Carmelina Sánchez Cutillas, escriptora de l’any

Descarrega l’article en versió pdf

Parlar de Carmelina Sánchez Cutillas sent bibliotecari i d’Altea sembla ser inevitable.

En l’any de Carmelina, instituït per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua – que ha tingut a bé prorrogat fins a 2021 per a poder dur a terme tota la programació paralitzada aquests mesos per la COVID-19

Tenim l’obligació de donar a conéixer a la nostra autora per afecte, per la transcendència dins del context literari en el qual va viure i per la importància que mereix amb la perspectiva del temps.

Carmelina Sánchez

Nascuda en 1927 a Madrid, es va formar i va viure pràcticament tota la seua vida a València fins a la seua mort en 2009. Crescuda en una família culta i preocupada per la Història que vivia, Carmelina aprén des de la seua infància els elements que configuren la seua vida: la cultura, la Història, la societat, el descobriment i preocupació per la mort i tot el factible de desaparéixer. Posteriorment va estudiar Filosofia i Lletres al mateix temps que també col·laborava amb articles culturals en el diari Llevant.

La seua primera publicació poética va a ser Un món rebel, (1964), l’aconsegueix ja com a dona madura, i és a partir d’aquesta obra quan continua publicant Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglifics i la pedra Rosetta (1976) i Llibre d’amic e estimada en 1980. Molt possiblement escriure se li aniria fent una necessitat vital que sorprendria amb humor a ella mateixa:

“Tinc al meu cor un formigueig de versos
les meues mans formiguegen de versos i
me les mire tothora i no hi veig res…”

Carmelina escriu i publica poesia durant diverses dècades, la qual cosa li permet tant seguir el seu propi camí vital com deixar-se influir pels corrents realistes, en quant a compromís d’una banda amb ella mateixa i la seua intenció d’expressar-se, i per una altra, gràcies a l’influx rebut dels poetes realistes, moviment al qual s’adscriuria tardanament. Ella desafia la vida sent conscient de la seua passar, això és, participant en aquest període tan difícil i al qual s’enfronta com a escriptora, amb un ampli bagatge cultural i com a dona, lluitant sense complexos amb una gran càrrega existencialista, i que deixa traslluir en versos com:

“Tinc por d’escriure, però…
no puc deixar d’escriure
per tanta cosa morta:
pel mite de la dona;
pet treball de la dona;
pel dolor de la dona;
per tanta cosa morta…”

on percebem a una dona observadora, preocupada que funde els sentiments a la naturalesa en un existencialisme polit i concís.

El problema de Carmelina, com el de tants escriptors, començant pel mateix Cervantes, és que una de les seues obres eclipsa totes les altres. Als 49 anys publica Matèria de Bretanya. Encara que tots els moments històrics siguen dignes de ressenyar-se, pot ser eixa l’agudesa de Carmelina la que li va fer girar els ulls al comptable de la seua pròpia infància. Feia anys que s’havia abandonat la narrativa realista en la qual València sempre va comptar amb excel·lents narradors, començant per V. Blasco Ibáñez, el alacantí Gabriel Miró, el gironí J. Pla o el mateix M. Delibes amb el seu El Camino… però Carmelina, en un llenguatge aparentment sense pretensions, ens compta part de la seua infantesa quan encara no havia complit els 50 anys. Recorda el quotidià viscut d’una manera absolutament natural i incorpora novetats d’un món que se li endevina serà molt diferent.

Matèria Bretanya

En Matèria de Bretanya no podem parlar de biografia, perquè no ens conta la seua vida però la màgia de les seues paraules és capaç de convertir alguns anys de la seua infància, el freqüent i prosaic, en cult i poètic. I el millor de tot és que aqueix lirisme en cap moment fa plantejar-nos que puguen ser vivències alienes…. tal és la força del seu discurs… Carmelina aprén a tractar a les persones de la mà del seu avi, es mou pels carrers d’Altea amb els ulls molt oberts com ho demostra la minuciosa descripció dels colors i olors quotidianes, l’educació i separació del món dels xiquets i adults, els costums religiosos, alimentàries o folklòriques, l’anecdòtic, l’habitual i l’extraordinari per a una xiqueta perspicaç amb un vocabulari tan ajustat, tan ric i amb l’exacte, que des d’una certa maduresa analitza i descriu tots els detalls dels seus estius a Altea, obrint la caixa de les seues evocacions més estimades… Els records en blanc i negre al qual la nostàlgia del temps li dona la pàtina sépia pels diez perduts. Els seus records deixen de ser solament seus per a passar a ser una mica de tots… i al mateix temps, com ja deia un vers de A. Machado: “…Y podrás conocerte recordando…”, rememora part de la seua vida, de la seua innocent memòria en una terra que la va acollir i va dotar dels seus millors dies que el temps ens porta fins hui.

placa_plaça

Els anys han passat i l’enyorança posa a Carmelina als carrers d’Altea per a rendir-li un afectuós homenatge perquè la memòria no ha desgastat la veritat de tan delicada obra. Altea se li va entregar amb els seus carrers i les seues gents però Carmelina ens l’ha retornada convertida en inspiració literària.

La mútua relació afectiva i poètica entre Carmelina i Altea perdurarà sempre en el record de pàgines tan entranyables com les de Matèria de Bretanya.

La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha triat a Carmelina Sánchez-Cutillas com escriptora de l’any 2020 ha preparat més d’una vintena d’activitats pensades per a “divulgar entre el gran públic la magnitud, la dimensió i les diferents facetes de Carmelina Sánchez-Cutillas, la gran escriptora, investigadora i intel·lectual valenciana del segle XX”.

El COBDCV ha signat un acord de col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb motiu de la celebració de l’Escriptora de l’Any Carmelina Sánchez Cutillas amb l’objectiu d’ajudar a difondre la figura de l’escriptora i historiadora, així com la seua obra.

Ignacio Beltrán

Autor: Ignacio Beltrán Moraleda. Funcionari de carrera, Tècnic Bibliotecari i Coordinador de Cultura de l’Ajuntament d’Altea. Graduat en Informació i Documentació, Diplomat en Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Múrcia). Especialista postgrau en organització i gestió de la Informació documental (Universitat de Castelló).

Experiència de 22 anys en la gestió i direcció de la Biblioteca Pública d’Altea i més de 17 anys d’experiència en projectes culturals i artístics.

Fer de la biblioteca pública un espai cultural de referència per a ser difusor i impulsor de tota classe de projectes i per a tota classe d’usuaris”.

E-mail: beltranmoraleda@gmail.com ; biblio@altea.es

https://www.facebook.com/bibliotequesdaltea

Web: www.bibliotequesdaltea.com

 

Share Button

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada