Recomanacions elaborades per Mª Ángeles Gaudioso
Ubicació i senyalització de la secció
Cal que les persones troben sense dificultat esta secció per elles mateixes. Lògicament triarem un espai de la biblioteca pròxim al mostrador d’informació per poder ajudar-los si detectem que necessiten del nostre suport però mantenint sempre la intenció de facilitar l’autonomia de les persones.
Donat que hi ha encara molt desconeixement entre el públic en general sobre allò que és la lectura fàcil o l’accessibilitat, és també una bona estratègia per a que moltes persones ho descobreixen. Podem aprofitar qualsevol mostra d’interès que vegem des del mostrador per explicar-los què és la lectura fàcil i convidar-los a fer ús d’estos materials ja que són per a totes les persones, amb o sense dificultats de lectura o comprensió.
A continuació podeu veure l’exemple d’ubicació i senyalització a la Biblioteca Pública Municipal de El Puig de Santa María (Valencia). Esta prestatgeria ha sigut una donació de Plena Inclusión Comunidad Valenciana.
També és interessant ubicar la secció de lectura fàcil prop de la poesia o dels llibres per matèries, ja que en estes seccions trobem molts llibres que poden ser accessibles pel contingut, grandària de la lletra i també per les fotografies o il·lustracions que hi ha en moltes edicions de llibres de coneixements o informatius.
En eixos casos, l’expositor cedit per Plena Inclusión o qualsevol altre expositor que pugam tindre junt al mostrador d’informació ens servirà per a donar a conéixer la existència d’una col·lecció accessible a la nostra biblioteca, fruit de la revisió del fons bibliogràfic que ja tenim i de les noves adquisicions que anem fent.
Podem afegir un punt de lectura digital accessible, aprofitant un ordinador o un altre dispositiu que s’haja quedat obsolet o que no puga tenir una connexió a la xarxa. Al disc dur emmagatzemarem els llibres en format digital ja descarregats.
La classificació i identificació de la col·lecció
Els propis materials han d’estar ben senyalitzats, identificant-los amb algun logotip, i pot fer-se en diferents formes. El mínim serà posar una etiqueta al llom.
Podem fer també una classificació més exhaustiva i detallada, com per exemple és el cas de la Biblioteca Pública de Salamanca. Vos recomane la lectura d’este post de Felicidad Campal en Biblogtecarios
La classificació de la Biblioteca Pública de Salamanca està realitzada amb l’ajuda de la Fundación Down, i en resum és la següent:
Lectura fàcil PER A SABER: llibres en LF que tracten de diverses matèries – història, biografies, guies de viatge, cuina, autoajuda, legislació, economia, etc.
Lectura fàcil PER A SOMNIAR: narrativa, poesia, teatre i còmic. Els llibres de LECTURA FÀCIL PER A SOMNIAR s’han agrupat en tres subgrups, d’acord amb els nivells de lectura existents en lectura fàcil:
- Nivell 1. BÀSIC. Llibres de nivells A1 i A2.
- Nivell 2. INTERMIG. Llibres dels nivells B1 y B2.
- Nivell 3. AVANÇAT. Llibres dels nivells C1 i C2.
La signatura és LECTURA FÀCIL i les seccions i els nivells s’indiquen a la signatura suplementària i al teixell. Als llibres aniran pegats diversos teixells/etiquetes: etiqueta de signatura amb el logo lectura fàcil, etiqueta de signatura suplementària (PER A SABER/PER A SOMNIAR). Les etiquetes es coloquen al marge superior dret dels documents, una baix de l’altra, en el següent ordre: LECTURA FÀCIL > PER A SOMNIAR/PER A SABER > NIVELL.
La classificació de la Biblioteca BASE, biblioteca Social y Educativa de Sinpromi és una classificació intermitja, encara que també molt especialitzada:
- Col·lecció tècnica. Monografies i manuals sobre accessibilitat, integració laboral, educació especial, intervenció, oci, psicologia. Material didàctic.
- Col·lecció literària. Literatura de ficció i assajos, amb la diversitat funcional com a protagonista. Inclou secció infantil i juvenil.
- Col·lecció accessible. Llibres amb lletra gran, pictogrames, lectura fàcil, audiodescripció, llengua de signes, audiollibres, subtitulació per a sords.
Començar amb una bona col·lecció accessible
Per la meua experiència, a les biblioteques públiques podem començar per tenir una bona col·lecció accessible, dins de la qual incorporarem els llibres en lectura fàcil però no la limitarem a estos llibres, incloent en ella els llibres en lletra gran, pictogramas i audiollibres, que poden romandre ubicats en la seua pròpia secció però identificats amb un logotip comú a tota la col·lecció.
Per a no confondre amb el logotip europeu de lectura fàcil, la meua recomanació és utilitzar el logo creat en 2015 per la ONU, que resulta més integrador i que identifica el material accessible:
Baix la concepció de generar un símbol distintiu i sense estigmatitzacions, la Unitat de Disseny Gràfic del Departament de Informació Pública de la ONU a Nova York va crear este nou logo per a la seua utilització mundial, la qual es va anomenar “Símbol d’accessibilitat”.
L’abast global d’este logotip es transporta per un cercle, amb la figura simètrica orientada a representar una harmonia entre els essers humans en la societat. Esta figura humana universal amb els braços oberts simbolitza la inclusió per a les persones de tots els nivells, en tots els llocs.
El logotip d’Accessibilitat fou creada per al seu ús en productes d’informació pública impresos i electrònics per a crear conciència al voltant dels problemes relacionats amb la discapacitat, i es pot utilitzar per a simbolitzar productes, llocs i tot allò que és “per a persones amb discapacitat” o “accessible”.
M’acomiade compartint amb vosaltres el missatge de Plena Inclusión ¡Yo quiero leer! Necesito libros en lectura fácil. Només cal que fem una cosa, ajudar-los des de les biblioteques per a que tinguen a la seua disposició molts llibres.