa dels que el fan servir amb regularitat en benefici de tots.

 

 

Autora: Ariadna Matas Casadevall, Oficial de polítiques i investigació a la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA), encarregada de temes de drets d’autor. És jurista graduada en dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, amb un any d’estudis (intercanvi Erasmus) de dret internacional públic a la Universitat de Mannheim, Alemanya, i un màster d’especialització en propietat intel·lectual al Centre d’Estudis Internacionals de la Propietat Intel·lectual (CEIPI), a Estrasburg, França. ariadna.matas@ifla.org


 

Share Button

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*