Descarga l’article en versió PDF
Les biblioteques Bubisher son una xarxa de biblioteques que depenen de l’associació sense ànim de lucre Escritores por el Sáhara -Bubisher; que es va crear per a este fi i que està encapçalada pel poeta Limam Boisha i l’escriptor i activista cultural Gonzalo Moure.
El projecte va començar al 2008 amb un bibliobús. El bubisher, l’ocellet del desert (semblant a la nostra oroneta) que anuncia bones notícies es convertí en el bibliobús que portava llibres fins a les parts més allunyades dels campaments. Però prompte es va veure que l’ocellet necessitava un niu: una biblioteca que oferira no sols llibres sinó també un espai d’encontre i dinamització de la vida cultural dels campaments. Actualment hi ha funcionant quatre biblioteques, una per cadascun dels campaments de Smara, Auserd, Bojador i Dajla. A més a més, s’està construint una nova biblioteca per a Auserd perquè la que hi ha s’ha quedat menuda. Bubisher és un projecte viu i que creix; es nodreix bàsicament de les aportacions dels socis i de la venda dels llibres que publiquen: els dos últims títols tan recomanables com El niño de luz de plata i Agua y arena.
Els bibliotecaris son saharauis que es seleccionen entre la joventut més preparada dels campaments i que reben el suport de bibliotecaris i bibliotecàries que des del món sencer viatgen als campaments per a oferir el seu assessorament i el seu treball voluntari. La seua tasca és tan valorada a la hamada que els bibliotecaris Bubisher compten amb un gran prestigi i reconeixement en la seua comunitat.
Entrar a una biblioteca Bubisher és entrar a un espai de pau: net, tranquil i acollidor. La major part dels usuaris son infants i joves que, a més de prestatgeries farcides de llibres, es troben amb mil i una activitats: des d’animació lectora per a públic infantil, fins a cursos d’idiomes, teatre o poesia.
Es té molta cura de l’aspecte estètic de les biblioteques: llueixen creacions de l’artista saharaui Mohamed Suleiman, es visten les parets amb pintures que les omplin de color, i en cadascuna d’elles es conrea un xicotet jardí: un espai que dona benestar i una pinzellada de verd esperança enmig del paissatge de la sorra del desert.
Etnopoètica al Sàhara
Quan vam visitar les biblioteques Bubisher, en novembre de 2018, el nostre objectiu, a més de conéixer-les i col·laborar en les seues activitats, era dur endavant un projecte de recopilació de narracions saharauis.
Davant l’avanç imparable dels mitjans de comunicació massius -des de la instal·lació de la xarxa elèctrica a les haimes hi trobem televisors i dispositius mòbils – una tradició forta de literatura oral perd la seua riquesa i el trencament de la transmissió intergeneracional incrementa la seua fragilitat. Si no es fixen per escrit les narracions que porten amb elles l’aprenentatge i d’adaptació a l’espai que els saharauis habiten, es perdran per a sempre. Parlem d’uns relats que conserven la riquesa d’una varietat dialectal, d’una llengua, el hassania i amb ella l’expressió de la cultura d’un poble nòmada que atresora gran part de la saviesa de tot el magreb pel qual es movia fins a fa tan sols dues generacions.
Vam voler contribuir a la conservació de materials que provenen de la transmisió oral, realitzant un treball d’etnopoètica que es centrara en les narracions fantàstiques, aquelles que contenen elements màgics.
Els bibliotecaris i la resta de personal de Bubisher ens va facilitar les visites a les haimes de la gent major que podia recordar algunes d’aquelles històries que s’han anat contant en tants i tants desplaçaments pel desert.
En les haimes els saharauis, acollidors, preparaven i compartien el té. I amb el te a les mans, símbol de l’hospitalitat d’un poble disposat a compartir tot allò que té, escoltàvem atents mentre ens contaven relats en què apareixien éssers sobrenaturals, transformacions inexplicables, objectes meravellosos… Nosaltres preparàvem les sessions, les gravàvem i organitzàvem els materials.
En total recollírem 60 relats de 18 informants, visitant tres dels campaments: Smara, Dajla i Bojador.
Les narracions van ser gravades en l’original hassania, excepte algunes que es gravaren directament en castellà. Els materials recollits en gravacions sonores van ser ordenats i dipositats a la biblioteca d’Smara, per al seu ús i la seua conservació.
Una sel·lecció dels relats s’ha treballat i traduït, preparant-se en textos paral·lels en àrab, castellà i català, amb la finalitat de fixar-los per escrit per a la seua conservació, de donar a conéixer la tradició oral saharaui en les nostres terres, i de servir de suport d’aprenentatge de les llengües.
L’experiència de conéixer els campaments de refugiats (cada vegada més oblidats), junt a l’acolliment excepcional de tot el personal de Bubisher i dels saharauis en general, va resultar tan enriquidor que animem les companyes i els companys bibliotecaris a col·laborar en este projecte que treballa des del desert pel progrés de la societat a través de la cultura. Cada llibre Bubisher que comprem, que llegim, que regalem és una aposta clara i decidida per a aconseguir empoderar al poble Saharui. Vos animen per a què sumeu un granet de sorra, una goteta d’aigua on aquest poble es puga seguir abeurant a través de les biblioteques Bubisher.
Autor: Miquel A. Puig Cuadau. És mestre, escriptor i narrador. És autor de Els mons de Laia (2014), Llampuga, llampega (2017) i Un pont de plata (2018). Reconegut pel premi Llegir amb l’article Llegir per viure (2018) Ha realitzat les propostes didàctiques Done’m l’asguilando, El xiquet de la Ribera i La Caixa de la por. Ha impartit cursos de formació sobre l’imaginari valencià per al Servei de Formació del professorat i per al COBDCV. És coautor del projecte Iaieries i col·laborador de Dani Miquel. Realitza projectes per a recuperar l’oralitat en la literatura.
Autora: Teresa Gomis Baixauli. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València i en Antropologia Social i Cultural per la UNED. Des de 1996 és responsable de la Biblioteca Pública de Guadassuar. En 2015 va realitzar la cooperació del programa GIA (COBDCV) a Guinea Equatorial. Forma part del projecte Zona Llibre Zona Lliure de promoció de la literatura valenciana en el context bibliotecari i de visibilització de la tasca d’animació lectora als pobles. Els seus projectes de foment lector han sigut seleccionats per la campanya Maria Moliner en catorze ocasions.