Des de dins. “Professionals per a una ciutadania informada” : reflexions V Jornada Valenciana de Documentació

Descarrega l’article en versió pdf

Totes les societats s’organitzen segons la tecnologia de què disposen. Ara mateix, després de cinc llargs segles en què el paper i la impremta han fonamentat el coneixement i les relacions humanes, ens trobem en plena Societat Informacional. El terme «informacional», introduït pel sociòleg Manel Castells, fa referència a una forma específica d’organització social en la qual la generació, el processament i la transmissió de la informació són fonts cabdals de la productivitat, el progrés i el poder.

V Jornada Valenciana de DocumentacióInternet ha canviat el món. No hi ha pas enrere. Consumim, produïm i compartim informació fàcilment, a qualsevol hora i per qualsevol persona (o quasi). Un novedós escenari amb nombroses oportunitats però que no està exempt de riscos. Vivim en una teranyina d’informació –irrellevant– i amb la sensació cada vegada més que la llibertat se’ns escapa entre els dits. Com diu Y.N. Harari, «els algoritmes de macrodades poden crear dictadures digitals en què tot el poder estiga concentrat en les mans d’una elit minúscula mentre que la major part de la gent pateix no ja explotació, sinó una cosa pitjor: irrellevància». La societat ha d’actuar col·lectivament, necessitem una ciutadania informada.

Més de cent cinquanta professionals van abordar aquest desafiament en la V Jornada Valenciana de Documentació, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana el passat 13 i 14 de febrer (#JVDOC20). Una multitud de mirades, des de diferents perfils professionals, rebels a restar en silenci o en la inacció mentre esperem el futur que ens volen dibuixar les multinacionals tecnològiques. I els professionals de la informació tenim molt a dir al respecte.

V Jornada Valenciana de DocumentacióLa jornada tenia un component de reflexió i també d’acció. No és fàcil gestionar la complexitat actual: requereix un certa dosi d’activisme i, segurament, la renovació professional. Obliga a iniciar diàlegs, a cercar consensos, a desaprendre rutines i dogmes, a incorporar els aspectes més humans del canvi. Cal repensar valors i objectius que impliquen actuacions, estratègies i la presa de decisions, fins i tot les més tècniques, responsables i orientades a la ciutadania que ens envolta. Les ponències tècniques proposaven un espai de reflexió i d’inspiració des de l’experiència directa i contrastable, des d’iniciatives que funcionen i trenquen fronteres, aporten noves capacitacions professionals. La informació és un actiu de transformació social:

  • El concepte de document-objecte i la seva gestió limitada a moure aquests objectes caducarà prompte. Fins ara, la informació fixada al paper condicionava al seu registre constant en documents (i l’acumulació d’aquests en expedients). Amb les noves tecnologies aquesta vinculació deixa de ser obligatòria, i podrem evidenciar amb garanties processos basats en dades. Els processos en entorns electrònics esdevenen alhora generadors i consumidors de dades en un model basat en l’ús eficient i intensiu de la informació.

Taller V Jornada Valenciana de DocumentacióAquest model beneficia les organitzacions que, millor informades, tendiran de forma natural a la millora contínua, i a la ciutadania, ja que la presa de decisions serà sobre dades processables, fiables, sostenibles, i compartides en formats oberts. Cal participar activament en una gestió documental orientada a dades, la qual incrementa la competitivitat i el negoci, però també –o sobretot- esdevé servei de valor públic.

  • Les biblioteques són espais compartits centrats en la cultura, l’aprenentatge, l’accés a la tecnologia i al coneixement, la cohesió social i els valors democràtics. Actualitzem la relació Biblioteca-Comunitat basada en la participació ciutadana i la teoria dels «stakeholders» per a formar trames sociològiques singulars en cada territori. Les biblioteques han d’acomplir amb la important funció de donar eixida a la sociabilitat natural de l’espècie humana en un entorn hiperconnectat.

Aprofitem l’experiència de les xarxes de biblioteques, la seva flexibilitat i adaptabilitat a cada entorn (també en l’àmbit local, sovint engolit per la globalitat), compromeses amb totes les persones, imprescindibles davant la infoxicació o les desigualtats digitals. Han de teixir una nova realitat, enllaçar discursos, vivències i realitats per anar bastint la ciutadania –digital– del segle XXI.

  • Subestimem el poder de les dades. Ens quedem habitualment amb una idea negativa sobre el seu ús fraudulent per moltes empreses que les aprofiten sense cap escrúpol. Hi ha tot un seguit d’escàndols de dimensions fins ara desconegudes, amb efectes perniciosos per a tota la societat, fins i tot amb manipulació per a l’elecció de governants (Trump o Bolsonaro, posem per cas). Però podem construir igualment una vessant positiva, que passa per compartir i gestionar col·lectivament determinades dades per tal d’impulsar el progrés social. És el cas de compartir dades de recerca.

Els grups d’investigació d’arreu del món son interdisciplinaris i heterogenis, i generen cada vegada més dades. Gestionar aquesta gran quantitat de dades, els formats d’emmagatzematge, els programes que utilitzem son dispars i canvien contínuament. Però els investigadors necessiten compartir dades uns amb altres, i necessitem perfils professionals i mètodes fiables per a gestionar-les i preservar-les. Podem considerar les dades com una infraestructura pública, com l’enllumenat o el transport, que exigeix una gestió professional, en l’àmbit científic o en qualsevol altre. Ens va el futur com a societat en aquest aspecte, o restarem –de nou– a mans d’algunes elits interessades.

V Jornada Valenciana de DocumentacióProfessionals per a una ciutadania informada ha sigut un primer esbós exitós d’un camí apassionant que cal descobrir d’ara endavant. Un recorregut col·lectiu que, com va ocórrer en els diferents tallers d’aprenentatge, ha d’explorar noves formes de treball i sumar experiències. No debades vam acabar tots plegats amb una dinàmica participativa orientada a reflexionar per a l’acció sobre tres temes de plena actualitat, que potser modulen el futur immediat dels professionals de la informació: 1) els reptes d’un servei de qualitat en entorns digitals, 2) les claus d’actuació davant la robòtica i la Intel·ligència artificial, i 3) el nostre paper com a professionals en l’actual societat digital. La pol·linització d’idees i la riquesa de propostes mereixen una visita pausada al web del COBDCV sobre la jornada: http://jornades2020.cobdcv.es/.

Certament, la gestió de la informació té un potencial enorme com a conseqüència de les noves condicions tecnològiques. Però si acceptem com a normal i inevitable tot allò que les multinacionals tecnològiques poden imposar-nos, perdrem molt més que dades personals. Cal superar un enfocament micro –la informació m’ajuda a mi– per un punt de vista macro: interpretar la informació per a construir conjuntament el nostre comportament com a societat. Fugim de la idea que la informació és l’or d’avui dia, perquè farà més rics sols uns pocs. Hem de treballar perquè siga més bé com l’oxigen, l’element necessari i vital de persones lliures que actuen responsablement davant l’embat de cada vegada més serveis digitals i algoritmes. Si no respirem bé, fallarà tot.

Autor: Joan Carles Faus Mascarell. Tècnic de processos i arxiu administratiu, Ajuntament de Gandia. Àrees de treball: Gestió documental electrònica, reenginyeria de processos, simplificació administrativa, transparència, documents essencials. Professor del Màster de Gestió Documental e Informació a les Empreses (MGDIE), Universitat de Barcelona.

@joancarlesfaus

Share Button

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada